No n'hi ha prou

Avui vull compartir una reflexió senzilla i curta per trencar el silenci que ha regnat al walden aquestes últimes setmanes. Crec que no som conscients, a vegades, que no n'hi ha prou. Sense que soni com un rampell pessimista (per als que no en sobren motius, d'altra banda), cal saber les pròpies limitacions. Les limitacions dels qui ens oposem al moviment imperant. Aquest moviment neo-liberal en la vessant política, de consumisme egocèntric en la vessant personal i, per tant, en la no existència de vessant col·lectiva. 

Qui ens oposem a tot aquesta única idea, el capitalisme, tenim moltes limitacions i sovint confonem esperança amb innocència i oblidem o ens permetem oblidar que no n'hi ha prou.

No som prou gent
Que no som suficients, ni tan sols majoria, crec que és evident. No parlo d'idees, no ens serveix de gran cosa comptar qui està en contra o a favor del sistema i el seu funcionament, el sistema és el que és i per tant, crec que només és rellevant quants en algun moment passen a l'acció, en qualsevol de les infinites possibilitats i maneres de fer-ho.

No hi som prou
Tot plegat ja està muntat per a que la organització col·lectiva no en surti guanyant i, individualment, cadascú necessitem dedicar masses esforços, temps i diners en "anar fent". La societat del 'campi qui pugui' no és un terreny de batalla gaire favorable

No fem prou
Ens falta gosadia. Penso que d'alguna manera se suma les ganes de no molestar i poques ganes d'anar a contra-corrent. Encara hi ha un cert pudor en parlar de política i compartir notícies i articles amb contingut ideològic al facebook o twitter. Perquè pensem que poden molestar mentre veus que altres pengen unes fotos de la nit passada o parlen de'n Pepe i en Mou? Li hem de posar una mica de morro.

En fi, sí que és veritat que es tracta, com tot, d'anar sumant granets de sorra però hem de ser conscients que no som suficients els que aboquem aquests granets ni n'aboquem gaires. Jo tinc esperança i espero no perdre-la mai. Però ara per ara, no n'hi ha prou per canviar el sistema. 

Necessitem ser més, ser-hi més i fer més. Crec que avui no ens podem permetre el luxe d'adoptar una postura còmode. Ens hem de mullar, arriscar-nos i ser generosos a l'hora amb els que comparteixen objectius i no la manera d'aconseguir-los.

Últimament, els moviments socials han aconseguit que molts fessin un pas molt important; situar-se, posicionar-se ideològicament. És hora que fem un pas més i ens convertim en individus generadors d'opinió. No pot ser que cadascú de nosaltres ens limitem a decidir la nostra consciència deixant que els mitjans de comunicació massius segueixin sent els principals generadors d'opinió. 

Només tornarem a tenir democràcia quan la opinió torni a generar-se democràticament.