No existeix bandera suficientment gran


Som molts i moltes els que davant el panorama estem en un estat de preocupació important, fins i tot de desànim. Portem molts anys de lluita social, manifestacions, concentracions, plataformes i denúncia dels incontables retrocessos i injustícies però també de proposta, d'intentar contra corrent fer arribar les alternatives a les que diuen "les úniques polítiques que podem fer", d'intentar esquivar un silenci mediàtic i el poc espai on poder fer desenvolupar idees i propostes.

No m'estranya el desànim, la veritat. Hi havia molta feina feta. A base de mobilitzacions, accions vàries, Trending Tòpics i mil i una inventives de les que només surten de la creativitat d'un col·lectiu realment ampli i heterogeni, havíem situat les retallades i les mal anomenades polítiques d'austeritat com a culpable d'una recessió econòmica en la que estem precipitant-nos i endinsant a base de fer pagar a la majoria mentre la minoria segueix enriquint-se.

No renunciem a tota la feina ni a les conclusions que havíem tret colze a colze al carrer, som majoria. Som majoria les persones que refusem aquestes polítiques i més majoria serem si la certesa que hi ha alternativa a aquestes polítiques arriba a més gent.

Vull fer una sacsejada a tots nosaltres, a tota la gent que creiem i volem que hi hagi alternativa.

És cert que Mas i CiU han trobat el millor moment per a unes eleccions i estan gestionant el debat públic de manera magistral per a distreure el debat social que havíem aconseguit fos central i prioritari. Però no és menys cert que la feina està feta, que no hem de començar de zero, només hem d'aconseguir que el debat públic no sigui entorn els drets nacionals. Els catalans i catalanes som prou llestos per a parlar de drets nacionals i de drets socials a l'hora sense que ens caiguin els cabells de l'esforç.

Arremanguem-nos. Cadacú des de la seva plataforma, entitat, partit, associació, blog, twitter, facebook... Cadascú des de les seves conviccions, idees, alternatives. Però no s'hi val abaixar les mans amb el "CiU traurà majoria absoluta onejant la bandera" perquè no hi ha bandera suficientment gran.

...no hi ha bandera que tapi el cas Palau, Crespo, ITV, Bagó...
...no hi ha bandera que tapi les retallades a educació, mestres, 6a hora, substitucions, escola bressol, música, beques menjador...
...no hi ha bandera que tapi les retallades en sanitat, CAPs tancats, quiròfans, llistes d'espera, euro per recepta, especialistes...
...no hi ha bandera que tapi l'abandonament de qui paga més els efectes de la seva crisi, desnonaments, retallada en el PIRMI, condemna a mort de les ONG al desenvolupament, impagaments de concerts socials...
...no hi ha bandera que tapi el pacte de les dretes amb la reforma laboral, la llei d'estabilitat pressupostària, límits del dèficit, llei òbmibus...
...no hi ha bandera que tapi l'efecte de les retallades en prevenció d'incendis i en plantilla i recursos a cos de bombers...

I el més important, no hi ha bandera que tapi que hi ha alternatives econòmiques per a fer que qui més té, qui més contamina, qui més guanya pagui més i no faci pagar la crisi a la majoria. Que hi ha alternativa per a fer que les grans empreses i fortunes deixin de defraudar milions en els paradisos fiscals.

No tenen bandera suficientment gran per a tapar tot això si som tots i totes els qui ho anem recordant. No podem deixar això en mans exclusivament de la campanya electoral, de quatre o cinc caps de llistes, la política la fem la gent. Cadascú tindrà una opció que cregui millor o preferible, però tenim un objectiu comú, davant la situació extrema de molts veïns i veïnes que estan sent desnonats, de molts companys de classe que hauran de deixar la universitat, de famílies d'amics i amigues que s'han quedat sense cap ingrés... tenim l'objectiu de posar fi a aquestes polítiques econòmiques injustes i criminals.

