Dues recomanacions

Em ve de gust fer-vos dues recomanacions que tot i ser molt diferents en forma i tema, comparteixo molt el gruix dels continguts.

La primera és una reflexió de tot el procés de la reforma de la diagonal feta per Salvador Clarós, al blog Ecosocialistes de Sant Martí: La irracionalitat com a terapia


La segona és una noticia del Público contraposant les propostes de Zapatero per encarar la crisi econòmica i reduïr el dèficit públic a les propostes d'alguns intel·lectuals d'esquerres i a algunes propostes d'ICV: La izquierda económica plantea alternativas

En aquest sentit, m'agrada la cibercampanya que ha iniciat JEV sota el lema 'No és això ZP!':





Participació: des d'implicació a tantsemenfotisme

Ja fa temps que les esquerres van posar sobre la taula el concepte participació com a valor i tòtem de la democràcia. I arran de la consulta de la Diagonal, el tema  no pot estar més de moda. Em sembla que a vegades ens passem de llestos i pensem que sabem què vol dir i jo, personalment, puc afirmar que fins fa ben poc no ho he tingut clar del tot.
Fins a quin punt la ciutadania ha de ser urbanista/sociòloga/ideòloga?
On queda el límit de la confiança dipositada per la ciutadania en les el·leccions?
La meva primera reflexió al voltant de la participació és que s'ha de desmuntar com a tòtem indivisible i valor indiscutible. Hi ha fórmules de participació que s'adeqüen als moments i temes a tractar i depèn de quines i com es facin no aporten res de bo. En el concepte participació hi cap des d'una consulta amb respostes tancades com la de la Diagonal fins a un projecte de participació deliberativa com Carmel Amunt.

Quin tipus de participació volem per la nostra ciutat i els nostres barris?

La línia que estic descobrint que fa anys que es treballa al districte d'Horta Guinardó no es limita a preguntar, què vol? Una Escola Bressol o una Biblioteca? Des d'un punt de vista polític, interessa saber quines preocupacions té el veïnat i quines necessitats tenen els barris per planificar les transformacions, actuacions i mesures que cal prendre. I també cal projectar i executar escoltant els veïns i veïnes així com les entitats del territori. És una feina costosa i que porta moltes hores pels tècnics i polítics però és clau per el bon funcionament dels barris. Aquesta participació deliberativa, la que no admet posar-se medalles, la de seure a treballar conjuntament amb els que es preocupen pel barri, la del consens i el debat constant no sense diferències i desacords.

I quin tipus de participació vol la nostra ciutadania?

Sovint veiem gent que es queixa, que demana més proximitat i més informació dels polítics. Em pregunto si realment la gent vol 'persones normals' o prefereixen 'personatges carismàtics', em pregunto si la gent prefereix 'polítics dialogants' o 'líders ferms'. Sobretot, però, em pregunto si els veïns volen participar en la construcció del futur del barri o queixar-se del 'qué hay de lo mío' i del banc de davant de casa.

Per sort hi ha de tot. Però no és una majoria, ni molt menys, la gent que vol asseure's a treballar amb els tècnics i els polítics. Entenc que no es pot arribar a tot.

Avui, a la Comissió de Seguiment de la Font d'en Fargues, m'he quedat una estona xerrant amb el que ha estat l'únic representant dels veïns i veïnes no associats del barri. Entre altres coses, ens preguntàvem perquè no hi havia més gent no associada disposada a debatre i treballar un pla de futur per al barri i una de les raons que comentàvem és que possiblement la gent que vol transformar i vol implicar-se i treballar pel barri, acaba tard o d'hora a les associacions de veins i veines o a qualsevol altra entitat.

Sembla que la majoria de la ciutadania no entén què vol dir participació, doncs. Sembla que tothom vol participar però són una minoria els que s'asseuen a la taula.

De tota manera, crec que des d'Horta Guinardó es practica aquest tipus de participació  deliberativa, de persones disposades a dedicar temps i esforços en els Consells de Barri, les comissions de seguiment de les obres, en la gestió cívica d'equipaments com el Punt d'Informació Juvenil d'Horta o els Casals de gent gran, etc. I jo, personalment, crec que és la direcció que hem de continuar prenent.

