'Mon germà m'ha pegat'

Article d'opinió d'aquesta setmana al crònica.cat.

Sempre s’ha dit que la repetició converteix qualsevol cosa en veritat absoluta. A Catalunya, des del moment en que el pacte del tinell va donar lloc al primer tripartit, l’entorn polític i mediàtic convergent començava a repetir enèrgicament “el PSC esta lligat a les ordres del PSOE”. Una frase que sense ser mentida, suggereix una idea que sí que considero falsa: “CiU és més catalanista que el PSC”. Una idea que la repetició, durant set anys, ha acabat convertint en veritat absoluta de país.

Quan ja tenia enllestit l’article, llegeixo l’article de Montserrat Candini al crònica titulat PSC-PSOE: Incompliment permanent amb catalunya, és exactament del que estic parlant. Sense donar més arguments que la dependència del PSC al PSOE, CiU fa bandera de ser la defensora dels drets i l’autogovern de Catalunya. Una cosa no implica l’altra, com el nen que insisteix als pares que son germà l’ha pegat quan en realitat s’han barallat els dos.

No ho entenc, sóc l’únic que té memòria? Jordi Pujol va ser l’aliat de PSOE i PP al congrés durant anys, era un president molt còmode, el seny català, deien per Madrid. Si fa cinc anys va començar la campanya d’odi contra Catalunya va ser perquè els catalans ens vam tornar incòmodes, després de 23 anys de ‘peix al cove’, de no fer soroll i recollir el que bonament ens donessin a canvi d’aprovar els pressupostos i rebaixes fiscals, de cop els catalans reclamàvem més competències i blindades, el reconeixement de nació i un finançament just.

Amb 23 anys, CiU no va ni arribar a desenvolupar del tot l’estatut del ‘79 –perquè canviar una llei electoral que els continua beneficiant?– i va caler que PSC, ERC i ICV formessin govern per reclamar a l’estat espanyol les necessitats de Catalunya. I va ser Artur Mas qui va pactar amb Zapatero la primera retallada de l’estatut. Els últims 7 anys tot i les retallades Mas-Zapatero i del TC, Catalunya té més autogovern i més finançament que mai.

I volem més, en tenim el dret, però ni el ‘seny català’ ni el ‘fets, no paraules’ han donat motius per creure que faran més del que han fet. Hem tingut prou temps per saber què faran, tant PSC com CiU, si governen.

No entenc com en molts sectors independentistes es considera als dos partits de manera tan diferenciada i s’arriba a veure amb bons ulls que CiU torni al govern. Sempre he pensat que no es pot renunciar a les polítiques d’esquerres per garantir una Catalunya cohesionada i justa; però ni pensant en clau exclusivament catalanista no entenc aquesta complicitat amb CiU. Que no tenim memòria?

enllaç a l'article del crònica.cat