El pas de zebra

Relat curt per a visitants amb paciència


Hi ha un pas de zebra en el camí de casa al metro.

Encara no sap perquè, des de casa li sembla més rapid un camí però tornant li sembla més curt l'altre. Un dia d'aquests ho mirarà en un plànol. Si. Un dia d'aquests. Mentrestant va i torna per camins diferents i tampoc li desagrada.

No sap si ningú l'ha vist, aquest pas de zebra. No sap si ningú s'hi ha fixat com ho ha fet ell. Té la bonica propietat d'animar-te l'inici del dia. Hi ha dies que un s'aixeca amb una energia, una alegria que no se sap d'on surt. Aquests dies quan travessa el carrer anant al metro ni se'n recorda del pas de zebra. Qui pensa en aquestes coses!

Però hi ha dies que només llevar-se ja s'ho nota. A vegades és el temps, a vegades una mala nit o un pitjor dia anterior. Normalment és aquell somni en el que torna a parlar amb se mare. Aquests dies que està trist, surt de casa arrossegant els peus com resistint-se a haver de viure el dia que l'espera. Són els dies que el clatell veu la llum i va sembrant papada; caminant i mirant a terra. I llavors passa pel pas de zebra i només veient-lo, aconsegueix produir-li un somriure.

Quina tonteria.

No és més que un descuit d'un treballador mandrós que no va apartar les branques de terra al pintar el recent asfaltat carrer. Recorda com li va sorprendre la imatge el primer dia trist després del repintat. Aquell primer dia tenia pinta de ser un molt mal dia i encara recorda com, després de veure el recent i original pas de zebra, va estar tot el dia pensant en la casualitat d'aquella imatge i més tard, en com un accident producte de la mandra i la incompetència d'un pintor de carrers podia haver-lo abstret de manera tan efectiva del que havia de ser un mal dia.

Des d'aleshores, sempre que veu el pas de zebra recorda aquell dia i es descobreix trist. I pensa quants dies porta passant per allà sense recordar el pas de zebra. Aquesta tonteria li dóna aquest somriure necessari per començar el dia, els dies que no el porta de casa.

Avui, després d'una nit de mal d'esquena i somnis estranys, s'ha llevat abatut i fa un dia tapat. Mala suma. Feia dies que no arrossegava els peus fins al pas zebra. Com de costum, al veure'l se li escapa el somriure com si no volgués. Aixeca el cap i passa, més animat i el cap ben alt pel costat d'un bitllet de 500€ sense ni veure'l.

Un dia d'aquests li farà una foto. Si. Un dia d'aquests.

Inspirat en el pas de zebra del carrer Mascaró a la cruïlla amb Lluís Sagnier (fotos).