vivint mites propis




Hi ha moments que vius a càmera lenta.

Deu ser la importància que tenen que et fa disseccionar cada segon, vulguis o no vulguis.

Quan tanques 'algo' és un d'aquests moments, ni s'hi apropa ni s'hi assembla, l'és. I mentre ocupes el teu cap disseccionant segons, et pren només l'emoció que et faria actuar irracionalment, doncs ella sempre ho intenta.

I només pots desitjar una alternativa. I només pots buscar aquesta alternativa. I només pots veure que no hi ha alternativa. I només pots lamentar-te que no hi ha alternativa.

I encara portes 2minuts i la gola s'inflama (d'inflamació i de flama). I el que queda...
Et quedes en aquest estat uns dies, perquè no en vols sortir, tampoc. Llavors és quan una cançó fàcil, senzilla, maca o simplement de les que du records t'agafa i fa de tu el que vol. Et destrossa.

Ara mateix tinc una des les emocions més tristes i maques. Vull tornar a començar.
Maleeixo el creixement. Necessito tornar a ser petit, a passar l'adolescència, per aprofitar més i millor el que em costa recordar, que m'ha passat davant la cara i ni me n'he adonat.

Necessito tornar a ser un nen.
Avui necessitava dir-ho.

7 comentaris:

Gabriel ha dit...

Jo també. Però tot és un procés sense marxa enrere així que...No però és algo que també m'obsessiona. En parlem un dia?

proudemax ha dit...

És que no es pot sortir d'aquest moment perquè no es vol, com tu dius, però perquè tampoc "se n'ha de" fins que toca.
Forma part del procés, d'aquest moment a càmera lenta, d'aquest créixer (néixer i péixer) i d'aquest escoltar cançons que et porten records, però perquè te les poses intencionadament.
No vulguis tornar a ser nen, senzillament intenta no perdre'n la visió, no?

proudemax ha dit...

Ai!
(em queixo)

Cruella ha dit...

Vostè sempre sempre serà un nen.

Quant a ser destrossat per una cançó, la única cosa que es pot fer és, amb paciència infinita, reconstruir-se una vegada i una altra.

Cruella ha dit...

Ai!

(Em queixo jo també)

RED PÈRILL ha dit...

L'entenc Pistraus, crec que molts dels que hi ha aqui volem tornar a ser nen(úfars)

proudemax ha dit...

Posin-me veu de nena repel·lent:

"em queixo! em queixo! l'he desvetllat! em queixo! ai... ui... ui... l'he desvetllat!"

He dit.

No em reptis Joan/Pistraus que com a Xè/pdm agafo força.