Mentrestant hi haurà partits que segueixen defensant la consulta com a gran exemple de participació ciutadana. Ni el món ni la ciutat és blanc o negre.

Si volem una ciutadania que participa activament no crec que aquesta sigui la millor opció, ara bé, si volem omplir-nos la boca de participació però convertir el ciutadà en un concursant de Quieres ser millonario la opció clarament és la consulta ciutadana.

Carmel Amunt

Com sabeu, recentment he estat nomenat conseller a dedicació exclusiva del districte d'Horta Guinardó. Com vaig remarcar públicament, em fa molta il·lusió tenir l’oportunitat d’estar al servei de la gent i les entitats del districte on he crescut i que he vist créixer, representant la meva ideologia que és la de Joves d’Esquerra Verda i d’Iniciativa per Catalunya Verds.

Amb aquest poc temps he pogut entendre lleugerament què representa ser conseller d'ICV en aquest districte. Poc a poc, em vaig empapant de quins projectes estan en marxa, quines actuacions estan previstes o s'estan executant. Alucinant, em fascina.

Quan el divendres passat marxava de la biblioteca Juan Marsé ho feia fascinat, optimista.

Sortia d'un acte de celebració del 10è aniversari Carmel Amunt i del Premi Nacional de Cinema atorgat a Claudio Zulián per el documental "A través del Carmel" co-produit per la plataforma. Quan la gent creu en el projecte en que treballen es nota i el projecte funciona, divendres a la sala d'actes de la biblioteca Juan Marsé es respirava aquell ambient d'il·lusió i ganes de treballar, d'implicació amb el propi barri.

Des d'aquí volia donar les gràcies a tota aquesta gent que des d'entitats, associacions i ciutadania uneixen forces en aquesta plataforma, perquè a més de tota la gran tasca que han i estan fent, contagien optimisme i ganes de seguir lluitant per un món més just.

Felicitats a Carmel Amunt i al Claudio Zulián. Són un exemple per a tothom.

Intervenció sobre el procés de la diagonal

Aquí teniu la meva intervenció sobre el procés de la Diagonal del plenari del Districte d'ahir 4 de Maig del 2010:


ICV-EUiA volem remarcar que tenim davant un debat sobre quin model de ciutat volem i per tant això va més enllà dels barris que afecta directament aquesta transformació, afecta a tota la ciutat. Per això creiem que la consulta és clau també aquí, a Horta-Guinardó.


Perquè hem transformar la Diagonal?
  • ...perquè la Diagonal d’avui no és un espai ni per estar-hi ni per passejar, ocasiona conflictes entre vianants i ciclistes i té trams de vorera que no arriben al metre d’amplada.
  • ...perquè té una accidentalitat viaria 141% superior a la mitjana de la ciutat.
  • ...perquè la Diagonal d’avui no és eficient per al transport públic. el carril bus està col•lapsat i és un dels més lents de la ciutat.
  • ...perquè la Diagonal d’avui no és sostenible ambientalment. és un dels carrers amb més congestió de Barcelona amb alts nivells de contaminació atmosfèrica i acústica.
  • ...perquè si no disminueix el volum de vehicles, el col•lapse de trànsit s’ampliarà a l’Eixample i tota la ciutat.


Però la Diagonal no l’hem de transformar de qualsevol manera...

Les dues propostes compleixen uns requisits que expressen un model concret de ciutat:
  • Treuen carrils de circulació per al vehicle privat i augmenten l’espai destinat als desplaçaments a peu.
  • Refan els carrils-bici,
  • Reserven per al transport públic una plataforma


I a diferència del que alguns diuen, la reforma ha d’incorporar el tramvia

ICV-EUiA hem plantejat sempre, amb coherència, i molts cops en solitari, la necessitat de connectar el Trambaix i el Trambesòs en superfície i per la Diagonal.

