Quantíssimes preguntes que surten al cap després d'un documental no només polític. Quin nus a la gola i quin sentiment de tristesa després de repassar una història de tantes esperances i idees tan fortes, amb tanta potència, que han acabat abatudes.
Masses direccions on apuntar, hi ha tantes maneres de construir utopies que apareixen masses trencalls, divisions que afluixen una direcció encara que tants camins hi apuntin.
Ens toca un moment baix, on ens hem trobat amb un mon massa tancat, massa "acabat" i fins i tot "polit", on el capitalisme és una paraula d'ús dels pocs que encara no es conformen. I hem d'arrossegar i canviar la percepció de tantes coses, hem d'arrossegar en tantes decisions que ens tornem a trobar amb els trencalls.
Però a vegades, ciclicament, ens trobem moments en els que ens agrupem, ens fem forts tots els camins. Sense anar més lluny i obrint molt les mires, el tripartit, l'entesa. Hem sabut trobar una direcció que agrupava 3 grans camins. Cadascun d'ells un conjunt de camins que contínuament tot compartint direcció es troba en constant "trencall".
Tornant al comunisme, quin sentit té una idea que s'ha separat tant enrere del camí que porta el món. El comunisme no és una utopia! s'hi ha tornat donada la distància a la qual ens trobem del moment on es podia construir-lo, s'ha de demolir un edifici tan ben fonamentat. Hi ha opcions de fer-ho?
El pessimisme m'angoixa. No és que cregui que és una millor opció, crec que és la millor i, si més no, crec cegament que el capitalisme (tot i la immensitat de drets que se li han esgarrapat) porta a la desigualtat, a la infelicitat i a la destrucció del planeta.
I en un moment on aquest ja ens ha abraçat, el pessimisme crec que té raó de ser.
Masses direccions on apuntar, hi ha tantes maneres de construir utopies que apareixen masses trencalls, divisions que afluixen una direcció encara que tants camins hi apuntin.
Ens toca un moment baix, on ens hem trobat amb un mon massa tancat, massa "acabat" i fins i tot "polit", on el capitalisme és una paraula d'ús dels pocs que encara no es conformen. I hem d'arrossegar i canviar la percepció de tantes coses, hem d'arrossegar en tantes decisions que ens tornem a trobar amb els trencalls.
Però a vegades, ciclicament, ens trobem moments en els que ens agrupem, ens fem forts tots els camins. Sense anar més lluny i obrint molt les mires, el tripartit, l'entesa. Hem sabut trobar una direcció que agrupava 3 grans camins. Cadascun d'ells un conjunt de camins que contínuament tot compartint direcció es troba en constant "trencall".
Tornant al comunisme, quin sentit té una idea que s'ha separat tant enrere del camí que porta el món. El comunisme no és una utopia! s'hi ha tornat donada la distància a la qual ens trobem del moment on es podia construir-lo, s'ha de demolir un edifici tan ben fonamentat. Hi ha opcions de fer-ho?
El pessimisme m'angoixa. No és que cregui que és una millor opció, crec que és la millor i, si més no, crec cegament que el capitalisme (tot i la immensitat de drets que se li han esgarrapat) porta a la desigualtat, a la infelicitat i a la destrucció del planeta.
I en un moment on aquest ja ens ha abraçat, el pessimisme crec que té raó de ser.
15 comentaris:
Jo no he votat, pero no ha estat un no-vot pessimista sinó optimista, no perquè pensi que no es pot canviar res sinó perquè no crec que la manera de canviar-ho sigui a través d'aquest sistema que anomenem democràtic però que no res res més que un model de representació burgés, sorgit com a forma de legitimació del capitalisme globalitzat dels anys 70, posterior als totalitarismes als que ens van portar les utopies romàntiques. No vivim en una democràcia sinó en una dictadura de clase, en un sistema hegemònica de models de comportament i formes de relació, on ens individus en tant que potencials polítics estem siguent disciplinats cada vegada més a forma d'anul.lar qualsevol tipus d'antagonisme i marginalitat ideològica. Fa 30 anys es va aconseguir el dret a vot, penso que ara cal aconseguir la democràcia.
Com m'agrada (i no vull que soni a ironia). M'agrada i punt: .
