...a la contra

Em preocupa molt últimament una constant que estic notant a l'hora de parlar i sentir opinions des de fa ja un temps. Sembla que s'ha normalitzat i fins i tot que es valora molt socialment la posició individual i col·lectiva "a la contra".

No destapo res, fa temps que els sociòlegs i demés ens parlen del fenomen NIMBY (Not In My Back Yard: no al meu pati de darrere) però parlo d'un fenomen una mica més general. Parlo de la simpatia que genera qualsevol plataforma en contra d'alguna acció, sobretot, alguna acció de l'administració. A més de la simpatia, però, sembla que és més notícia que hi hagi un grup 'a la contra' que una majoria a favor d'alguna cosa. Que una plataforma busqui tots els recursos que té a l'abast com pot ser la premsa per utilitzar d'altaveu a la seva queixa s'entén i ho trobo totalment lícit però em sembla que en aquest aspecte els mitjans de comunicació haurien de voler desgranar quina és la opinió real de la població, ni que sigui per orgull.

Però no vull parlar de les plataformes veïnals, de comerciants o altres ni de la premsa. M'agradaria parlar del fenomen a nivell individual. Ha arribat un moment on confonc i no sé diferenciar si és un acte reflex o una conducta induïda per el clima de desconfiança i desafecció cap als poders públics i els polítics en general.

No se si estareu d'acord amb mi quan dic que no és estrany, quan un llegeix o sent una notícia o anunci d'una acció o mesura de govern, o de l'ajuntament o del districte, la reacció immediata de l'individu és de desconfiança i de recerca d'arguments pels que està en contra. Em fa la impressió que el clima de desafecció i desconfiança (un dia parlarem de com hi hem arribat) situa el ciutadà 'a la contra' d'entrada.

Compte, sóc un defensor del dret de queixar-se, de dissentir i discutir, estic en contra de moltíssimes accions i mesures. Però crec que s'està donant valor a l'oposició per l'oposició, socialment es valora més algú que critica els polítics, l'ajuntament, el govern... sovint destructivament. Que s'entengui que no critico la posició a la contra, sinó el fet que es valora per sobre dels arguments.

L'última conseqüència i un bon exemple del que exposo és com ha rebut la ciutadania tot el procés participatiu, que culmina en una consulta, de la reforma de la Diagonal a Barcelona. D'entrada un procés així de reforma d'un eix principal de la ciutat, en la direcció de fer-lo més accessible, amb transport públic i per al passeig, hauria de generar il·lusió a la ciutadania. Tot el contrari del que sento al meu entorn que ja considero participatiu i preocupat per la ciutat.

És hora de donar valor als arguments, més enllà del posicionament al que condueixin aquests. Només així construirem i ens mourem cap a algun lloc com a societat, ciutat i país.