Ada Colau al congrés dels diputats

Ahir dimarts 5 de Febrer, Ada Colau compareixia a la comissió d'economia i competitivitat, dins de les compareixences per el projecte de llei de "Medidas urgentes para reforzar la protección a los deudores hipotecarios".

Tot i estar programada a la pitjor hora televisivament parlant, la seva intervenció va tenir molt impacte a les xarxes i se n'ha parlat molt. Crec que és necessari que tothom, en la mesura en que pugui, comparteixi aquesta intervenció per tal de compensar aquesta pseudo-censura a la que ja estem acostumats sempre que es tracta de donar veu a una opinió que posa en qüestió tots els fonaments del sistema de poder actual.

Us deixo la llista de vídeos en que s'ha dividit tota la compareixença, començant per la intervenció de Ada Colau, seguint amb les intervencions de cada grup parlamentari i la contra-rèplica final de Colau. Per poc que pugueu, us recomano enèrgicament que la mireu i la compartiu amb les vostres amistats, família, xarxes socials i demés:


Febrer

Després d'un petit parèntesi, tornem amb una nova imatge que espero que us agradi. Ja som a 2013, un any que es preveu mogut i molt fotut. Serà aquest any quan finalment esclatarà la revolta ciutadana? Més val.

Però alerta amb què ve després. El missatge anti-polític pot fer que més que tombar un govern es tombi la democràcia i el que vingui no sigui més que autoritarisme populista, feixisme. Cal emprendre una revolució, però sabent per a què i amb qui es fa el viatge, sigui a nivell català o a nivell estatal.

Frase del mes: "No tenemos nada que ocultar, somos un partido comprometido con la transparencia"

Ahir, Maria Dolores de Cospedal, secretaria general del PP, donava la cara davant la premsa en un acte de covardia mediàtica al que ens té acostumats el president del govern. La també presidenta de Castilla-La Mancha, va desmentir enèrgicament (com no) les informacions que ahir publicava EL PAÍS. La informació, de ser certa, esquitxa pràcticament tota la cúpula del PP a excepció sospitosament de la ex-presidenta de la Comunidad de Madrid, Esperanza Aguirre.

Reaccions, per a tots els gustos. La reacció descafeïnada de Rubalcaba que demana que Rajoy "aclareixi" els fets mentre el grup d'Izquierda Plural (IU-ICV-CHA) i també ERC han demanat eleccions anticipades. Mentrestant Duran i Lleida ha demanat "que la justícia actui ràpidament", el que seria tot just el contrari del que va passar amb el cas Pallerols que ha tardat més de 7 anys.

Amb tot, torna a sortir un cabreig de la ciutadania que perillosament generalitza a tothom qui està en política, allò que finament es diu desafecció. Però com caça aquesta desafecció amb el vot massiu al PP? Molt em temo que aquesta desafecció no és tant general entre els votants de dretes. Així no hi ha qui plantegi una alternativa.

Mentrestant, aquí a Catalunya, n'hi ha que s'envalentonen amb la corrupció política espanyola: "hem de marxar, Espanya està prohibida" oblidant (o obviant, qui sap) els casos de corrupció oberts i tancats aquí: cas Palau, cas Mercuri, cas ITV, Pallerols, Lloret i les màfies russes i el cas de la sanitat destapat per la revista Cafèambllet. Cas a part és el de Salvador Cardús que desenvolupa l'argument fins un extrem surrealista:


I és que sembla que tot el que és dolent ve de fora. L'entorn mediatic i opinador de convergència està entonant uns missatges que em preocupen i no se si em preocupa encara més, la bona recepció que tenen: quantes persones l'han retuitejat i l'han marcat com a preferit!



Egon Soda ha tret el seu "difícil segon disc". M'ha cridat l'atenció, primer pel nom i després per la pròpia cançó i la gran lletra, la Nueva Internacional.

Jo sempre he estat un gran fan de la Internacional, em sembla un pèl pretensiós el títol però l'entenc més com un homenatge que res. Qui diu que l'escena pop alternatiu no està compromesa? És cert que hi ha molt costumbrista, però tenim molts exemples de músics que no deixen que la realitat política i social actual els rellisqui. Com un reflex de la ciutadania, cada cop són més els que incorporen la reivindicació social. Aquí els anem repassant i seguirem amb els que s'afegeixin.

Ja sabeu que aquesta i totes les cançons del mes són en una llista d'Spotify: cançons del mes
Recomanació del mes: Revista Jovent 

La revista Jovent és una revista amb una història llarga. Fundada l'any 1977 per la JCC, avui compta amb més de 100 números publicats i amb una edició impresa de més de 15000 exemplars. Recentment la revista ha estat reformulada en el sí del consell de redacció, en el seu disseny i continguts i amb l'obertura d'un portal a internet i les xarxes socials on es pengen els materials publicats ampliats.

D'aquí ben poc sortirà un nou número, el tercer, després d'aquesta reformulació, si voleu rebre-la gratuïtament a casa, aneu aquí.