Crítica defensiva de l'Ordenança de la Bici


Pot semblar que ho faig per anar a la contra, però no és així. Jo sóc ciclista i crec que ja tardava una normativa d'aquest calibre...

Tenen un post més avall la normativa famosa de la bicicleta (altrament anomenada Ordenança de Circulació de Vianants i vehicles, ja que no només parla de la bici...) perquè puguin anar per aquests (Ra)mons de (Ama)Deu criticant o defensant o matisant com l'Amadeu mana.

Però no s'arrisquin a criticar sense llegir-la! Correrien el risc de trobar-se assegurant que "ho fan per fotre els ciclistes" o "per disminuir l'ús de la bicicleta a Barcelona"...

N'hi ha que asseguren que sigui volent o no, l'ús de la bicicleta disminuirà. Potser. Però només disminuirà si l'augment d'aquests últims anys ha sigut de gent que va per la vorera fent eslàlom entre els vianants, massa ràpid, creant o buscant risc d'accidents o creant molèsties als realment amos de les voreres: els vianants (més ecològics que els ciclistes, per cert).

Sincerament, ciclistes que espanten les senyores al passar, que obliguen als vianants a fer un passadís per por, que travessen en vermell pel pas de vianants com un més... no els vull a la meva ciutat.

Si parlem d'altres temes cal treure'ns la visió de ciclista. Si hem muntat tal parafarnàlia (cotxes amb càmeres de fotos, dispositius especials...) per netejar de cotxes el carril bus que ens estalvien 4 miserables minuts a l'usuari de mitjana, no cometrem l'error ara de permetre passar els ciclistes pel carril Bus.

Podríem parlar-ne llarga estona dels 5m i els 3m, si i d'on es pot aparcar i on no.

I suposo que ningú es queixarà de la prioritat en el carril bici, dels 3 metres pels cotxes ni la segregació del carril bici com a model...

Però previsió no n'ha faltat, els 6000 aparcaments de bicis han vingut abans de l'ordenança, temps per l'adaptació del ciclista a l'ordenança tampoc n'ha faltat tot i sortir per les noticies una i una altra vegada l'avís de l'existència d'aquest. Ja ha dit la guàrdia urbana que l'aplicarà amb sentit comú.

Normativa municipal de la Bicicleta

Ordenança de Circulació de vianants i de vehicles

(aprovada per acord del Consell Plenari el 27 de novembre de 1998, modificada el 20 de juliol de 2001 i el 23 de febrer de 2007)

Article 14 - Bicicletes

  1. Les bicicletes circularan obligatòriament pels carrils bici segregats. Preferentment per la resta de carrils bici, per les calçades en zones 30 o per les vies senyalitzades específicament. Quan no existeixin aquests circularan per la calçada. Quan es donin les condicions previstes a l'apartat 6 d'aquest article, podran circular per les voreres.
  2. Quan el carril bici estigui situat en vorera, els vianants el podran creuar, però no hi podran romandre ni caminar-hi. Els ciclistes respectaran sempre la preferència de pas dels vianants que el travessin i no podran superar la velocitat de 20 Km/h.
  3. Quan el carril bici estigui situat en calçada, els vianants l'hauran de creuar pels llocs degudament senyalitzats i no el podran ocupar ni caminar-hi.
  4. Quan els ciclistes circulin per la calçada, ho faran obligatòriament pels carrils més propers a les voreres, tot podent ocupar la part central d'aquests. Quan estigui expressament permès i senyalitzat, les bicicletes podran circular pels carrils reservats a altres vehicles.
  5. Les bicicletes, a la calçada circulant com a vehicles, gaudiran de les prioritats de pas previstes en les vigents normes de trànsit.
  6. En el cas de que no existeixi carril bici o altre via de les especificades en l'article 14.1, les bicicletes podran circular, excepte en moments d'aglomeració de vianants, per:
    • les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure.
    • parcs públics i àrees de vianants.
    • zones de prioritat invertida en els dos sentits de circulació.
    Als efectes expressats en aquest article, s'entendrà que hi ha aglomeració quan no sigui possible conservar 1 metre de distància entre la bicicleta i els vianants que hi circulin, o circular en línia recta 5 metres de manera continuada.

    Les condicions de circulació de les bicicletes en aquests espais reservats per als vianants seran les següents:
    • Hauran de respectar sempre la preferència dels vianants.
    • Adequaran la velocitat a la dels vianants, sense superar els 10 Km/h.
    • S'abstindran de fer qualsevol maniobra que pugui afectar a la seguretat dels vianants, respectant la distància de 1 metre de separació.
    • Hauran d'evitar circular a menys d'1 metre de les façanes.
  7. Als carrers i vies urbanes d'especial ús, aglomeració i/o habitual concentració de persones, l'Ajuntament establirà aquelles restriccions que consideri oportunes, tot senyalitzant pertinentment la zona i establint alternatives.
  8. Els conductors de bicicletes no podran circular amb el vehicle recolzat només en una roda, ni agafar-se a vehicles en marxa.
  9. Els conductors de vehicles motoritzats que pretenguin avançar a un ciclista ho faran extremant les precaucions, canviant de carril de circulació i sempre i quan quedi, com a mínim, un espai lateral de 1,5 metre entre la bicicleta i el vehicle.

