Ja tenim pressupostos. I la llei que l'acompanya, la de mesures fiscals també ha estat aprovada. El primer que destaca és que per aquest proper any 2011, els pressupostos tornen al nivell de despesa del 2007. D'aquesta dada en podem fer dues reflexions:
- El 2007 encara no havia arribat la crisi, per tant, pretenem encarar amb el nivell de despesa social de 'bonança' el pitjor tram de la crisi a nivell social ja que ara és augmenten les famílies sense cap ingrés ja que s'acaben les prestacions d'atur i per tant també quan s'acumulen els desnonaments i situacions familiars límit.
- D'altra banda, no vull deixar de fer una reflexió més òbvia: tot el que es retalla s'havia augmentat anteriorment. En crisi econòmica, s'havia augmentat la despesa social tant directa com indirecta. Tant hospitals, CAPs, escoles, mestres com inversió en llei de barris, infraestructures, etc. Per tant, d'alguna manera, contrastar i donar valor a la diferència en com actua un govern d'esquerres i un govern de dretes en temps de crisi. Reflexió òbvia però que cal fer.
Centrem-nos en els pressupostos que s'han aprovat gràcies a l'abstenció del PP i el vot de Joan Laporta. De fet, s'han aprovat gràcies a l'abstenció del PP, el vot de Joan Laporta és testimonial i innocu tot i que posa de relleu el gran error que va fer Portabella i ERC Barcelona fent-lo regidor de l'ajuntament de Barcelona.
El grup d'ICV-EUiA ha rebut amb pancartes l'aprovació del pressupost. Òbviament hi ha hagut crítiques des de tots els costats. Uns diuen que és fàcil criticar les retallades sense proposar alternatives. Això és fals, ICV-EUiA n'ha proposat en la seva esmena a la totalitat, potser no l'han llegida. Uns altres diuen que el lloc de les pancartes és al carrer, cosa que no entenc. La reivindicació s'ha de fer des de tots els llocs on es pugui. Sembla que n'hi ha que preferirien que tots els partits fossin iguals, de dretes i antisocials, no sé si per fer la lluita més èpica o vés a saber, no ho entenc.
Parlar de pressupostos avui és parlar del deute. Catalunya té deute, sí, i a nivell immediat té dèficit. Quant? d'un 3,8% del PIB. És molt? Depèn de la ideologia econòmica que ho llegeixi i de la predisposició a acceptar xantatges de les agències avaluadores del risc. Aquelles que no van preveure la crisi però que ara apreten rebaixant la nota del deute públic d'uns quants estats mentre no imposin la doctrina neoliberal d'abaratir acomiadaments, rebaixar sous i allargar l'edat de jubilació. Curiós que no parlin d'impostos oi? Sobre deute públic hi ha dos debats a tenir i sobre els que cadascú s'ha de posicionar:
D'una banda tenim el debat de fins a quin punt és 'normal' que en temps de crisi hi hagi un dèficit de menys del 4% del PIB (limit que tenen, per exemple els Lands Alemanys). Mirem què ha passat en la història de la pitjor crisi econòmica després de l'actual; després del crack del '29 l'única política econòmica que es va demostrar efectiva va ser el Keynessianisme, els famosos New Deal. La filosofia precisament va ser la d'endeutar-se per part de l'administració. I no és que es provés només amb això, no va ser fins al 1932, quan va guanyar el demòcrata Roosvelt, que van aplicar la doctrina Keynesiana. Fins aleshores, els republicans van tenir temps per demostrar que reduir despesa pública no funcionava entre el '29 i el '32 on el país va tocar fons. Doncs bé, ara el dèficit públic i el deute públic es veu amb mals ulls. Ja em diran com hem de sortir de la crisi.
L'altre debat és quines solucions plantejem davant el deute, la crisi segueix i no podem anar acumulant deute indefinidament. I abans de tenir el debat, s'han de reconèixer totes les sortides que tenim. Crec que falta honestedat per part de CiU i el sector neoliberal de la societat catalana, dir que només hi ha una manera de reduir el deute és mentir, n'hi ha dues. A part de reduir despesa, es poden augmentar els ingressos. S'estalvien que la societat s'hagi de posicionar entre pujar impostos i retallar despeses.
CiU i PP no són partidaris d'augmentar impostos, ni tan sols a grans fortunes i sembla que tampoc de les mesures per perseguir el frau fiscal que es dóna per part de grans fortunes en paradisos fiscals. Em sembla perfecte, però cal fer aquest debat i la societat mereix tenir-lo. Som un dels estats europeus amb menys pressió fiscal i, el pitjor, amb una fiscalitat menys progressiva. Mentre que en els estats amb els que ens emmirallem en serveis públics i despesa social paguen més impostos i recauen sobretot en grans fortunes, grans empreses i inversors, aquí paguem menys impostos i la recaptació recau en la classe treballadora, la classe mitja sobretot i en autònoms, petites i mitjanes empreses. Tenim molt de marge per augmentar la recaptació i no haver-nos d'endeutar més per a seguir mantenint la despesa social.
Us deixo amb un vídeo sobre les retallades que representen els pressupostos de CiU i quines alternatives hi ha per fer uns pressupostos que no retallin i no provoquin més deute. Dedicat als que encara diuen que només diem no i no proposem alternatives:
També us convido a llegir l'article diferent que vaig fer sobre què hi ha darrere els arguments de les retallades. Deixo per un altre dia la relació de partides que lluny de retallar-se s'han mantingut o fins i tot han augmentat, que n'hi ha i no crec que us agradin i també deixo per un altre dia les aprovacions de les tres lleis òmnibus en què s'ha dividit l'original on el PSC i ERC sembla que estan oblidant la S i la E respectivament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada