Un dia com avui del maig de l'any passat estava nerviós. Al vespre hi havia plenari del districte d'Horta-Guinardó i seria nomenat conseller d'ICV-EUiA al districte. Havia tingut pocs dies per a fer-me la idea de ser conseller, cosa difícil quan no saps què representarà el càrrec ni ben bé què et tocarà fer.
Avui al vespre tenim el
plenari de constitució i s'acaba la meva etapa com a conseller. Ara que marxo i crec tenir una idea de què representa, marxo content i satisfet. Satisfet del paper que he fet, orgullós de saber que m'hi he dedicat tant com he pogut i tant bé com he sabut. Marxo content, també, perquè en aquest any llarg sóc conscient que he après moltíssim, ha estat com un màster en política local i crec que l'experiència també ha representat un creixement personal més enllà de la política.
El primer que em va sobtar -recordo
explicar-ho les primeres setmanes- va ser el bon ambient que vaig poder respirar. Tant entre personal del districte, que em van rebre esplèndidament, com el respecte entre els diferents partits polítics. La contundència a l'hora de defensar diferents models de ciutat, de societat i de funció pública mai ha representat cap problema per tenir una relació molt cordial, és una de les primeres lliçons que vaig aprendre.
He tingut la sort de poder viure en primera persona un dels canvis més importants en l'organització municipal de Barcelona des de fa temps. L'apropament als barris, la figura del tècnic o tècnica de barri i el conseller o consellera de barri, la creació dels consells de barri i les seves comissions de seguiment a Horta-Guinardó van arribar amb experiències existents de participació en marxa com les comissions de seguiment de grans obres o programes molt potents i pioners com Nous Veïns i Veïnes, la gestió mixta dels Casals de Gent Gran, la gestió cívica del Punt d'Informació Juvenil del districte per part del
CJD7 o del Casal de la Font d'en Fargues.
La participació ha estat l'assignatura on aquest màster m'ha impartit més classes en forma d'experiències. He viscut els consells de barri i sobretot les seves comissions de seguiment i el debat dels plans de futur dels barris intensament. Un projecte emocionant.A barris com el Guinardó on paral·lelament hem dissenyat de la mà del teixit associatiu la gestió del Casal d'entitats Mas Guinardó o a Horta on en el mateix espai on es treballava el pla de futur s'ha dissenyat un procés participatiu per la reforma de la plaça Eivissa. Un espai de participació dissenya un procés participatiu, participació al quadrat! El Consell de Salut del districte o el de Persones amb Discapacitat també ha representat tot un repte per a mi, estic molt orgullós de tota la feina que hem fet en tots aquests espais.
Els que em coneixen, saben que sóc una persona bastant ideològica. Però sovint la política i sobretot la ideologia s'allunya de les persones. No ho critico, per dissenyar un sistema fiscal més just és necessari veure les coses amb perspectiva, per exemple. Allunyar-se no vol dir perdre els motius pels que es fa política, quedi clar. La política local, però, és ben diferent. He descobert una política molt humana, de relacions humanes vull dir i m'ha agradat i molt.
Ara em toca marxar, i ho faig com deia molt content i satisfet de la feina feta. Parlo de la feina que "els que sí que em representen" han fet al districte en 8 anys. He tingut la oportunitat de comprovar la gran feina que fa anys es ve fent al districte seguint uns ideals que comparteixo de justícia social, sostenibilitat i radicalitat democràtica i que em sap greu que si bé molta gent la valora, hem d'assumir que electoralment no ha estat prou valorada.
La feina feta va més enllà dels carrers remodelats i de com s'han remodelat, va més enllà dels equipaments que s'han fet, de com s'han dissenyat o de la seva gestió. Va més enllà de les polítiques concretes que s'han fet. La feina feta deixa un precedent de relació amb les entitats i la ciutadania que vol participar, deixa una manera de fer i un ambient de treball amb l'equip tècnic i els consellers i conselleres de l'oposició. Un precedent que marca una direcció per on cal seguir avançant, l'elaboració d'un PAD ara que tenim els Consells de Barri en ple funcionament té múltiples potencialitats en matèria de participació. He de reconèixer que em sap greu no poder-ho viure i experimentar en primera persona i que em fa por veure què passa amb tots els espais i el tarannà que s'ha aplicat fins ara en participació.
I ara em permetreu que sigui una mica exagerat. No m'han donat cap Òscar ni res però vull donar les gràcies per la confiança i el suport que he rebut mentre he estat conseller. Òbviament vull donar les gràcies a tot el personal tècnic del districte, especialment la Montserrat, gerent del districte fins fa uns dies. També especialment a les tècniques i tècnic de barri amb qui ha estat genial treballar-hi colze a colze i m'ho han posat tot més que fàcil. Vull explicitar les gràcies a les "meves" tècniques, la Núria, la Mercè, la Pilar, la Marta i la Cecília.
També vull agrair als consellers i conselleres de tots els grups el bon ambient i relació més enllà de la confrontació política, òbviament especialment a l'Anna Mir, sempre diem que ens hem complementat molt bé l'un a l'altre i és veritat, gràcies Anna.
No em vull deixar per res la gent que participa activament, sigui a títol individual o des de les entitats dels diferents barris, en la transformació de la nostra ciutat, persones amb les que he tingut la oportunitat de treballar; gràcies, ha estat una gran experiència. Marxo amb el convenciment que Barcelona és on és en gran part gràcies a tota aquesta gent que voluntàriament històricament ha lluitat pels seus barris i la gent que hi viu, caldrà que segueixin la lluita. Crec que ara més que mai la lluita veïnal s'haurà de seguir fent escoltar davant les retallades sanitàries, educatives i ves a saber de què més que ja han començat.
Per acabar, vull donar les gràcies a l'Elsa i sobretot, sobretot, al
Pere. Més enllà de tot el que m'heu ensenyat, que és moltíssim, m'he sentit molt recolzat i aprecio molt la confiança i llibertat que m'heu donat.
L'aventura continua, com sempre. Així que seguirem i seguiré l'activitat, des d'altres llocs (aquí al Walden III sempre m'hi trobareu) perseguint els ideals de sempre. Estic convençut que ara, cal més política que mai.
