No parlo de religió, parlo del Papa

Article d'opinió d'aquesta setmana al crònica.cat.

Ja ho sabeu, ve el papa a Barcelona el 7 de novembre i farà una missa a la Sagrada Família que per cert, no ha ni tremolat al pas de la tuneladora de l’AVE i ningú s’ha retractat de res.

Aquest senyor té tot el dret a venir aquí i fer una missa, de la mateixa manera que jo tinc tot el dret de fer públic que ni l’espero ni estic d’acord amb tot el que representa. Fins i tot, crec que té el dret de, com a figura important, faci la seva ruta a l’estil estrella mediàtica mentre jo tinc dret a queixar-me de les molèsties al trànsit, al transport públic (la parada Sagrada Família quedarà tancada el dia 7) i als veïns de la zona.

Com dic al títol, no parlo de religió i és que el Papa per mi no representa aquesta religió sinó una institució que fa la interpretació més retrògrada i intolerant d’aquesta i dels seus principis. Tot el meu respecte pels creients i les entitats cristianes que, des del que en diuen valors cristians, treballen per un món més just. Encara recordo una reflexió de Pere Casaldàliga en una entrevista: “el capitalisme és pecat” deia convençut. Em sobta la distància que hi ha entre creients com ells i la gran institució, que dedica tot els esforços a campanyes contra certs pecats (avortament, condó, família no convencional, homosexualitat) més que contra les injustícies socials (SIDA, pobresa, fam, desigualtat).

Jo sóc dels que crec en un estat laic, en un país laic i, sincerament, crec que a Catalunya estem actuant com a “Bienvenido Mr.Marshall”. És inacceptable la retransmissió de la missa per la televisió pública (TV3) o el no cobrament dels recursos en seguretat, mobilitat i organització (que es xifra en més d’un milió d’euros) que comporta la visita. Sumat al finançament de l’església per part de l’estat per múltiples canals i l’emissió de misses repetidament per TVE, deixeu que posi en dubte allò de la separació església – estat.

I el que em sobta més és el posicionament de la majoria dels partits que sembla que hagin oblidat què és la laïcitat. Recentment a l’ajuntament de Barcelona, PSC i CiU van ajudar a aprovar una proposta d’ERC per fer una campanya que insti a la gent a rebre el Papa amb senyeres als balcons. Doncs jo no el vull rebre, ni amb una senyera ni amb res: jo no t’espero.

enllaç a l'article del crònica.cat

Racisme i esquerres

Article d'opinió d'aquesta setmana al crònica.cat.

Fa uns dies la conservadora alemanya Angela Merkel deixava anar, al pur estil García Albiol: 

"A principios de los años sesenta nuestro país convocaba a los trabajadores extranjeros para venir a trabajar a Alemania y ahora viven en nuestro país (...). Dijimos: 'No se van a quedar, en algún momento se irán'. Pero esto no es así” - EL PAÍS 17-10-2010.

Tot i que no ens hi tenia massa acostumats, no m’acaba de sorprendre, la dreta europea està fent un gir per intentar capitalitzar l’augment de l’extrema dreta i xenòfoba. L’estat espanyol i Catalunya no en són una excepció.

Aquí hem retrocedit amb pocs anys el que havíem construït des de la fi del franquisme amb un paper clau d’ONGs com SOS racisme. Ja fa temps que el PP domina l’argumentari a la perfecció i CiU fa uns anys, davant l’aparició d’Anglada (PXC) ja va incorporar a les anteriors eleccions propostes com un carnet per punts per immigrants. El que em preocupa és que les esquerres a Catalunya no han reaccionat com ho han fet a Europa, allà alerten i fan pedagogia de la demagògia i desmunten els tòpics que alimenten discursos racistes.

Em sobren exemples. L’ajuntament de Vic on tant ERC com PSC recolzen la proposta il·legal de CiU de no empadronar i denunciar immigrants sense papers. El preocupant i innecessari debat sobre la prohibició del ‘burka’ que ha planat per molts ajuntaments de Catalunya com Barcelona, on Hereu unilateralment apuntava la ciutat a la llista de la vergonya amb un decret que no respon a problemàtiques existents i que ha dinamitat en gran part política d’inclusió social feta fins al moment a la ciutat.

Alguns em poden dir que la política local no reflecteix la línia d’un partit. Jo crec que ho hauria de fer. Poden dir que a nivell nacional, les esquerres tenen posicions més responsables. Torno a EL PAIS, Joan Puigcercós a la secció impresa de Catalunya deia:

"Ayer la cancillera alemana hacía las mismas reflexiones sobre la cultura y la lengua alemana que podemos hacer desde Cataluña".

Sé que demanar a la dreta que no jugui amb temes tant delicats és fer un brindis al sol, però precisament per això, l’esquerra ha de fer pedagogia, ha de denunciar arguments falsos que porten a raonaments xenòfobs i ara per ara, trobo a faltar que ERC i PSC es posicionin de manera clara al respecte.

I no només els partits. Animo a tothom a fer un cop d’ull i adherir-se a la crida d’unitat contra el feixisme i el rascisme, aturem Plataforma per Catalunya.

enllaç a l'article del crònica.cat

Jo no t'espero

Sense voler atacar ni ofendre cap religió sinó en l'aplicació absurda d'aquesta. No s'entén com dels principis cristians el vaticà n'extreu la intolerància a la homosexualitat, la rigidesa del concepte de família, el rebuig del preservatiu en un context on el SIDA és un problema de salut mundial tal que s'emporta cada any més de 3 milions de persones (3 milions de persones!!!) i no només el rebuig sinó la gran campanya que fa el vaticà a l'Àfrica on el problema és encara més pronunciat. Més que ho serà amb campanyes així. No s'entén la passivitat històrica que s'ha destapat davant la multitud de casos de pederastia. I només falten declaracions deplorables com aquesta.

