#eurovegas: els diners manen


Mocions contra #eurovegas a les institucions amb els vots dels diferents partits

Arribo tard, sí, tardíssim. Però no massa tard, de moment. Avui els enviats de Sheldon Adelson estan passejant pel parc agrari del delta del Llobregat acompanyat de les autoritats catalanes i protegit per un dispositiu policial diguem-ne generós per no dir exagerat. Un espectacle innecessari i cruel perquè ja em direu, per a què el senyor Adelson voldria veure què hi ha allà on hi farà dipositar tant de formigó armat.

És que en funció del què hi vegi ho deixarà de fer? Quina crueltat. Senzillament va a veure tot el que es pensa carregar i a tots els treballadors als que arrabassarà la terra. Ratlla la provocació. Però allà on calgui acompanyar el magnat, se l'acompanya.

Em dol l'actitud submisa del president de la Generalitat de Catalunya. Ja sabeu que la persona en sí, no em mereix massa respecte però esperava no haver de veure el president de la Generalitat de Catalunya doblegar-se, arronsar-se i rebaixar-se de les maneres que ho està fent davant un senyor molt i molt ric. Un cop més, la constatació que el major poder d'aquest món no rau en la democràcia sinó en els diners.

No hi ha llei, normativa, regulació urbanística o protecció mediambiental del territori que valgui davant una bona quantitat de diners. Els diners manen més que res en aquest país de pandereta en el que poc a poc anem acceptant que som. I amb país que cadascú entengui el que vulgui, perquè tant Catalunya com Espanya s'han agenollat de la mateixa manera davant un projecte del desarrollisme especulatiu i mafiós més ranci que hi ha.

Dubto que l'elecció de l'estat espanyol com a destinació sigui casual i no em refereixo al bon temps que hi fa, el gazpatxo i la paella. El desembarcament que ha fet Adelson ha estat magistral. Una regió europea amb l'aigua al coll, amb governants esperant un tema amb el que distreure una mica el personal disposats a des-regular el que calgui en matèria ambiental, laboral i fiscal. Però per despertar simpatia entre la població, què millor que usar la rivalitat territorial Barcelona-Madrid? Tots plegats, uns i altres, de peus a la galleda, un espectacle més del Catalunya-Espanya que a tants excita començant per la premsa tant catalana com madrilenya. I ja hi som, ni que sigui per anar contra Madrid, una bona part ja se'ls han guanyat, aquí. Magistral, també, senyor Adelson.

La premsa ha estat vilment utilitzada. Xifres estratosfèriques sense contrastar de llocs de feina generats, percentatges tramposos sobre metres quadrats i no sobre tamany de negoci, a banda de les editorials a les que ens té acostumats, ja, Manel Fuentes. L'últim exemple, l'enquesta d'avui al portal de notícies 324.cat feia una recargolada pregunta per a no saber la opinió dels seus lectors: "Creus que no ens podem permetre dir "no" a l'Eurovegas, com defensa CiU?" amb un resultat d'empat tècnic al moment d'escriure l'article que no es pot interpretar donada la pregunta.

A pesar de tot plegat, estic orgullós de com ha reaccionat la gent. És exemplar com s'ha creat, ha crescut i s'ha organitzat la plataforma Aturem Eurovegas amb pagesos, entitats ecologistes, associacions de veïns i veïnes, assemblees de barri, partits polítics i associacions de tot tipus. La mateixa ciutadania organitzada està compensant el biaix informatiu, està aportant arguments, articulant xarxes d'acció i debat i organitzant la resposta ciutadana a tant d'ocultisme i informació esbiaixada.

Quan semblava que ja no donàvem més de sí, quan semblava que després de la reforma laboral, el rescat bancari contraposat a les retallades mortals al sistema de benestar, la declaració de guerra als moviments socials i la limitació del dret de reunió la ciutadania estava resignada. Quan semblava que Eurovegas arribava en un moment de desgast social amb capacitat de reivindicació molt minvada, la nostra resposta és més forta i trobem noves aliances per enfrontar-nos-hi perquè sabem que la guerra que no es lluita està perduda i perquè la lluita per un món millor no només és una obligació sinó que és una manera de viure i gens renyida amb la felicitat.