Estem convençuts que aquesta és la millor opció i en aquest sentit associacions com la de promoció del transport públic (PTP) ens avalen.
  • ...el tramvia compleix les necessitats perquè pot transportar 1.400 persones més cada hora en cada sentit que un autobús d’alta capacitat (dels que no tenim a Barcelona).
  • ...el tramvia és flexible perquè, sense necessitat de catenària, permet el pas encadenat de dues línies de bus ràpid d’alta capacitat en el mateix espai.
  • ...el tramvia és el més adaptat. la gent gran, les persones amb discapacitat, pares i mares amb cotxets... el tramvia és la millor opció. Per això el tramvia és el transport públic més ben valorat.
  • ...el tramvia és més ecològic és una aposta per la qualitat de l’aire i és menys sorollós.
Per últim remarcar el valor del procés de participació

Cal deixar clar que el procés participatiu no només és la consulta. El procés, com ha dit en Joan Martínez, comença el juny del 2009. S’han rebut i incorporat aportacions de més de 30.000 persones i entitats. Precisament com a conseqüència d’aquestes aportacions, per exemple, manté l’arbrat en una de les opcions i les dues redueixen l’espai dels cotxes i augmenten el de passeig.

La consulta ciutadana és la culminació d’aquest procés i és també innovadora amb el reconeixement del dret de vot a les persones que constin empadronades a Barcelona i majors de 16 anys independentment de la seva situació i nacionalitat. Són elements que de profund valor democràtic per a la ciutat.

Resumint,
  1. Cal reformar la diagonal actual que està obsoleta i a punt del col•lapse
  2. Cal transformar-la apostant per el transport públic i el passeig en detriment del vehicle privat
  3. Cal que la transformació impliqui la connexió dels tramvies
  4. Estem davant d’una innovació històrica en qüestió de participació ciutadana a la ciutat i fins i tot a nivell europeu.

Maig

A primer de Maig un cop reivindicada una sortida social i sostenible de la crisi, faré l'actualització del mes.

Frase del mes: " + Seguridad "




Amb el famós fulletó del PP de Badalona s'ha destapat el populisme i en un tema tant delicat com la immigració. En moments de crisi no es pot jugar a la xenofòbia ni a l'ús electoralista de la immigració. I em sap greu la campanya electoral que ens espera, perquè així com n'hi ha que responem més durament, n'hi ha que menys però fins i tot alguns com CiU s'apropen molt a la posició irresponsable però ben valorada electoralment del PP respecte la immigració. Ja ens havia advertit l'alcalde de Vic (s'ha de dir que PSC i ERC el van recolzar) però S.O.S. racisme ens avisa que no és ni de lluny l'única població que fa aquest tipus de discriminació.


Ràpìdament, Joves d'Esquerra Verda, va respondre amb un fulletó irònic que pel que sembla està aixecant bastant rebombori.


Al cap d'unes hores va aparèixer inundant el Facebook el monòleg d'Andreu Buenafuente que també feia el mateix gag, clar, amb més gràcia i més ben fet:



En tot cas, me n'alegro que la societat reaccionem més o menys ràpidament en contra d'aquests casos de xenofòbia...

Cançó del mes: L'Ocell - Joan Colomo (Contra Todo Pronóstico)


Segueixo amb la tradició de transmetre últims descobriments meus en música en la cançó del mes, no puc dir gran cosa, doncs, m'agrada molt aquesta cançó de'n Joan Colomo tot i que no he aprofundit en el seu disc. Escolteu-la al spotify.

Ep, ja sabeu que totes les cançons del mes tenen la seva llista de reproducció!

Recomanació del mes: Ecosocialistes d'Horta Guinardó

Un blog de gent ecosocialista del districte, a part d'opinió també hi ha notícies variades de l'activitat i l'acció de l'ajuntament al districte d'Horta Guinardó, notícies que semblen poca cosa pels grans mitjans però que ens afecten de molt aprop. ICV ha de rendir comptes de què està i ha fet al districte d'Horta Guinardó, pot ser un bon canal per fer-ho a més de generar debat.