No hi ha cap d'estat que visiti Barcelona que faci pagar la seguretat i els costos (que alguns ja han xifrat de més d'un milió d'euros) a tots els contribuents. Perquè no és digne d'un pais com catalunya que la televisió pública, TV3, retransmeti la missa que farà Benet XVI a la Sagrada Família.

Per tot això: jo no t'espero

Animo a tothom a venir a la concentració en defensa d'un estat laic que organitza 

el Moviment Laic i Progressista el proper 4 de novembre a les 19h a la plaça St. Jaume

link de la campanya jo no t'espero

'Mon germà m'ha pegat'

Article d'opinió d'aquesta setmana al crònica.cat.

Sempre s’ha dit que la repetició converteix qualsevol cosa en veritat absoluta. A Catalunya, des del moment en que el pacte del tinell va donar lloc al primer tripartit, l’entorn polític i mediàtic convergent començava a repetir enèrgicament “el PSC esta lligat a les ordres del PSOE”. Una frase que sense ser mentida, suggereix una idea que sí que considero falsa: “CiU és més catalanista que el PSC”. Una idea que la repetició, durant set anys, ha acabat convertint en veritat absoluta de país.

Quan ja tenia enllestit l’article, llegeixo l’article de Montserrat Candini al crònica titulat PSC-PSOE: Incompliment permanent amb catalunya, és exactament del que estic parlant. Sense donar més arguments que la dependència del PSC al PSOE, CiU fa bandera de ser la defensora dels drets i l’autogovern de Catalunya. Una cosa no implica l’altra, com el nen que insisteix als pares que son germà l’ha pegat quan en realitat s’han barallat els dos.

No ho entenc, sóc l’únic que té memòria? Jordi Pujol va ser l’aliat de PSOE i PP al congrés durant anys, era un president molt còmode, el seny català, deien per Madrid. Si fa cinc anys va començar la campanya d’odi contra Catalunya va ser perquè els catalans ens vam tornar incòmodes, després de 23 anys de ‘peix al cove’, de no fer soroll i recollir el que bonament ens donessin a canvi d’aprovar els pressupostos i rebaixes fiscals, de cop els catalans reclamàvem més competències i blindades, el reconeixement de nació i un finançament just.

Amb 23 anys, CiU no va ni arribar a desenvolupar del tot l’estatut del ‘79 –perquè canviar una llei electoral que els continua beneficiant?– i va caler que PSC, ERC i ICV formessin govern per reclamar a l’estat espanyol les necessitats de Catalunya. I va ser Artur Mas qui va pactar amb Zapatero la primera retallada de l’estatut. Els últims 7 anys tot i les retallades Mas-Zapatero i del TC, Catalunya té més autogovern i més finançament que mai.

I volem més, en tenim el dret, però ni el ‘seny català’ ni el ‘fets, no paraules’ han donat motius per creure que faran més del que han fet. Hem tingut prou temps per saber què faran, tant PSC com CiU, si governen.

No entenc com en molts sectors independentistes es considera als dos partits de manera tan diferenciada i s’arriba a veure amb bons ulls que CiU torni al govern. Sempre he pensat que no es pot renunciar a les polítiques d’esquerres per garantir una Catalunya cohesionada i justa; però ni pensant en clau exclusivament catalanista no entenc aquesta complicitat amb CiU. Que no tenim memòria?

enllaç a l'article del crònica.cat

Octubre

Frase del mes: Hemos ganado la huelga, ahora hay que ganar el futuro


Frase de Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO a la manifestació de Madrid. Tot i la campanya de desprestigi dels sindicats des de la gran majoria dels mitjans la vaga general va ser tot un èxit. Encara que a alguns els sàpiga greu, els sindicats tenen poder de convocatòria i són un actor indiscutible en la política de l'estat.

Davant el gir a la dreta de la socialdemocràcia europea i espanyola, el 29 de Setembre era una data important per demostrar que l'alternativa justa, segura, de sentit comú i sostenible no és la liberal. La reforma laboral és un exemple més del liberalisme de Zapatero, que confia amb que l'interès econòmic propi de les empreses poden satisfer l'interès comú. Provat està amb les nombroses crisis que ha tingut el sistema que no és la via. Cal sortir de la crisi del capitalisme amb un altre model i per això cal mobilitzar l'esquerra, sinó sempre pagaran els mateixos.

Cançó del mes:  Kinetic - Radiohead (Amnesiac B-side)

Gens recent, aquesta cançó que sempre m'ha agradat molt com la immensa majoria de la discografia del grup. La poso cançó del mes perquè no pot ser que la recopilació d'Spotify de les cançons del mes no tingui cap cançó de Radiohead i concretament crec que aquesta no és de les més conegudes entre els no-fanatics.

Recomanació del mes: Homenatge a les Brigades Internacionals
  

El proper 23 d'Octubre a la boca nord del túnel de la Rovira, a la Rambla del Carmel, es farà el desè homenatge a les Brigades Internacionals. Un acte de memòria històrica del districte d'Horta-Guinardó que n'acull d'altres com l'homenatge a Salvador Allende o la recent posada de la placa commemorativa del naixement fa 75 anys del POUM al carrer Montserrat de Casanoves, al barri de la Font de'n Fargues. La recuperació i museització de les bateries antiaèries del turó de la rovira són un altre exemple de la sensibilitat i la política activa per la recuperació de la memòria històrica del districte d'Horta-Guinardó i el compromís de la seva regidora, Elsa Blasco (ICV).