    Els conductors de vehicles motoritzats, quan estiguin circulant darrera d'una bicicleta, mantindran una distància de seguretat prudencial i proporcional a la velocitat, que mai podrà ésser inferior a 3 metres.
  10. Els altres vehicles no podran circular ni aturar-se en els carrils reservats per a bicicletes.
  11. Les bicicletes hauran de dur un timbre, i quan circulin de nit han de dur llums i elements reflectants (al davant de color blanc, i al darrera, de color vermell) degudament homologats que permetin la seva correcta visualització pels vianants i conductors.
  12. Les bicicletes podran dur remolc, homologat, per al transport de persones, animals o mercaderies, quan el conductor sigui major d'edat i sota la seva responsabilitat.

    En cas de bicicletes que, per construcció, no puguin ser ocupades per més d'una persona podran transportar, tanmateix, un menor de fins a 7 anys quan el conductor sigui major d'edat i sota la seva responsabilitat, en un seient addicional i amb un casc que hauran de ser homologats.
  13. Les bicicletes s'han d'estacionar preferentment als llocs habilitats, deixant en tots els casos un espai lliure pels vianants de tres metres. Resta específicament prohibit lligar-les a arbres, semàfors, bancs, papereres o davant de zones on hi hagi reserva de càrrega i descàrrega en la calçada en horari dedicat a l'activitat, d'estacionament per a persones amb discapacitat, zones de estacionament prohibit definides a l'article 34.3 d'aquesta Ordenança, parades de transport públic, passos per a vianants, en els espais habilitats per l'estacionament de bicicletes d'ús públic i en elements adossats a les façanes.
  14. Els estacionaments de bicicletes situats a la via pública queden únicament i exclusivament reservats per a aquest tipus de vehicle.
  15. A les bicicletes li serà d'aplicació allò disposat a l'article 63 de la present Ordenança en quant a retirada de vehicles, especialment quan causi deteriorament del patrimoni públic per lligar-les on tenen específicament prohibit.

Alguna cosa a la paret

relat curt per visitants amb paciència

No és fàcil explicar una història de la que en saps tan poc, tampoc llegir-la. A vegades, però, veient el resultat pots endevinar com s’ha esdevingut tot i pots reconstruir història. Igualment, en aquests casos quedarà molta informació impossible de conèixer; avui la curiositat no és una bona amiga.


La primera d’aquestes informacions és ‘quan’, la data i hora de cada moment important de la història. No puc determinar una cronologia dels fets però, igualment, no interessa massa. Ara, al present, veient aquest horrorós paisatge ‘humà’ puc explicar com ha passat tot, si més no què ha passat. No pot ser d’altra manera:

La diferència, el motiu per el qual em remunto en aquest moment desubicat en el temps i hi imposo l’inici d’aquesta història, és la paret.

Ahir no hi era o ningú la va veure i aquest moment és quan se’n té la primera notícia, quan per primer cop és vista. Una persona anònima –potser una dona, potser un home, fins i tot un nen, sense una cara coneguda ni tan sols que pugui conèixer– veu per primer cop la paret, o més aviat hi veu alguna cosa. I tot i que ningú ha vist com passava per explicar-ho, no ha pogut passar d’altra manera, doncs de primer segur que n’hi va haver un encara que ningú, repeteixo, ho podrà assegurar mai del cert.

Torno al moment en què l’energumen anònim, amorf, asexual i totalment genèric veu alguna cosa en la paret i, així com us asseguro que existeix, encerto a dir que en l’instant incert, existent però situat indefinidament en el temps, en que els ulls de l’ésser enfoquen la paret desapareix del seu cos tota mena de velocitat i resta aturat en aquesta posició de segur ben estranya, com les que surten de fer una fotografia a algú en moviment.

I amb les funcions vitals sense anomalies perd totes les condicions d’ésser viu més que la de sobreviure. Buit i en una postura (com no) indefinida entre la infinitat de possibles postures assolibles per una infinitat de possibles cossos humans; està viu però dubtosament és ésser; queda aturat/da allà, immòbil.

No ha pogut passar d’altra manera. N’hi va haver un primer i un segon, tan anònim i genèric com el primer. Si dos minuts més tard, o dos dies i mig després no ho sé però un altre humà en algun moment abans d’ara entra en escena. I passa per allà amb moltes més probabilitats que el primer de caure immòbil: la curiositat no juga al seu favor. Aquesta el condemna, la fatídica pregunta de “què mira?” el traeix. Perd la mobilitat en una altra postura indefinidament diferent a la primera a excepció, esclar, dels ulls que enfoquen un mateix punt d’aquella paret.


I també n’hi ha un tercer, un quart, un cinquè... Cada cop el degoteig és més ràpid. Cada cop crida més l’atenció una aglomeració de gent observant alguna cosa en un silenci immòbil al carrer. Cada cop surten de casa més familiars, companys de feina, amics... a buscar algú que fa dies tard.


Totes les denúncies de desaparició fetes a la policia sobrepassen de molt la mitjana de denúncies per setmana d’aquella ciutat tan tranquil·la així com la pèrdua d’agents en servei. Els últims efectius surten en missió especial, ja res és normal en la ciutat. Cauen immòbils molt aviat sense ni tan sols haver entès què passa en aquell racó on hi ha una paret nova.

Un silenci acompanya els invidents de la ciutat, abans disminuïts físics i ara privilegiats en mobilitat. Nadons, senyores grans, executius amb pressa, parelles que estaven passejant, algú que havia sortit amb el gos que ja s’ha cansat d’intentar deslligar-se... tothom és una estàtua realista d’una persona qualsevol, de la persona qualsevol que era.

Així he pensat jo que devia haver passat tot. Veient el resultat no hi ha altra interpretació possible i així ho he escrit. Així ha hagut de passar i així descobreixes que ha passat quan veus les estàtues humanes de prop, just abans que la curiositat et traeixi a tu també fent-te desviar la mirada per un instant de baixa guàrdia i enfocar a...