Sobre el transport públic, el cotxe i arguments falsos o amb trampa.

Quants cops heu sentit o fins i tot dit:

"hi ha gent que no té l'opció del transport públic"

És una que s'ha convertit en l'estandart dels que critiquen el transport públic cegament. El transport públic s'ha de millorar molt, molt! Però no es pot criticar cegament res. Aquí van uns quants peròs a la frase:

1. La frase, en realitat és diferent: "hi ha gent que no té més opció que anar amb transport públic". Aquests són els que no tenen l'opció al transport privat. Un petit descuit, deixar-nos tanta gent que no es pot permetre un cotxe, 3a edat, joves, gent amb problemes econòmics (problemes de marginació, immigració, atur, etc.).
   
2. Mai, mai, un transport públic adequat serà una opció millor que el transport privat. La comoditat (estàs sol al teu vehicle), llibertat (vas on vols anar), etc. Així que una cosa és l'insuficient xarxa de rodalies i l'altre criticar la xarxa de metro i bus de l'àrea metropolitana que considero molt bona (i amb esforços visibles de millora cada dia) a excepció del que és el preu, que crec excessiu.
3. Com s'utilitza aquesta frase. Una cosa és criticar el transport públic i l'altre és defensar la inversió en més carreteres utilitzant-ho. La gent que es quedi travada entrant a Barcelona, quan d'aquí un temps hi hagi una xarxa de rodalies adequada (que no de luxe!) ja tindrà una alternativa millor i si es segueix quedant encallada serà perquè volen. Però el que toca ara és arreglar les rodalies, mai les carreteres d'entrada a bcn.
   

Com respondria aquesta frase...

La gent que no té l'opció del transport públic, és la que té l'opció del privat. Crec que s'ha de vetllar per tothom, així que el món públic només hauria de vetllar pel transport públic, perquè hi hagi totes les opcions de transport públic. Les autopistes no haurien de tenir diners públics, l'han de pagar els que poden permetre's utilitzar-la, i això es diu peatge.

Hi ha moltes coses que la societat veu malament de pagar amb els "seus" impostos: l'exèrcit, armament, algunes coses més dubtoses... però el que és fort és que rescatar els peatges ho veu bé fins i tot el que no té cotxe.

I no només diners. A nivell local, més a prop i amb més color polític, el duel cotxe-vianant també hi és; l'espai públic que es dedica al cotxe és al·lucinant.

Les illes peatonals com la de gràcia, la peatonalització de carrers, la millora del metro i del bus amb actuacions concretes i plans pilot, la recuperació de pures carreteres enmig de la ciutat, l'àrea verda, el bicing, el creixement (encara lent) dels carrils bic, etc.

Tot això és treballar cap una direcció, tenir un model de ciutat (contràriament al que repeteixen CiU i PP de bcn).

Això sí, falta ser més agosarat, apostar per unir el TRAM per la diagonal "a pesar" del cotxe, peatonalitzar les rambles, la rambla catalunya "a pesar" del cotxe, guanyar carrils bici "a pesar" del cotxe...

Quan haguem guanyat la batalla al cotxe dins la ciutat, quan tothom que vingui amb cotxe el deixi a l'entrada i segueixi amb transport públic, quan Barcelona sigui propietat dels vianants, estaré satisfet.