Ingredients per un món irracional

Suposo que ningú em portarà la contrària quan dic que avui, el món és totalment irracional, il·lògic i desequilibrat. Un grapat d'humans ens hem anat organitzant i sense quasi adonar-nos-en ens hem desorganitzat a gran escala. Agafem uns materials d'un lloc, els portem a l'altra banda del món i els portem a vendre a una tercera igualment distant i tot això per estalviar costos.

Potser és pel fet que sóc (gairebé) enginyer industrial que volgut trobar-me aquesta conclusió o és per què sóc enginyer que me l'he trobada. Digueu-me gremialista però al meu parer (i sé que és compartit) la clau de tot és l'energia.

M'explicaré, però d'entrada vull remarcar el títol del post. Quedi clar que només parlem d'un ingredient i és que el fet que hi hagi farina al rebost no vol dir que inevitablement acabaràs fent un pastís. Nosaltres (o ells, com ho preferiu) hem sigut els que hem combinat els ingredients per tenir el món que tenim, amb farina també es pot fer pa, beixamel...

Em centro. Dir que l'energia és el que permet tot plegat és una obvietat, més que l'energia en sí, l'ingredient que ha permès aconseguir arribar a aquest moment és l'energia barata que hem tingut, tenim i tindrem durant tant de temps. I és que en nom del progrés els estats i la unió europea no han anat fent més que desentendre's de l'energia (liberalitzant-ho tot plegat) en comptes del que al meu entendre haurien d'haver fet fa molt de temps, fixar els preus de l'energia a un preu raonable i racional.

L'energia barata ha permès aquest desequilibri mundial de la riquesa. Primer va permetre produir a ritmes desorbitats donant peu al consumisme, posteriorment tots els abusos als paisos no desenvolupats.

L'energia ha de tenir el preu que té el seu valor, ara mateix preu i valor no són ni semblants ni de lluny. L'energia ha de tenir el preu que impedeix la irracionalitat que té el món avui. Ha de tenir el preu amb el que...
  1. ...sigui més car emportar-te els components a un altre país per muntar-ho allà i després portar-ho a vendre aquí.
  2. ...que sigui més car forçar a cultivar soja a amèrica del sud i portar tomàquets d'on sigui per tenir-ne cada dia de l'any que menjar el que es cultiva a l'entorn (i si no és època de tomàquets, no n'hi ha i si la soja és exòtica és cara i n'hi ha poca).
  3. ...la distància prengui més importancia i tot s'homogeinitzi i no surtin a compte grans centres comercials que et facin agafar el cotxe per anar a comprar el pa.
Com que no és així, passa que...
  1. ...estem condemnant els treballadors dels paisos no desenvolupats a unes condicions laborals infames per sempre.
  2. ...estem traient la sobirania alimentària a gran població del planeta (perpetuant el sistema) i destruint l'agricultura local (que s'arriba a subvencionar per no cultivar)
  3. ...construim les nostres ciutats i paisos aglutinant, heterogenitzant funcions (ciutats dormitori, zones d'oci, zones industrials, centres comercials, pobles d'estiuejants...) condemnant-nos a moure'ns per qualsevol cosa per sempre i deixant caure el comerç local de barri.
De fet, ara hem perdut la noció de distància fins a nivells en que l'important ja és el temps del trajecte i no la possiblitat de fer-lo fent aparèixer sistemes viaris i ferroviaris duplicats (carreteres/autopistes i ave/regionals-rodalies) o rareses aèries (surt més barat un vol amb escala que un de directe tot i que utilitzes dos avions, dues tripulacions, un aeroport més, calen més gestions i més benzina).

Quines bestieses arribem a fer, tenim un món desigual, desequilibrat i amb una organització totalment boja. És a dir, desorganització. I és que és el que té el liberalisme... no hi ha ningú que ho planifiqui tot plegat i s'encarregui dels desafavorits.

Ep, l'energia barata només ha sigut l'ingredient que ho ha fet possible, també hauríem pogut fer beixamel.

Primera Fase

Finalment he fet un petit video a lo cutre del meu PFC, de moment només la primera fase: activació manual dels electroimants. Espero que us agradi.

Europa Liberal

Sembla mentida.

A aquestes altures no sóc gaire optimista i que consti que mai parlo com a militant de partit. Totes dues coses (posts i militància) són conseqüències de les meves idees i ideologia (que no creença).

Hi ha bastantes coses que em ronden pel cap aquests dies (preveient tot el que ha passat) respecte els resultats dels que han votat i els que no:

AVIS: ASSUMEIXO QUE ELS PARTITS HAN DE REFLEXIONAR, TOTS. PERÒ COM QUE NO ES DIU ALTRE COSA ENLLOC, COM SI FOSSIN ELS ÚNICS CULPABLES DE TOT PLEGAT, HO DONO PER ENTÈS.

1. Abstenció, culpa compartida

Del primer que tothom parla. 2 de cada 3 persones (més o menys a tot arreu) s'han quedat a casa a l'hora de votar qui decidirà la nova europa. La europa que ens ha de treure de la crisi, que ha de procurar que no hi tornem a caure, que ha de repensar el sistema energètic de tot el continent, que ha de ser pionera en sostenibilitat, etc.

És greu, és molt greu. Tots els mitjans s'han llençat (com després de totes les últimes el·leccions) a parlar-ne i treure'n conclusions, a criticar els polítics, els partits entenent que només són observadors de tot plegat. Mentida. I tractant els votants (o els no votants, de fet) com si fossin ovelles sense criteri als que se'ls pot permetre tot. Mentida.

