Toca't els sous!



Després de les eleccions municipals i amb el predomini mediàtic de la indignació, han inundat pàgines (sobretot digitals) les notícies sobre els sous dels alcaldes. El que només arribar es puja el sou i baixa el de l'oposició, el que només arribar se'l baixa un tant per cent, l'altre que només l'ha abaixat un altre tant per cent i vinga, embolica que fa fort i seguim donant corda a la vessant més populista i menys profunda del moviment.

Com ha degenerat allò de "eliminar els privilegis polítics" si amb l'únic que ens fixem és en un percentatge, sense saber el sou de partida, ni el tamany del municipi i, per tant, la dedicació que necessita aquest. És un tema complicat i difícil de tractar, però crec que hauríem de començar a parlar-ne seriosament.

Quin sou, per quins polítics?
Per encarar el debat, crec que abans hem de saber quina política volem i quins polítics volem. Jo vull una política i uns polítics sense altres interessos ni dedicacions que el servei públic, per això entenc que l'activitat política ha de ser l'única activitat d'un polític amb responsabilitats. També vull que qualsevol persona amb vocació de servei públic, idees clares i un recolzament social suficient (es clar, ha de ser escollit..) pugui dedicar un temps de la seva vida a fer política des de les institucions. Per això crec que un alcalde ha de cobrar un bon sou.

Què és un bon sou?
Personalment estic força en contra dels grans sous i ara no parlo només de política. No deixa de ser un símptoma de la injustícia del nostre model semi-descafeïnat del somni americà. Falla per massa costats tot plegat. El model de grans executius amb sous encara més grans és un model de desigualtat d'oportunitats d'inexistència de conciliació laboral, de perpetuació de classes socials. Actualment es sobre-premia la responsabilitat i la qualificació acadèmica i s'infravalora el risc laboral, la temporalitat, l'esforç i desgast físic, la longitud i la duresa de la jornada laboral.

Centrant-nos en la política, jo crec que un sou d'un alcalde ha d'anar molt relacionat amb la quantitat d'habitants del municipi o ciutat ja que és bàsicament el que marca el pressupost de l'ajuntament a gestionar, la complexitat de la institució i per tant la dedicació que exigeix el càrrec. Però fins un límit. Arriba un moment en què la dedicació d'un alcalde no pot ser més, a partir d'aquest punt, per què l'alcalde de Barcelona ha de cobrar més que l'alcalde de l'Hospitalet, per exemple? 

Igual que personalment no entenc que un directiu d'una multinacional no ha de cobrar més que el directiu d'una empresa mitjana. Arriba un moment en que la feina es delega, per això hi ha un equip directiu més gran en una multinacional, igual que l'ajuntament de Barcelona té més regidors i més personal tècnic, assessors i càrrecs de confiança que el de l'Hospitalet. Estic convençut que els dos alcaldes hi dediquen tot el dia, cada dia, al càrrec. I igual amb els regidories de districte o tinences d'alcaldia. Crec que no hi hauria d'haver massa diferència de sou, és el meu parer. Un argument una mica utòpic, ja ho sé.

Els motius per dedicar-se a la política
Tothom sap que surt més a compte dedicar-se al món privat. Ser màxim directiu d'una empresa amb un personal i un pressupost equivalent a qualsevol de les institucions públiques té un sou molt més alt que ser alcalde, president o regidor. I ja està bé, qui es dedica a la política no ho ha de fer per diners, ho ha de fer per conviccions. Els polítics no són gestors. 

Aquells qui defensen un sou ínfim o inexistent per un càrrec polític estan fent-lo un càrrec elitista o bé de poca dedicació. Compte amb les postures exagerades. Per a càrrecs amb dedicació exclusiva, el sou ha de garantir que no és un càrrec elitista al que s'hi poden dedicar només els qui per a ells els diners no són problema però també ha de tenir unes incompatibilitats com podria ser treballar en un altre lloc o ser accionista o soci d'empreses contractades.

Així ho veig tot plegat, què en penseu vosaltres?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

no comparteixo les teves afirmacions, sóc funcionari d'una corporació local legislatura rere legislatura veig arribar regidors mileuristes de de cop i volta passen a cobrar 3000 euros mensuals, amb hipoteticament dedicacions exclusives o parcials, dedicacions sobre el paper, ja que despres no pasen per l'ajuntament només per signar els decrets, si tot aixó no es repugnant sembla que no tenen temps suficient per dedicar-se al servei public que han de nomenar a càrrec de confiança de partit per finançar el partit i repartir-se un bon pastis econòmic. Igual que un membre d'una junta directiva d'una entitat no cobra i gestiona un gran pressupost un polític no ha de cobrar.

Joan Vallvé ha dit...

Hola anònim. No tinc clar que hagi dit el que sembla que has entès. Quan parlo de dedicacions exclusives no em refereixo al paper, em refereixo a la pràctica. Si a la pràctica no hi ha "feina" per a fer una dedicació exclusiva, doncs no s'han de convertir els càrrecs de dedicació parcial a dedicació exclusiva.

Aixo de la junta directiva no sé d'on ho treus d'altra banda. Preguntem a bancs i grans empreses si cobren.

Gràcies pel comentari!