"No ens fallis"

Mirem-ho tot plegat des de fora per una estona. 

Al món hi passen moltes desgràcies, hi ha terratrèmols, tsunamis, riuades, sequeres, incendis, huracans, ciclons, volcans que entren en erupció, inundacions... ja sembla que estem impermeabilitzats emocionalment al veure imatges a la 'tele', és trist. El que rebel·la és veure que més que aquestes desgràcies, som nosaltres mateixos qui generem més misèria.
Alguna cosa no funciona quan els humans, com a col·lectiu, ens organitzem d'una manera en la que el 20% té dificultats per sobreviure.

Alguna cosa no funciona quan ens organitzem en un sistema que sense catàstrofes externes cau en crisi i genera més misèria encara.
Quantes vegades he sentit dir 'el comunisme s'ha provat que no funciona', encara és hora que senti algú dient que el capitalisme s'ha comprovat que no funciona. I jo no ho entenc.

I ara mirem-ho des de dins. 

De què ha servit a tots aquells ciutadans i ciutadanes d'esquerres votar el 'prometedor' i jove Jose Lúis Rodríguez Zapatero? Alguns drets civils, és clar, que estan molt bé. Però en política econòmica, aquella que és la mare de les polítiques, de què ha servit?
Ha servit per rebaixar els trams més alts de l'IRPF a les grans riqueses.
Ha servit per eliminar l'impost de patrimoni.
Ha servit per rebaixar l'impost de societats a les grans empreses.
Ha servit per privatitzar gestió d'aeroports.
Ha servit per fer una reforma laboral que facilita l'acomiadament i el subvenciona.
Ha servit per eliminar els 420€ per aturats sense prestació d'atur.
...i amenaça de servir per allargar l'edat de jubilació als 67 anys.
Després d'un temps de retallar ingressos, tenim crisi de deute i ves per on quina és la solució, retallar despeses. Dubto moltíssim que aquestes fossin les polítiques que volien els 11 milions llargs de persones que el van votar al 2008. El mateix dia de les eleccions, en la celebració es van sentir crits: "no ens fallis", quina ironia.

Aquells ciutadans van votar un govern que ha fet polítiques de tot tipus, però que no s'ha atrevit a fer política econòmica, aquesta li han fet. Ara, en política econòmica, des de dins i des de fora no hi ha democràcia que valgui, ara ja manen els mercats.

2 comentaris:

Gabriel ha dit...

I quan no han manat els mercats? Quin govern d'esquerres ha pogut fer el que proposen en campanya? No és només política econòmica... què pretenen els partits d'esquerra, és què vol dir ser d'esquerres al segle XXI? L'objectiu real és anar a esgarrapant cosetes o fer canvis substancials? D'alguna manera, algú que entengui els intringulis del sistema ha cregut mai que, per exemple, Zapatero (o qui fos) podria no adoptar aquestes mesures liberals davant una crisi (neo)liberal?

joan ha dit...

Gabriel, abans de tot, per tenir un bon debat sobre política econòmica a europa cal separar l'esquerra de la socialdemocràcia. Només així ens entendrem. Els objectius de l'esquerra al segle XXI crec que estan clars, els de la socialdemocràcia ja no ho tinc clar... pretenen muntar un estat del benestar retallant cada cop més ingressos? és quan tenim el deute, llavors. I si quan tenim deute i acceptem el xantatge de les agències de rating ja l'hem cagada..

en fi, "no ens fallis", doncs ens ha fallat, i de quina manera!