'Ja no t'estimo'

Un ho fa tot per la seva parella. Porten una època que està intranquil·la, la relació no funciona i tot són problemes.

Però abans de deixar-ho, un sempre vol donar-ho tot, estar tranquil que ha lluitat per a revifar-ho i es deixa la pell en generosos regals i concessions. Dins seu comencen a sortir unes quantes veus que li diuen que no val la pena però encara guanyen les que li diuen "renuncia a més". No s'imagina una vida sense la seva parella i renuncia a espais, a hàbits i a l'equilibri amb el que havien arribat al llarg de tants anys. I la reacció és encara pitjor. I no només empitjora sinó que tot recau sobre seu, és el principal blanc de la seva parella.

Ara sí que dins seu, són moltes les veus que l'indueixen a no basar les seves decisions personals en funció de la parella. A aquestes altures no està bé, ha renunciat a tantes coses, s'hi ha esforçat tant que s'ha consumit per dins, toca cuidar-se. Però encara hi ha una guerra al seu interior, uns li diuen que l'únic que pot cuidar-lo és la seva parella, altres li diuen que la seva parella no fa més que portar-lo on és. Fent balanç, el resultat de les grans concessions no podia ser més contrari al esperat.

Quan un ho fa tot per la parella, per tranquil·litzar-la i satisfer-la i fer-li generosos regals però la relació no fa més que empitjorar acaba deixant-ho córrer. 

Per desgràcia, sembla que la nostra relació amb els mercats és l'única excepció.