Recentment, s'han sentit veus que reclamen un referèndum sobre la implantació d'Eurovegas a Catalunya. Sembla que sigui sempre l'última al·legació d'una reivindicació, el voler medir forces. No ho veig malament però no crec que sigui la estratègia que haguem de prendre com a moviment. D'entrada no se a quin àmbit hauria de fer-se, em plantejo si la gent que viu a les localitats properes a la zona hi tenen més a dir que la gent del pirineu, per posar un exemple. D'altra banda, confio molt poc que si es donés el cas, fos un exercici real de democràcia. Si els ajuntaments implicats encara no han rebut cap tipus d'informació, quina informació esperem rebre la ciutadania? De tota manera, tot i que no confio en un resultat no intoxicat, almenys decidiríem -enganyats o no- el poble i no només els diners.

6 comentaris:

Jesús Sanz ha dit...

Totalment d'acord!

Fa uns anys aquest projecte estava pensat pels monegros...

Ara que la dignitat dels nostres governs s'ha devaluat es volen deixar de deserts i d'històries -ja no els serveis ni marina d'or!- i ficar-la bé, ara que ens deixem...

L'única manera que veig d'evitar-ho és que vagi a parar a Madrid...

joan vallvé ha dit...

Gràcies pel comentari, Jesús. Desafortunadament, sembla que tot apunta que acabarà venint a petar aquí, si és que no trobem cap manera legal d'evitar-ho o mobilitzem una autèntica majoria social en contra..

glamboy69 ha dit...

EM temo que jo tampoc confio gaire en el resultat d'un referèndum! CIU se la sap molt llarga i pot embaucar fàcilment prometent llocs de treballa gent molt desesperada.
Millor la mobilització al carrer!

Maurici ha dit...

Els arguments per dir NO a Eurovegas són tant evidents (ecològics, ambientals, salut, model econòmic que ja hem vist on ens ha dut, etc.), que em costa entendre que hi hagi gent a favor. I com que em costa entendre-ho, llavors penso que segur que en deuen voler treure alguna cosa de profit de tot plegat.

A més a més, en el gran argument dels favorables al projecte, el dels llocs de feina, ningú (que jo sàpiga) ha tingut en compte que també se'n destruiran uns quants en la pagesia del Baix Llobregat. Aquests, però, no compten...

En fi, esperem que no ens ho clavin aquí al costat, si bé el millor de tot seria que no es contruís enlloc. T'apunto, de pas, una petita contribució al tema: clica!

A reveure!

Marta ha dit...

Jo crec que lo millor seria que és fes un referèndum, ara que puc votar en referèndums.. ja sé que convergència ja s'apanyaria perquè sortís que sí però ara mateix la majoria de gent hi està en contra, no? Almenys jo no conec a ningú que hi estigui d'acord.

Una decisió tan gran no l'haurien de poder prendre ells sols. No ho portaven al programa i si tothom hi està en contra no poden fer algo així, no? No sembla democràtic modificar lleis i de tot per atreure l'Eurovegas aquí sense que nosaltres ho haguem votat.

joan vallvé ha dit...

Gràcies pels comentaris!

Maurici, els de la plataforma Aturem Eurovegas han xifrat en 1000 famílies directament i 2000 indirectament que viuen del parc agrari. Sí, a ningú els importa, sembla...

Marta, sobre què pensa la gent.. mai és fàcil de dir i per saber-ho només tenim les enquestes amb totes les limitacions que poden tenir, perquè l'entorn d'un mateix mai és una bona representació.. allò de "ningú vota el PP"

No m'atreviria a dir que el que fan no és democràtic, tenen la representativitat que els ha donat unes eleccions democràtiques mal ens pesi, seria més democràtic convocar una consulta o un referèndum, sí, però no tinc clar que poguem acusar de anti-democràtic no convocar-lo... ja et dic que tampoc ho tinc molt clar...

Per a modificar lleis necessitaran majoria parlamentària (CIU+PP) que ha estat guanyada democràticament. És immoral, és injust i ens portarà molts problemes... però no se si es pot titllar d'antidemocràtic.

Interessant debat!