Sé que a molta gent no li agrada, començant per un post (seguit d'un altre) parlant a la ligera de política, una discussió d'idees polítiques. No falti tant en aquest blog si és que algun dia hi torna, serà ben rebut!
D'entrada m'agradaria establir alguna diferència més entre vostè i jo; jo tampoc estic content amb el tipus de democràcia que tenim o que pugui trobar-se en qualsevol estat del món, jo la inquietud la intento exercir des d'aquest sistema en el qual vulgui o no, hi estem els dos i sense el qual no podríem discutir això (tot sigui dit). Vostè haurà triat una altra opció que suposo (i espero) exerceixi amb altres actes a part de no votar, un trencall més dels que parlava.
Aquest pessimisme del que parlo al post és la impotència de batre el mateix que vostè odia, amb diferents camins. Espero que hagi llegit el post.
I és que és difícil desmarcar-se del capitalisme i exercir alguna cosa des de fora. Sé que inevitablement comportaria un retrocés impressionant en qualitat de vida, de la nostra vida s'entén, la dels afavorits.
Ho sento, potser la opció a l'enquesta hauria d'haver especificat "No, sóc anarquista o no crec en el sistema actual"
Espero, repeteixo, haver trobat algú al qui li agrada rebatre i confrontar idees i torni per aquí per veure si he contestat. D'altra banda només em produiria pena, no m'agrada la gent que "va donant lliçons" sense voler discutir, com si ho sabés tot i no cregués que pot aprendre.
suposo que de moment, n'hi ha prou, a l'espera d'una rèplica al nivell del primer comentari i, si pot ser, rebatent el meu comentari o post.
Encantat doncs de la seva resposta i de continar la discusio si es que hi puc aportar alguna cosa mes.
Si que havia llegit el post i el que intentava dir es que no crec en les utopies, i penso que no s'hi ha de creure, que com a occidentals hem apres moltes coses de a on porta el pensament utpoic. No existeix el concesns politic universal i no ha d'existir, es una idea il.lustrada i vivim en un mon postutopic. En concens politic porta a la uniformitat i el que cal en el mon actual es confrontacio, no en el sentit belic sino antagonic i de resistencia, perque nomes quan hi ha confrontacio hi ha politica. No s'ha de trobar una alternativa al capitalisme sino sapiguer-lo gestionar i redirigir, perque el capitalisme no es un sistema economic com ho va ser en uns inicis al s.XVIII, es un sistema cultural, que construeix realitat i subjectes, i en el que res queda a fora.
La veritat es que si que em va sorprendre les opcions de resposta a la pregunta "Ha votat a les eleccions del 9-M?". El capitalisme ens fa polaritzar entre democracia i dictadura per fer-nos oblidar que hi ha moltes opcions alternatives i realment democratiques. Hi hauria, doncs, infinites respostes a aquesta simple pregunta, especialment en la part del "no".
Espero segurir discutint, fins aviat.
Quina gran sorpresa! I quina rapidesa..! La veritat, no m'ho esperava, disculpes per haver desconfiat.. és el costum.
Em queden per respondre-li algunes coses.
Primer, segueix en l'anonimat i m'intriga..! Que s'ha ensopegat per casualitat pel walden?
Segon, em queden bastant clares les idees que explica: on arribar però trobo a faltar la definició de la seva "via" per arribar on diu..
Tercer, em sorprèn la frase "el capitalisme es un sistema cultural". Mai un sistema econòmic ha sigut menys..! Precisament el meu pessimisme es fonamenta en com d'arrelat tenim ara mateix aquest capitalime i l'impossible que és fer-ne qualsevol cosa, sigui una alternativa o adaptar-lo.
Tenim grans coses a canviar del capitalisme com a manera d'entendre el progrés. No podem donar la iniciativa a gent amb interessos individuals. Si l'objectiu és guanyar diners tan se'ls fot si la gent pot assumir el preu d'un pis. Tan senzill i tan complicat de canviar...
Quart, entenc el que diu sobre la confrontació, més que res és que és inevitable (sobretot en l'esquerra.. hi ha moltes maneres d'avançar...). De tota manera, s'ha de fer sempre un esforç per trobar punts comuns d'entesa i fer un camí junts que costa avançar.