Primer i més important, els mitjans de comunicació mai han intentat recapacitar sobre el seu paper en l'abstenció, tot i sabent la seva influència política (d'això ja en parlarem). Crec que és qui ha de pensar més en l'abtenció, de moment (mentre internet no acaba d'aflorar) la televisió i la ràdio són els ulls i les orelles de la gran majoria. La qüestió de 'què mirem' i 'què sentim' és una decisió dels periodistes i redactors perquè aquest 'circo' que veiem a espanya i catalunya no és l'únic que passa tot i que tothom s'ho pensa i tothom diu 'tots són iguals'.

Aquí entrem en la culpa que hem d'assumir els ciutadans. Tot i que ningú ens ataqui som els responsables de no votar. M'agradaria centrar-me en la raó que fa dies que critico:

tots són iguals: Mentida. No tots són iguals, hi ha una infinitat de partits amb i sense representació parlamentària i la possiblitat del vot en blanc. Entenc que aquí darrera s'hi amaga la decepció del partit que s'havia votat tradicionalment i una mandra de documentació i reflexió de l'alternativa de vot i una excusa fàcil per prendre's lliure de maldecaps una campanya electoral: tots són iguals, no cal que trii.

No pot ser que ningú ens exigeixi un esforç per pensar, informar-nos i decidir què fem amb el poder del vot. L'hem d'exercir.

2. Democràcia vs. liberalisme, matrimoni impossible

Ja fa molt que penso això, i el fet de veure més de dins l'intent d'un partit com ICV de dir, proposar, reivindicar i denunciar sense cap mena de repercusió mediàtica encara em reafirma més. Cap partit sense un grup de comunicació (i per tant, d'opinió) no hi té gran cosa a fer, aquí. La comunicació pública no es basa en criteris periodístics per culpa d'una llei electoral el canvi de la qual els grans bloquejen. Per definició, un partit d'esquerres que no se sotmeti a pressions empresarials no rebrà cap mena de suport del món privat.

No s'entén de cap altra manera com Berlusconi i tota la dreta europea en general ha tret els resultats que ha tret independentment d'estar o no al gobern. La dreta que defensa la llibertat de les empreses, bancs i constructores a fer i desfer fins a acabar amb crisis com la que ens ha explotat a la cara aquí segueix pujant...

Mirant estats units encara em poso més pessimista. Ningú parla de propostes ni ideologies, importa la imatge, el don de gentes, la campanya (i els diners que hi hagi invertits en aquesta). Sento molt dir que la democràcia ja no és el que era...

3. Una mica d'esperança, com sempre

Hi ha indicis que l'esquerra ecologista a europa ha servit com a alternativa a una socialdemocràcia ineficaç en contra de la crisi ja que n'ha estat coautora amb els liberals. Hem anat convencent, tothom llueix la causa ecològica a la que pot, és un valor positiu i no de broma. Algo hem aconseguit...

Sembla, també, que poc a poc, la informació s'anirà obrint, no tot serà la tele i la ràdio, internet farà que les idees arribin més fàcilment i esperem que els gegants de comunicació/opinió (godó, prisa...) aniran cedint poder als mitjans diversos d'internet.

I perquè no, els ciutadans seguim tenint el poder, seguim en crisi i hem de seguir proposant, reivindicant i denunciant... convencent. El primer que hem de convèncer: abstenir-se mai, canviar de partit, n'hi ha a centenars, informa't i reflexiona.

Juny

Menys mal que em forço a escriure almenys un post al mes...

Frase del mes: Crisi de dretes, solucions d'esquerres



Lema de la campanya d'ICV per les europees. El video no mata, però almenys és original, presenta algunes posicions ideològiques concretes (més enllà de "cuidado que viene el lobo" i "catalunya, catalunya..."). No desvelo cap secret ni el primer ni l'últim cop que al walden hi entra la política. S'apropen les europees i ningú fot cas. Els nostres espectaculars tertulians de cunís i Bastés donaran les seves impressions sobre la sobada desafecció política. Espolsant-se un cop més les culpes i no acceptant la responsabilitat com a part d'aquest peix que es mossega la cua (només surten pica-baralles als mitjans, els polítics volen sortir als mitjans) anant a parar de pet al "tots són iguals".

Ja he dit molt sobre això, jo només afegiré que em fa vergonya com polítics, mitjans de comunicació i població anem dinamitant allò que era la democràcia desvirtuant-la, deslegitimant-la i per tant, donant ales al món privat que sí que s'ha sabut organitzar a nivell europeu i mundial, sense que ningú els controli. Quedeu-vos a casa el diumenge, au, castigueu els polítics perquè tots són iguals oi? quantes millores socials hi hauria si tots aquests que es quedaran a casa castiguessin canviant el vot en comptes de trobar una escusa que sembla digna per marxar de 'finde'.



Cançó del mes: Res a perdre - L'abdominable Gallina Nauseabunda

Per senzillesa, per sinceritat, per ser una música directa, sense dreceres ni més voltes del compte. Sembla que en breu treurà nou disc (diria que el primer) i fa molt bona pinta. Res a perdre o Nadala Malalta valen molt la pena. Si investigueu pel seu myspace no se us escaparà que el nom no és l'únic "peculiar" que té. Allò típic de "sense complexes" al peu de la lletra, ara sí.

Res a perdre és el que jo he volgut entendre que és la cançó que representa millor la abdominable gallina nauseabunda. Al myspace hi ha una versió acústica una mica mal grabada que tot i així no perd la gràcia, està al seu myspace, la 7a cançó.


Recomanació del mes: servei iBus de TMB

No només és un servei de missatgtes per a mòbils (per cert a preu de missatge normal) sinó que des de casa es pot mirar quan falta per a que el bus passi per la parada més propera a casa teva a la pagina de TMB. Per apurar a sortir just de casa, anar tranquil o marxar pitant... depèn de cadascú.