'Xafem-ho' tot

Trobo que cada cop més hi ha un moviment de gent jove que s'ho carrega tot.

Estic content que passi per un motiu, molts joves senten la responsabilitat de preocupar-se per la política i el govern del seu poble, ciutat o país. És una magnífica notícia.

Però molts hi venen des del desconeixement absolut del que hi ha, hi havia i qui és qui, què s'ha fet i com estàvem, identificant el problema actual i culpabilitzant el que està ara, allà. Tots aquests joves, que són normalment d'esquerres però que estan molt verges políticament, sovint cauen en discursos fàcils, populistes i argumentacions pensades precisament per a captar-los l'atenció.

Els sous dels polítics, els diners que es gasten en comunicació i altres arguments fàcils sumats a la ignorància de l'acció de govern i el poc esforç que hi posen (tot s'ha de dir) en informar-se i buscar dades acaba convertint a potencials votants d'esquerres en gent desmobilitzada i molt negativa vers la política, que no sap que hi ha opcions al mateix parlament que fa temps, molt de temps, que persegueixen les seves inquietuds.

L'esquerra del PSUC i posteriorment d'ICV és la que sempre ha estat i estarà al costat dels treballadors, amb vagues generals, amb la defensa dels impostos als més rics i als que més guanyen, amb la defensa dels drets laborals i socials que tanta suor, crits i fins i tot sang han costat, en la lluita contra el capitalisme així com de la dictadura franquista, els que van estar i estan contra de la OTAN. Amb la incorporació de l'ecologisme com a valor indestriable de l'esquerra, amb la defensa sempre dels més dèbils, dels col·lectius vulnerables i socialment exclosos, dels col·lectius homosexual, bisexual i transsexual, dels nouvinguts. Amb propostes contra la corrupció política i empresarial, contra el frau fiscal de les grans fortunes que actualment encara estafen moltíssims diners a hisenda.

Falta memòria a tota aquesta gent jove, una memòria de coses que no han viscut. Algú els ha d'explicar que aquestes guerres ja fa temps que estan obertes i que no estan sols, perquè no creguin que estan tant perduts però també per sumar-los en la defensa d'un món més just i sostenible que en un futur hauran d'entomar ells i els seus fills i filles.