Sinó passa sempre el mateix, igual que el PSUC, igual que IU ara, igual que el tripartit si ERC no vigilen, etc.
Per això, tot i creure que la democràcia actual és pobre (bipartidista, publicitària, presidencialista, amb una llei electoral pèssima...), m'hi incloc des d'ICV perquè crec que comparteixen amb mi gran part de la idea.
És una manera... quina és la seva?
Benvolgut Joan, li respondré per punts i així és més facil
Primer. No he topat amb Walden per casualitat, me n'havien parlat bè hi he anat passant de tant en tant
Segon. No penso que definir una via sigui una actitud correcta, tot i així es podria parlar d'una forma d'actuació basada en el descentrament del poder. Foucault ens va ensenyar que el poder no està a la cúspide de la piràmide social sinó diseminat en totes les formes de relació i discursos. És necessaria doncs l'existència de posicions antiautoritàries en tots els aspectes, des del moviment ocupa, les associacions de veins, el sadomasoquisme, les universitats nomades, els dinars populars, el reciclatge, etc.
Tercer. Estic d'acrod en que cal revisar la idea de progrés. Les societats tecnòcrates actuals actuen en direcció a un nou tipus de racisme normalitzador molt més subtil, i per aquesta mateixa raó més perillós, on ja no "es porta el pobre del carrer a la fàbrica" sinó que "se'l deixa al carrer", perquè en el nou capitalisme postfordista, el treball ja no és mecànic sinó cognitiu, i per tant comporta una educació.
Quart. Me n'adono que estem barrejant política en el sentit de sistema de partits amb política com a codis de relació i identificació, i no sé si això és "perillós". Si més no jo crec que la resistència no es pot dur a terme des dels partits polítics, ja que la política no es pot fer "des del poder" sinó, com he dit abans des d'una posició descentrada, perifèrica. Tot i així respecto molt la seva opció.
Jo per la meva banda actuo pel mitjà de l'art. Treballo amb un projecte on revisem el tema de l'habitatge i com a aquest va ser posat en circulació com a arquitectura reguladora i disciplinadora (bé, és una mica llarg d'explicar i no sé si aquest és l'espai adient).
Vaig decidir mantenir-me en l'anonimat perquè no pensava que el debat anés tant enllà, però com que veig que segueix suposo que seria joc brut no dir qui sóc. Sóc l'Adri del cau. Espero que això no tanqui el debat i si creu més convenient mantenir-lo per mail o algo, ja sap, per part meva, encantat de continuar-lo sigui per on sigui.
Benvingut, Adri, doncs!
No se perquè s'hauria de tancar el debat, ni molt menys.. D'altra banda no em fa cap vergonya mantenir aquesta discussió per aquí amb la il·lusió de noves incorporacions o lectors. Em sorprèn saber que de tant en tant vagareja per aquí i m'alegra.
Respecte el que diu, no entenc el motiu per el que definir una via sigui una actitud incorrecte, entenc que sempre pot ser d'inspiració o qüestionament per algú.
D'entrada, no veig quina contradicció hi ha amb els moviments i accions dels que parla i la vinculació o incorporació al joc de partits polítics, és més, com sap, practico la majoria dels que cita (exceptuant el sadomasoquisme, ignorant el significat de universitats nòmades i entenent que de moment faig d'ocupa de casa mons pares). Dit sigui de pas, el moviment okupa ha perdut molt, des d'exemples de casals socials passant per les formes que predicaven amb l'exemple d'un moviment pacífic. Aquest mateix blog, per exemple, l'entenc en molts casos com un mitjà més, com un gra de sorra més.
Més coses. No sé a quines societats es refereix amb tecnòcrates, no puc contestar-li..
D'altra banda, quan parlo de política, parlo de tot el que tingui a veure amb idees polítiques. Això inclou (òbviament) el joc de partits, la democràcia, la legislació, el govern, però també les idees per si soles i tots els actors polítics siguin associacions, col·lectius o moviments.
Igualment, crec que subestima el poder executiu com a poder de canvi, suposo que no li deu ser igual qui governi. Crec que això és la demostració que les coses des de dins de la "política de partits" poden millorar i empitjorar, i per tant estem davant d'un actor polític més. Repeteixo que no crec que sigui l'únic.
