Després de la segona retallada: autodeterminació

Ja tenim sentència del TC sobre el recurs del PP al nou estatut d'autonomia de Catalunya. Un nou estatut que es va promoure gràcies al pacte del Tinell i el qual va patir la primera retallada abans d'arribar al congrés per un pacte CiU-PSOE.

Com diu un reconegut catalanista* del meu barri, per sentir-te decebut per la manera com s’ha esdevingut un fet, cal prèviament haver posat esperança i il·lusió en un determinat desenllaç que consideraves positiu i per tant, tot i que la meva reacció no ha estat de sorpresa, si em sento una mica decebut és perquè dec ser una mica il·lús. Influències de Hollywood on els bons sempre acaben guanyant...

A mi em sulfura, però, aquesta actitud de consens i unitat que els partits catalans estan mostrant. Em sembla hipòcrita per part de CiU i PSC, artífexs de la primera retallada que va patir l'estatut que el 90% del parlament de Catalunya havia aprovat. De tota manera, sí, unitat i fermesa. Però per fer què? Es necessita fermesa per fer una manifestació? Quina és la resposta que ha de fer Catalunya com a nació per respondre al fracàs de l'intent de Catalunya d'obtenir més autogovern?

Personalment crec que ara per ara ERC ha sabut vendre molt bé la idea d'independència com a única solució a la crisi estatal que s'ha obert. Entenc el seu raonament, però no crec que sigui cert allò de "única solució". Crec que l'independentisme està aglutinant un seguit de persones que realment el que volen és autodeterminació, el dret d'una nació per decidir sobre la seva sobirania, unilateralment. Però sincerament crec que unilateralment no només es pot declarar la independència.

Serà extraordinàriament complicat i dur. Perquè és inconstitucional, perquè l'estat espanyol no ho permetrà i perquè Europa tampoc s'hi mullarà depèn de com. Però per inconstitucional que sigui, Catalunya té el dret a decidir i dir què vol ser, com ho va fer votant l'estatut d'autonomia però sense haver de demanar permís.

Per tant, davant del fracàs que representa la retallada del TC, la meva opció és l'autodeterminació, la unilateralitat per decidir quina relació volem amb espanya. Jo m'hi vull federar tenint la nostra pròpia Agència tributària, la nostra política lingüística, gestionant les nostres infraestructures, etc. 

Crec que això ho puc dir unilateralment de la mateixa manera que un independentista demanarà l'estat propi. Oi?

__________
* Entengui's catalanista com a persona preocupada per la cultura catalana, que defensa el seu dret a l'autodeterminació però mai com a una única preocupació ni lluita.

7 comentaris:

Pítol ha dit...

És ben cert que tot plegat, ens empeny a autodeterminar-nos. Aquestes politiques que ens exclouen de la constitució espanyola provoquen l'efecte contrari que persegueixen. Cada cop som més els que volem poder regir el nostre destí i el model de relació amb l'estat i si això no es viable cada cop ens deixen menys opcions.
Al final ni els autonomistes, ni els federelistes tindran opció. Què queda donç?

Joan Vallvé ha dit...

Precisament el motiu del meu article és dir que els federalistes tenim opcions, que no només bilateralment podem reivindicar el federalisme. Què fa que la independència la poguem invocar unilateralment i la lliure federació amb espanya amb més autonomia i competencies no?

Pebràs ha dit...

Doncs que el federalisme no pot ser unilateral, no té sentit. Bé t'has de posar d'acord amb qui vulguis associar-te.

Quin espectacle més patètic el dels canals de la caverna. Encara ho consideraven poca retallada. Un crac el sr Losantos, m'ha agradat molt el que han posat a l'APM aquest vespre, mentre hi havia el partit de futbol.

Joan Vallvé ha dit...

Doncs diga-li com tu vulguis, però unilateralment no només podem declarar l'estat propi, podem autodenominar-nos una nació amb més autogovern i tenim el dret d'exigir-los. No em digueu que unilateralment només podem demanar l'independència!?

Anònim ha dit...

Doncs jo penso que el que necessitem ara(com a "para-xocs") és aquesta unitat entre partits, plataformes, entitats, etc... Jo vaig votar No a l'estatut que em van deixar referendar i per tant algú podria dir que aquí ja no hi hauria d'entrar ja que es tracta d'un estatut que jo no volia! Però crec que és ben clar que no només es tracta d'això,ni molt menys! És un nou insult cap al poble català, una mostra de xuleria, i sobretot la prova final que si al que s'aspira és a un major autogovern (amb el grau i format que sigui) España ja no és capaç d' oferir-nos res legal ni políticament. Crec que, de moment, cal mostrar unitat per dir-los que no acceptarem aquestes humiliacions, que som un poble fort, i de pas que es pensin si ELLS volen seguir amb nosaltres o no. Aquest insult és dirigit a tot el poble català i la resposta ha de ser per part de tots!

Respecte a la autodeterminació, evidentment! és el nostre dret, i l'istrument per conseguir un federalisme, una major autonomia dins d'espanya, l'independència, o el que sigui... A partir d'aquí, personalement no hi veig la lògica a intentar establir una relació amb Espanya quan ja han deixat clara la seva cooperació amb el tema... Quants cops ens haurem d'estampar contra el seu mur? Per mi no hi ha cap dubte que el camí és la independència, però només faltaria que no hi hagués altres opcions perfectament legítimes.
De moment crec que la lluita ha de seguir pel camí de la desobediència des de les institucions i al carrer amb el dia dia. És plenament legítim i necessàri tirar endavant el que va decidir majoritariament Catalunya tot i els merders i retallades que hi va haver...

SERGI

Joan Vallvé ha dit...

Caram! Quants comentaris!! m'encanta!

Jo, Sergi, entenc la teva postura, però crec que no és representativa de la majoria de catalans. Crec que hi ha moltíssims catalans que volen més autogovern (ens el vulguin donar o no) però que no són tants els que se senten exclusivament catalans i volen independitzar-se d'Espanya així que enfocar el tema com una relació Catalunya-Espanya no ho acabo de veure del tot...

Crec que políticament hem de reclamar l'autodeterminació per marcar nosaltres, tots els catalans, quin és el nivell d'autogovern que volem cosa que implica una posició desobedient. Però crec que és improbable i infactible la desobediència institucional i els partits que l'estan proclamant estan jugant amb la il·lusió de la ciutadania perquè no és possible. Anem nosaltres i reescrivim la llei a la força?

Està fotuda la resposta que institucionalment es pot fer, el que segur que cal és unitat i que ningú es desmarqui venent idees impossibles perquè és espanya que també ens hauria d'atorgar la independència al cap i a la fi.

Pebràs ha dit...

bastant interessant l'article d'en Raül Romeva al seu bloc