Un article diferent

He estat jugant amb una eina per a fer presentacions online últimament. Es diu prezi i he trobat que és una molt bona interfície per a fer articles no lineals, en els que no cada argument va darrere l'anterior. Us deixo el meu primer article en prezi (recomano que el mireu en fullscreen)


12 comentaris:

Unknown ha dit...

Si tothom expliqués les coses així...potser els que no som especialistes en política entendríem més coses i no només ens tragaríem la informació filtrada i seleccionada dels mitjans. Gran article!

C.M ha dit...

Aclaridor i original. Així dona gust.

Felicitats

Jesús Hernández ha dit...

Molt bo. Explicatiu, endreçat i sobretot... diferent...

Jose R. ha dit...

Muy chulo... tío... te copio el juguete.

joan ha dit...

Gràcies a tots.

Sapigueu que es pot compartir l'enllaç directament (sense haver de linkar el meu blog) i que es pot incrustar a webs i blogs com un youtube.

Si algú li interessa fer-ho li estaré molt agraït, cal fer pedagogia en aquests temes i tota la que fem serà poca!

Marc ha dit...

m'encanta! felicitats!!!

Anònim ha dit...

És simplificar el problema d'una manera molt falaç. Quan es parla d'endeutar-se l'estat cal recordar que l'estat actual, sense i amb retallades ja està molt més endeutat. La questió és quan d'endeutat és aconsellable. UN factor molt important és justament lo que s'explica de la credibilitat en els mercats.

Si t'endeutes en excés en comparació a altres llocs i en canvi no obtens ni tan sols els mateixos resultats (cas de catalunya i espanya que encara no surten de la crisi mentres altres llocs si), es considera que estas fent una mala gestió i, per tant, tens menys credibiltiat i el crèdit és més car.

Això és el que passa actualment, ja no només pel que diguin les agències de rating, directament el crèdit espanyol està molt superior a alemania i molts altres i el català, està més baix, doncs l'interès dels bons que emeten és del 4,75% a 1 any vista, menor que espanya que està al 5 i pico, però continua siguent substancialment molt major que altres paisos que estan a un 3% (i parlo ja a nivell europa dels 15 només).

No m'agraden una merda les retallades actuals, i molt menys la reducció de l'impost de successions, ni tampoc que enlloc diuen que les retallades de sanitat seran només transitòries, cosa que per mi seria l'únic motiu d'acceptar-les, però el tripartit no va actuar quan havia de fer'ho sincerament i en eleccions no es va parlar de retallar si no de corregit atur contracten des del sector públic en serveis principalment. Això implicava sustentar de forma ficticia a la població, doncs no es generava diners i en canvi implicava augmentar impostos per poder pagar aquesta gent o endeutar-se en uns límits que haguessin implicat augmentar el cost del crèdit.

Per últim, vui mencionar que augmentar el cost del crèdit implica que qualsevol cosa que fagis surtirà més cara i, llògicament, no es pot deixar el preu dels productes igual, doncs això implica endeutar-se, i el que es produiria seria una altre bombolla (que justament és la que va passar en el crack del 29 a EEUU, on l'estat sustentava les seves empreses fins que va fer fallida).

joan ha dit...

Hola anònim, acabo d'escriure una resposta molt llarga i no s'ha publicat, em sap greu perquè la segona resposta no serà tant extensa ni treballada com la inicial.

D'entrada gràcies i com sempre dic amb els anònims, espero que tornis a veure la resposta.

Vaig per ordre:
No intento simplificar res, al contrari, intento aclarir que els "senzills" arguments de "no hi ha calés" i "ens hem d'estrènyer el cinturó" no són tant senzills i que amaguen una altra cosa que no ens expliquen i no se perquè. Aquí cada polític hauria d'explicar el seu model econòmic i aquestes dues frases d'economia domèstica no ho fan. Aixi que alú ha d'explicar-ho per ells.

Sobre el deute, el rating i l'emissió de bons la meva postura és senzilla... abans d'endeutar-nos apugem impostos als més rics que som a la cua en pressió fiscal i en progressivitat d'impostos de la UE-15; els rics poden pagar MOLT i MOLT més.

En fi, repeteixo, no és un article propositiu, altres dies parlo de propostes concretes. Jo i ICV, partit al qual milito, fa temps que tenim un model que expliquem, propostes fiscals i no només de creixement associat ocupació pública (que també). El Green new deal, el decreixement, els nous jaciments d'ocupació, la economia verda.

Gràcies altra vegada pel comentari

Unknown ha dit...

doncs jo penso "pillar-te'l" i fer-lo córrer, i tant que si!! perquè si algú fa una feina ben feta perquè repetir-la o inventar-la, oi? gràcies Joan !!!!

joan ha dit...

Doncs encantadíssim, Xavier, moltes gràcies!

Anònim ha dit...

Un article brutal, també el passaré a altra gent i així m'estalvio d'intentar explicar-ho jo, que la puc cagar.. xD

Anònim ha dit...

En el crac del 29 no va passar això, anònim primer. Jústament, quan l'estat va fer fallida va ser perquè ningú no controlava el mercat i les accions anaven pujant pel simple fet que la demanda pujava. Va ser quan l'estat es va endeutar que es va recuperar de la depressió.