A les generals, vot d'esquerres

A ningú se li escapa, a aquestes altures, que el 9 de Març hi ha el·leccions generals.
Per mi, com no, hi ha uns quants grans punts que hem de tenir presents:

  1. Participació. Per justícia, per deure que és dels ciutadans, anar a votar. Sigui quina sigui la nostra ideologia (hi ha partits per tothom. Si, pels anarquistes també). Tots els que després vulguin tenir la legitimitat de criticar i reivindicar al govern el que sigui.
  2. Govern d'esquerres. Un govern que garanteixi polítiques socials i ambientals, de transport públic, drets i deures dels ciutadans, col·lectius i nacions de l'estat espanyol. Això implica, sens dubte, no votar PP ni CiU que com s'han cansat de recordar, pactarà amb qui més els convingui.
  3. Garantir un govern progressista. Els agradi o no, això voldrà dir una coalició o un govern en minoria del PSOE. Per sort (si, per sort), les enquestes donen com a guanyador aquest partit. És important, doncs, assegurar que PSOE no anirà de parella amb CiU en un govern descafeïnat en tots els aspectes a què es refereix l'atribut de "progressista". Això passa per no donar un xec en blanc a Zapatero.
S'ha de reformar la constitució espanyola (en pocs països és tan difícil fer una reforma institucional). Cal seguir reconeixent drets innegables; abortament, laïcitat, autodeterminació, integració dels immigrants, contractes dignes, eutanàsia... Fer política ambiental i sostenible, de dialeg, d'ajut als menys afavorits. I sobretot garantir que la política econòmica no es pacti amb les dretes. Per finançar les polítiques socials i ambientals, cal apostar per l'augment dels impostos i accentuar la càrrega fiscal als més rics (direcció contrària a la que CiU i PP han pactat amb l'actual govern i oposada completament als programes popular i convergent)

Tot això només em fa pensar que limita el vot a les esquerres. Vot útil, independentisme, federalisme, ecologia, exigència, seriositat, pau... cada progressista deu tenir el seu debat intern.

Personalment, saben que no em costa dir que votaré ICV, perquè sóc federalista, ecologista i d'esquerres i de manera més convençuda davant d'un candidat com feia temps que no teníem. Herrera, et volem a Catalunya ben aviat.

4 comentaris:

Pere Nieto ha dit...

Totalment d'acord. Aquest cop, a més, als valors de votar ICV cal sumar-hi la sort de tenir un magnífic candidat.

proudemax ha dit...

Jo també hi estic d'acord, però cada dia faig una reunió amb mi mateixa per deliberar... que s'acabin ja les eleccions.

Que sigui dilluns.

I que estiguem el mínim de contents que podem estar...

Anònim ha dit...

M'ha costat molt decidir-me aquest cop, tot i que tenia un corcó al meu costat que no parava de donar-me arguments per seguir votant, com sempre he fet, a iniciativa. Tenia molt clar qui NO volia que sortís i això em feia patir. Ara em sento per una banda satisfeta de no haver caigut a la temptació inicial, però culpable per haver-m'ho pensat tant. Els que com jo en un principi han dubtat i han sucumbit (sense corcó al costat!)han col·laborat en el nostre descens. De totes maneres felicitem-nos de no tenir un govern del PP i intentem que ens necessitin.

Anònim ha dit...

Jo no he votat, pero no ha estat un no-vot pessimista sinó optimista, no perquè pensi que no es pot canviar res sinó perquè no crec que la manera de canviar-ho sigui a través d'aquest sistema que anomenem democràtic però que no res res més que un model de representació burgés, sorgit com a forma de legitimació del capitalisme globalitzat dels anys 70, posterior als totalitarismes als que ens van portar les utopies romàntiques. No vivim en una democràcia sinó en una dictadura de clase, en un sistema hegemònica de models de comportament i formes de relació, on ens individus en tant que potencials polítics estem siguent disciplinats cada vegada més a forma d'anul.lar qualsevol tipus d'antagonisme i marginalitat ideològica. Fa 30 anys es va aconseguir el dret a vot, penso que ara cal aconseguir la democràcia.