Quedant-me amb ganes de saber més d'aquest projecte artístic, segueixo sense entendre què el "fa fora" de la democràcia. Ni que sigui com a gestor dels seus impostos, llibertats, drets, deures, preocupacions i creences, malbarata una oportunitat per dir qui vol que els gestioni i fins i tot per enviar-los un missatge.
bona setmana santa als qui tinguin aquests 4 dies!
Benvolgut Joan,
cada vegada hi ha més temes sobre la taula...
És cert que definir una via pot ser motiu d'inspiració, però crec s'ha d'anar amb cuidado. Igualment jo tampoc sé quina és la via. M'interessa una concepte: és el de 'l'intelectual específic' i que fa referència a tots aquells pensadors dels 60 als 80, per comparació als pensadors moderns que deien què s'havia de fer i com, es dediquen a identificar problemes abans no identificats perquè circulin i apareguin solucions plurals. Penso que és una forma de fer que s'hauria de tenir en compte en el present.
Sobre aquells exemples que vaig posar (dinars populas, sadomasoquisme, etc.) n'hi ha infinits, i no em referia que s'oposin a la política de partits directament sinó al capitalisme en tant que tenen en comú que qüestionen algún tipus d'autoritat (sexual, mercantil, territorial, relacional, educativa, etc).
Desconeixia que el moviment ocupa hagués perdut tant en aquest sentit, tot i així em continua semblant important la seva existència.
Quan parlo de política parteixo de la base que no hi ha res que no sigui polític i ideológic. Per exemple, una ampolla de cervesa és política en tant que la seva etiqueta opera sobre el pensament i desitjos de la gent i la seva forma opera sobre la manera d'actuar i d'utilitzar-la. Això inclou evidentment els partits polítics, ho inclou tot. És cert que no m'és igual quin partit estigui al govern però si que veig que els problemes més de fons de solucionar o d'aturar (la dissolució total de la propietat privada i la pública, el prjecte biopolític, la globalització) cap partit estigui predisposat a afrontar-ho, i a mi en particular em preocupen molt més aquests temes que a on vagin els meus impostos.
Pel que fa al projecte artístic ja li enviaré un dossier amb imatges més endevant, quan el tinguem més abançat.
Res més de moment per la meva part.
Fins aviat
Buf! Quina sorpresa trobar-me tant de diàleg-discussió al Walden! I quina feinada en llegir-m'ho!
Sens dubte tots dos tenen la seva part de raó, però jo em decanto més per la postura políticament activa, per posar-li un nom.
Partim de la base (que vostès esmenten) en que el sistema capitalista actualment sembla impossible de canviar, si més no, en el nostre país-continent. Tenint en compte això, la única via legal per introduir canvis en el sistema és la política.
Una altra cosa és introduir canvis en la mentalitat de la gent. I aquí és on crec que entra la importància de tots els moviments alternatius dels que parlava el Sr.Anònim-Adri. Moviments que puguin saccejar en un moment determinat la mentalitat de, encara que sigui, una persona.
És tot un peix que es mossega la cua. I, donat que els partits polítics depenen dels criteris i ideals (propis o infundats) dels seus votants, només quan la població hagi fet un canvi de "xip", els partits polítics atendran aquests altres tipus de demandes dels que parlen.
Per que, desenganyem-nos, arribada certa edat, la hipoteca importa. I els impostos, i els sous, i tantes bajanades capitalistes com es puguin imaginar. Perquè, ara per ara, és al que duu la nostra societat a qualsevol persona que vulgui viure de manera independent.
Sí... ja sé que és això el que dieu precisament que s'ha de canviar...
Per tant, éssent realista, encara que em dolgui, crec que l'opció és triar "del mal el menos". És a dir, votar el partit que més ens convenci, encara que no estiguem d'acord en moltes de les coses, encara que no ens agradi el capitalisme o el sistema polític actual (que, certament, fa pena).
I perquè? Doncs per pluralitzar el govern. Per posar-hi cullerada. Votar partits minoritaris és molt més colpidor que no anar a votar. Encara que perdin escons, coi!