Ja no és suficient decidir la pròpia postura, cadascú ha de convertir-se en un actor social de canvi, perquè no hi ha bandera que pugui amagar tanta injustícia, ni que pugui callar la nostra veu. Només si som majoria, que estic segur que en som.

7 comentaris:

Santi Demajo Meseguer ha dit...

Amen! Ho aconseguirem!

Josep ha dit...

El President Mas no és cap heroi, ni cap màrtir, ni cap visionari, però tampoc cap enze. Si aposta per la independència és perquè sap que és el cavall guanyador.

Com el canari que duien els miners, hi ha indicadors que no fallen: si el Grupo Godó abandona la causa espanyola, és que aquesta ja no té cap marge: ni diplomàtic, ni econòmic, ni militar. I perquè hi ha una majoria independentista, és clar.

La dreta no lidera el procés d'independència: la dreta, pragmàticament, s'ha afegit al corrent majoritari.

el ruido de endora ha dit...

Felicitats, pel blog. M'agraden els teus textos, la teva música. I mira darrerament hi ha poques coses que m'agraden...

joan vallvé ha dit...

Gràcies pels comentaris!

Josep, efectivament és molt llest el senyor Mas (candidat o senyor, ara ja) i també els de CiU.. crec que la cosa no és intentar liderar el seu debat/procés sinó seguir liderant la lluita social que va de la mà dels nacionals. Indestriable, per nosaltres no?

Anònim ha dit...

Hi ha bandera perquè la nostra bandera és l'estelada roja. La bandera que simbolitza la lluita per la nostra llibertat com a poble i la lluita per la nostra emancipació social.

Sento discrepar però ja n'estic tip d'aquests brots de lerrouxisme que s'estan donant darrerament. Centralitzar i focalitzar tants atacs a la dreta burgesa catalana i en canvi silenciar les crítiques a un estat monàrquic i feixista i imperialista que govern a cop de porra ( PP i pSOE). Això és una mena de revisió actualitzada del vell lerrouxisme, que va ser adaptat pels progres dels anys 70 ( Solé i Tura) i que ara rebrota i penetra fins i tot a les files de l'esquerra independentista.

Critiquen molt el grup godó i en canvi no diuen res del grupo planeta, El Mundo o la premsa francesa jacobina.

De vegades penso que a l'EI hi ha masso jovenet/joveneta amb aires de superioritat, massa llicenciatura i molt poca penya autèntica i disposada a lluitar de veritat.

Jo ho tinc molt clar: Independència i socialisme. Trencar amb Espanya i lluitar per la revolució a dins de casa.

joan vallvé ha dit...

Estimat anònim, et dic el mateix que dic a molts anònims que deixen comentaris al meu blog. Tots els comentaris benvinguts siguin, ara, no m'agraden els que venen a deixar una reflexió com qui deixa una cagaradeta per a no tornar-hi més, al més pur estil alliçonador.

Així que si no has de tornar, et pots ben estalviar les lliçons en forma de comentari. Si has tornat a veure si algú respon el teu comentari no facis cas de res del que he dit.

No se quantes vegades has entrat en aquest blog, ni si em segueixes al twitter. Si ho féssis veuries com de Lerrouxisme res, que aquí disparem a tots cantons i precisament per això, un partidari del catalanisme popular com jo encara li fa més ràbia que utilitzin la bandera per a tapar vergonyes.

Si la teva aportació és dir que sempre que ataqui a la burgesia catalana he d'atacar l'espanyola malament anem. D'entrada perquè aquí Catalunya la burgesia espanyola té un bon "marcatge" no com la catalana que és la nostra "salvació", d'altra banda perquè com a català em preocupa més (donat el procés que estem fent com a país) la burgesia que queda a Catalunya que no pas la que no s'hi queda.

Dir-te que no opinaré sobre l'EI, no és el meu espai i no el conec prou, però reconec tota la feina que està fent en el debat social indestriable del nacional i és que no s'entén un sense l'altre.

En fi, gràcies pel comentari

Anònim ha dit...

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/444890/index.php