Que bò...

Sense posar-me en plan mastercard, ens posem vestit d'adolescent (tendres [de l'anglès teen dress]) per un moment; hi ha coses que no tenen preu.

L'última d'aquestes coses que m'ha passat és que la meva cosina Anna (vegin-la a la dreta de la imatge) m'hagi regalat per reis un cedé (no sé què és més lleig, cedé o disc compacte) amb fotos de quan era petit del cal·libre d'aquesta:

S'hi poden observar: l'autora (o l'autriu) del regal, l'Anna, que somriu per alguna cosa que s'escapa de la vista de la càmera, a l'esquerra el Magí, el seu germà, sembla que també riu (o algo) pel mateix motiu. El que podem veure al centre de la foto (a part de la fanta d'estètica lletgista totalment) és un nano per el que em surt una única paraula per descriure'l: feliciano (pronunciat en català eh! així com diem gitano). Aquest sóc, jo, és clar.

Un pla detall:

Em fa tanta gràcia aquesta cara..!

4 comentaris:

Albert Pebràs ha dit...

Es disputa el títol de feliç de l'any amb els 2 setes que hem penjat al palamaxima. Si m'arriba a avisar amb antelació li faig un lloc a l'enquesta!!

Clarament, jo voto per vostè.

proudemax ha dit...

FANTA stick.

Anònim ha dit...

Encara que sembli mentida, aquesta cara (al menys la part superior d'ella) es pot seguir observar en l'individu falicianu actualment. No ens podria regalar amb algunes imatges més??? Vaaaa porfaaaa

Subi

Sr. Pistraus-Joan Vallvé ha dit...

Gran programa, algunes imatges més, subi. Per cert, moltes gràcies pel recanvi del forro!

seguim tenint els mateixos plats "de mudar"