Però això de no anar a votar ja és un altre tema i per aquestes eleccions jo ja he fet la meva feina.
I d'altra banda, que ja se m'oblidava, fer una tasca important de conscienciació o informació a la ciutadania. Tasques com aquesta tan misteriosa que diuen per aquí, però també des de la televisió i diaris, i a les escoles, i a tot arreu on un ciutadà hi pugui tenir accés.
Però això ho hauria de fer el govern, no nosaltres.
Benvinguda sigui al debat proudemax!
D'entrada, vull aclarir que la meva posició en el debat d'entrada ha sigut el qüestionar per sobre de tot la compatibilitat de votar amb totes les idees que té, adri.
D'altra banda, vull matisar que hi ha molts partits i concretament el que defenso, que van molt més lluny d'on dedicar on van els impostos. L'aposta pel decreixement i la constant actualització d'ideologies polítiques cap a la sostenibilitat en tots els aspectes del món actual porten a qüestionar temes com la propietat i l'estil, morfologia i naturalesa de la globalització.
Sincerament, hi ha moltes maneres de fer política com diu, però no crec que m'hagi donat la raó per no practicar la participació en les el·leccions.
Totalment d'acord amb na pdm, per desgràcia però, el gran element pedagògic, els mitjans de comunicació, de moment seguiran omplint-nos de "consumeix! consumeix!!" cosa que crec que seguim al peu de la lletra guardant les distàncies amb extrems.
Espero aquest dossier, ja li aniré recordant.
Que be que ja siguem tres!
(escric des d'un teclat angles sense accents)
Les meves raons per no votar son una mica les que vaig esciure a la primera entrada. Es senzillament un descontent amb aquesta 'democracia' 'participativa'. Penso que es poca cosa mes que una forma de mantenir l'status quo. Es cert que no estem parlant del mateix status quo amb pp o icv...pero penso que cal anar mes enlla de tal o qual partit, que el que cal primerament crear subjectes politics, i apostar per aixo. No se si hi ha algun partit que aposti per aixo de forma conscient i treballada. Ens pensem que nomes participem de la politica quan posem un paper en una urna, i ens oblidem de la gran capacitat d'agencia que tenim des de moltes posicions descentrades de la Politica (com a sistema de partits). Jo en concret crec mes en aquestes posicions periferiques, perque parlen del dia a dia, perque donen veu a tots aquells que no en tenen i al 35% de la poblacio que curiosament encara no vota, perque no actuen pel poble sino per la multitud (com la defineix el postmarxisme), es a dir la societat no com un cos global sino com una suma d'individus.
En un pais on s'aposta per l'espectacle politic a l'americana mes que pel debat i la pluralitat...senzillament no m'hi trobo gens a gust.
Sento si vaig ser molt radical amb allo dels 'impostos', era una manera de dir, pero es cert que no es pot ser aixi de reduccionista.
Em pot recordar el seu mail per enviar-li el dossier?
Fins aviat!
Miri Sr. Adri, si comença sense posar accents ja se'n pot anar eh?
jajajaja
Aviam, anem a pams (i pums).
Joan, és evident que el partit que defenses (i defenso) va més lluny. I menys mal que existeixen partits com aquest, però el problema de base és que no sigui aquest partit el que estigui a primera línia.
És a dir, que no hi hagi gent que pensi així o que tingui en compte moltes altres coses que no siguin ell mateix. Que no se senti ciutadà del planeta que hem de cuidar, encara que quedi hippie.
D'altra banda, suposo que això de la no participació no anava per mi. Tot i així m'agradaria afegir que l'Adri diu textualment una frase que m'ha encantat: "Fa 30 anys es va aconseguir el dret a vot, penso que ara cal aconseguir la democràcia". Hi estic d'acord, però precisament per això, almenys vostè, que ho pensa, hauria d'anar a votar! En blanc, si vol, però anar-hi. Perquè la democràcia es basa en les eleccions, en part.
No fa el mateix impacte un 30% de no participació que un 30% de vots en blanc amb un 95% de participació, per exemple. Perquè la no participació l'entenen com a passotisme o com a "oh, és que estava a la platja".
I, malgrat aquests percentatges, que són un mirall de la societat, molts cops els polítics se'ls passin pel "forro" (em nego a dir folre), crec que sí farien plantejar quelcom al sistema.
