Obama i el país de les maravelles

Finalment no hi ha hagut sorpresa com alguns temíem, Obama és el primer President negre de la història dels EUA. El gran Obama sembla que hagi d'arribar al poder i acabar amb les guerres, la misèria i fer el món més just. Realment ho té molt difícil per complir les expectatives.

Unes expectatives que s'han construit fugint molts cops de la realitat. Obama és demòcrata tal com s'entén demòcrata als EUA, és a dir, no abolirà la pena de mort, ha parlat d'homosexualitat però per tolerar-ne les "unions" (de matrimonis ni parlar-ne i d'adopcions ui!!) i millor no preguntar per l'avortament o per descomptat per la eutanàsia.

I no és per portar la contrària, jo mateix estava ahir a la nit veient amb alegria com finalment Obama posa fi a la vergonya de presidència que ha representat Bush.

Tampoc vull treure-li mèrit, el que ha aconseguit Obama és molt i és molt important. Tothom sap que en les el·leccions presidencials fa molt temps que són guanyades per les campanyes amb més diners. Desconec si Obama ha trencat la tendència. El que sí que ha fet és obtenir els diners de les mateixes bases, de la gent, ha canviat la direcció dels diners poderós->campanya->votant. Obama (amb el seu equip, ésclar) ha convertit el votant en un element actiu de la campanya i no només en l'espectador de tot el circ.

Però quin era el principal argument polític d'Obama? Assegurar l'assistència sanitària. Com s'ha arribat fins aqui? Com es pot estar privant a milers i milers de persones l'atenció sanitària per qüestions econòmiques? Com pot ser que s'estigui discutint això? Perquè gent que no té garantida aquesta sanitat, que són víctimes del sistema liberal aferrissat dels EUA, segueixen votant a McCain i als republicans?

Cada cop EUA ens serveix més del precedent, del nostre futur, al que tendim i al que no volem anar. En el cas de la democràcia d'EUA, la previsió no és massa optimista. Es comença a veure a Europa com la democràcia ja no és ben bé el que és el seu concepte. Els mitjans de comunicació exerceixen una pressió (normalment indirecta però molt directa en moments d'el·leccions) molt preocupant i encara és més preocupant que són la gran majoria privats.

Haurem d'anar amb compte, haurem de pensar-hi molt, però els EUA ja ens anuncia cap a on va l'aplicació de la democràcia: més diners i sobretot, més mitjans de comunicació; més poder.

Que no s'entengui que qüestiono el concepte sinó l'aplicació en el món en el que vivim.

7 comentaris:

Albert Pebràs ha dit...

És ben curiós veure com des dels mitjans d'aquí s'ha pintat clarament Obama com el bo i McCain com el dolent.

Com a persona en principi desinteresada per aquest tema, em sembla molt imparcial. Va ser ben clar quan a pocs dies de les eleccions vaig veure per tv3 un dibuix molt gros d'Obama fet en un solar del fòrum.

És tan descarat que al final t'ho acabes creient sense ni tan sols saber del tema. Només per això m'hauria alegrat que hagués perdut.

Albert Pebràs ha dit...

Ostres Joan, gran frase aquesta de l'Aznar, segur que l'hauràs disfrutat un munt. És increïble veure com aquest home té tanta facilitat per emmerdar-se a parlar de qualsevol cosa des del seu punt de vista fanàtic i sobretot excloent.

proudemax ha dit...

ejem.

Jo és que sóc de la sisena resposta. Sempre.

Per això porto temps esperant el "guiño" de posar "sempre voto la sisena resposta" a la resposta número tres, per exemple, com volent dir...

Però no arriba tu, no arriba.

i per cert... que t'he dit mai res jo de les enquestes? eh? del que em queixo és que em posis la fantàstica "in our talons" de cançó!! ara quina novetat escolto jo aquest mes!? eh?

Anònim ha dit...

bon comentari, però... meravelleeees, mEravelles!

Sr. Pistraus - Joan Vallvé ha dit...

han fet meravelles: han aconseguit que fins i tot en la democràcia guanyi qui té més diners! jejeje

Han liberalitzat la democràcia, quina meravella!!!!!!

Sukra ha dit...

doncs sí, ha guanyat Obama, tot i que Bush encara va fent de les seves... la veritat és que ha deixat una herència a gestionar que pocs voldrien fer... ;) i és que EUA és responsable de gran part del què passa al món (militarment, econòmicament, ¿culturalment?) però aquesta responsabilitat és parcial, és a dir: Obama no podrà solucionar el món, ell, tot solet... llevat que gràcies a Bush he mirat EUA amb ulls de ràbia i impotència, haig de dir que també celebrí el triomf d'Obama. A nivell simbòlic és clarísssim (el primer negre a la presidència.. quan fa cap als 40 anys que els negres no podien seure, pixar, ... als mateixos llocs que ho feien els blancs, i ara manen a la sala oval!), i a nivell palpable, que guanyi el partit més d'esquerres i progressista (clar que el mèrit és bastant limitat, vist des d'Europa,ja que només tenen 2 partits potencialment que portin la presidència) fa que el món també tingui ganes de girar cap als drets humans i la convivència pacífica entre nacions... Però que quedi clar que Obama necessita la complicitat internacional per arreglar aquest món! Per cert, felicitats pel blog, molt xulo!

Sr. Pistraus - Joan Vallvé ha dit...

Doncs en algunes coses estarem d'acord, Sukra, però no se si tenir l'Obama ens fa tenir més ganes de girar cap als drets humans i la convivència pacífica entre nacions o ens farà estar tranquils i adormir-nos una mica més mentre anem traspassant poder al capital..

Si, com sembla que farà, segueix liberalitzant (menys estat) no podrà arreglar aquest món per més complicitats. Europa no ens hem d'emmirallar en EUA, mai.

Merci pel comentari!