Novembre

Encara que de manera forçada, perquè hi crec, segueixo amb el blog. Ni que sigui amb l'actualització obligada del mes... És espectacular com el Facebook està matant la cultura del blog. Ara guanya l'immediat i les tonteries com "jo també deia 'gomitar' i 'etibocar'" o "José García is perdiendo el tiempo en casa".

Aquest mes he eliminat una secció , el 'Walden recomana...' i ho he fet perquè ha perdut contingut. Aquest apartat del sidebar contenia totes les actuacions d'algun dels meus projectes (per a no saturar la recomanació del mes). Resulta que després de deixar Se Atormenta Una Vecina, que s'hagi acabat la gira d'u_mä i que quedin 2 concerts d'Estanislau Verdet ja em direu què hi poso...!

Va, anem al que anem:

Frase del mes: "Estirar la manta..."

Després del 2n cas de corrupció català important destapat en poc temps, tenint esquitxats els partits grans de catalunya i el PP espanyol. Apareix tot un president com en Jordi Pujol amb tota la patxorra i amenaça "d'estirar la manta".

Em sembla molt fort.

1. No serveix ni tan sols per defensar-se.
2. Si fos un polític amb les mans netes no hauria dubtat a estirar-la en el moment que detectés alguna cosa així que ja diu poc a favor seu.
3. Quina vergonya de polític (jo que fins i tot li havia arribat a tenir respecte). Tota la merda ha de sortir sempre, vingui d'on vingui. Per quin motiu hauria de saber alguna cosa més i amagar-la!?
4. Si és mentida em sembla molt poc responable, és més, crec que és un delicte.

I em sembla encara més fort que després de veure que CiU s'ha finançat amb diners del Palau, que les constructores més contractades van fer donacions bestials a la Trias Fargas, que consellers de confiança de Pujol son presos imputats de corrupció, CiU treurà els millors resultats en molts anys. De tota aquesta corrupció estic convençut que fins i tot ICV en perdrà vots per el fenòmen tan curiós aquell del "tots són iguals", hi ha moments en que crec que ens mereixem els polítics que tenim.

Cançó del mes: Ramats de pomes - Maria Coma

Ja se que pot semblar escombrar cap a casa però creieu-me que no, des que s'estava grabant als estudis Miau que esperava que acabéssin, des que vaig sentir-ne les primeres mescles que esperava que sortís el CD. Finalment, doncs, ja es pot comprar i jo ja us puc dir que el compreu!!

El linòleum és un disc fresc, naif, fosc, clar, fàcil i complexe. Coneixent-la, podria dir que és un gran exercici de sinceritat tot i que m'és igual, tant se me'n fot, perquè el disc m'encanta i és que no recomano la brillant Ramats de pomes, recomano tot el disc. No podria haver-la triat per altra cosa més que està al seu myspace (2a cançó) perquè sinó per què no recomanar Plom o Cel Salat o bé Placenta o Sempre present o...

És espectacular la manera en que resulta facilíssim per a les orelles i escarbant una mica destapa complexitat per tot arreu. Els arranjaments li van a la mida com fet pel millor modista (qui no la coneix més que el Pau?) i a sobre el primer videoclip és molt maco. I és que no tinc res a objectar-li... Indispensable, només us dic, al tanto, racioneu-vos-el!


Recomanació del mes: This is it

A tots els fans de Michael Jackson, no us deixeu enganyar per totes les crítiques dolentes que han sortit sobre aquesta pel·lícula; l'heu de veure.

Sí, l'han feta per guanyar diners. Però hi veureu el que estaven preparant, flipareu i sortireu més fans, i us cagareu en tot perquè aquest concert hauria sigut el concert més espectacular de la història i ara en tindríem el DVD i el podríem mirar sempre que volguéssim...

I encara que no sigui inèdita, a mi la cançó em provoca aquesta sensació i m'encanta.