En el cas de l'Adri seria un vot en blanc a l'estil "eh, vull democràcia d'una puta vegada, que deixeu de fer l'imbècil a l'americana i que ens replantegem el sistema de valors". Suposo. Encara que amb el vot en blanc donés el vot a la majoria.
D'altra banda, no crec que s'hagi de participar només posant el vot en una urna, penso que ha quedat clara la meva postura al respecte. És només la baula palpable i legal d'una gran escalinata.
I que consti que jo tampoc m'hi trobo a gust en aquest país dins d'un altre país ple d'espectacles dignes de primer d'ESO.
No es preocupi per la radicalitat del seus "impostos". Ja ho vaig entendre i té raó.
Eh, jo també vull aquest dossier famós!
Em sembla que ens estem tancant una mica sempre en els mateixos temes.
Repeteixo que per mi aquesta 'democràcia' es una forma de manteir l'status quo, i penso que amb això cal ser bastant radical.
Senzillament tenim perspectives bastant diferents en referència a aquest tema, i respecto molt la de vostés, però no se si arribarem a cap conclusió o punt de mínim acord o el que sigui.
No se si consideren aquest debat com a tancat, sigui o no sigui això ha estat un plaer debatir amb vostés tots aquests temes tant importants.
A part d'això diguint-me els mails i els hi envio el dossier si el volen. El meu mail és viure9@hotmail.com
Apa, una abraçada
pd. proudemax, la conec? és familia vallve?
Efectivament sembla que no trobarem un consens, que no vol dir que no hagi servit per res aquesta discussió; jo també n'estic satisfet.
Una raó per la qual crec que no hi arribarem és per el canvi d'argument que crec que practica quan l'acusem de no actuar.
Quan li preguntem perquè no votar ens parla de que cal ser bastant radical o de mantenir l'status quo.
En canvi, quan li preguntem per com actuar en aquesta direcció només ens dóna accions complementaries a la democràcia i la participació a les eleccions. Accions que no considero ni molt menys radicals, i que no fan res per canviar aquest "status quo" del que parla.
I quan qüestionem aquestes accions dient que no són incompatibles, ens treu un altre cop no votar, ja que s'ha de ser més radical i manté l'Status quo.
Sincerament, no vull arribar a cap acord entre la seva opció i la meva, només m'agradaria o bé comprovar que la seva opció és constructiva en la seva via i que realment és prou radical i incompatible amb votar o bé fer-lo adonar que potser no practica amb els seus ideals. Perquè francament, ha triat la opció dificil: actuar des de fora del sistema (encara que l'envolti).
I doncs, què respon a aquest comentari (ho reconec) més afilat que els anteriors?
De veritat que no era conscient d'aquesta actitud meva, i em sap greu si pensen que m'escapava dels arguments, que sapiguin que no ha estat conscientment així.
Ara no sé massa com respondre ja que no voldria tornar a repetir-me...
Per la primera part sincerament no tinc més raons que la que he exposat abans: la democracia com a forma de mantenir l'status quo dels jocs del capital, i per tant negar-me a participar-hi (no entenc perquè no és una raó).
És cert que totes aquelles 'altres formes' no són moltes d'elles directament incompatibles amb la democràcia (per cert bastantes jo tampoc les practico eh), són un tema a part al de no-votar. El que em refereixo: no és que digui 'no voto ergo faig tot allò altre', sinó que no voto (per tal tal) i faig/crec/participo de lo altre. Per la via que penso que no són compatible és perquè en molts casos els partits no portaràn a terme tal o qual acció, i depenent de quina sigui perdria tot el seu sentit i potència pel fet d'estar regularitzada. (per exemple si es regularitza el moviment ocupa es perd gran part del seu potencial polític).
Esque amb 'ser radical' no parlo de fer grans accions sinó accions que per molt petites siguin distorsionants.
No ho sé, espero haver contestat en la mesura del possible i si no és així diguint-m'ho amb concreció.
Tambè m'agradaria afegir que estaria bè trobar-nos algún dia no-sé-quan i debatir tot això en directe (però no aquí, sinó en directe).
Publica un comentari a l'entrada