Frase del mes: Que ningú es quedi fora de joc
Aquest és el lema
de la marató extraordinària que TV3 farà per la pobresa. Sense pensar-hi gaire, un pensa que sempre està bé que es munti una marató, una acció solidària massiva del país, bla bla bla...
Fins ara la marató, em generava una sensació contraposada. Crec en la recerca pública, el finançament públic de la recerca científica és la garantia que es farà una recerca amb el finançament aplicat en funció del bé comú i no de la rendibilitat del projecte o del coneixement que hagi generat. L'exemple és la esgarrifant dada que els defensors de la recerca privada (estil estats units) no em poden respondre mai, i és que per molt pioners que siguin als EUA en recerca, la majoria dels recursos destinats a la recerca de la indústria farmacèutica és en la virilitat masculina i l'estètica femenina. No els culpo, no podem pretendre que les empreses inverteixin en el que ens interessa a nosaltres, per això no crec en "potenciar" (un eufemisme de desgravar i ajudar fiscalment) la recerca privada. I finançar en una recapta caritativa aquesta recerca posa en evidència la falta d'inversió pública i fins i tot permet que els nostres representants polítics hi comptin a l'hora de fer números fent que no sigui una aportació "extra" sinó al contrari.
Però d'altra banda, la marató anava acompanyada d'un component de donar visibilitat a malalties minoritàries, a la sensibilització cap a la prevenció, la solidaritat i el coneixement i és que hi ha molt més que el programa que recapta diners, moltíssims instituts i escoles del país reben xerrades i debats sobre el tema de torn.
El que és el 'colmo', però, és la marató per la pobresa. Aquí ja no hi passo. És una broma de mal gust que la televisió pública recapti diners per a que "ningú quedi fora de joc" després de la retallada i tancat el grifo de la Renda Mínima d'Inserció (la eina més potent que es tenia contra l'exclusió i pobresa), imposat el pagament de les receptes mèdiques, retallat la sanitat, l'educació, apujat el transport públic...
Cançó del mes: El fong i el llangardaix - Joan Colomo (Producto Interior Bruto Vol.2)
Joan Colomo ha tret el segon volum del seu Producto Interior Bruto, és quasi obligat que aquest mes, la cançó sigui El fong i el llangardaix, una de les cançons que més m'agraden d'aquest disc juntament amb Mart, Ya Ves Andres i Mans Buides. Us deixo la cançó amb el videoclip de la cançó, que ja és en la llista d'Spotify de les cançons del mes.
El
silenci és una censura molt efectiva. A Media.cat, l'observatori crític dels
mitjans de comunicació catalans, cada any fan un recull dels temes
silenciats. La força de les grans empreses anunciants és desproporcionada davant uns mitjans que depenen dels ingressos dels seus anuncis.
Aquesta recomanació podeu considerar-la tant per l'anuari (un dels moments importants de l'any a Media.cat) com per el portal media.cat on s'hi van publicant estudis del tractament de les notícies dels diferents mitjans així com notícies que per un motiu o altre han quedat silenciades.
A twitter els podreu seguir a @MediacatCat. Podeu descarregar-vos l'anuari dels temes silenciats el 2011 aquí.
1 comentari:
Amb aquesta maratò contra la pobresa es vol substituir, tal com indiques, justicia social per caritat. Em fa molta gràcia quan algú diu que la societat s'ha d'involucra en temes socials, ja que deixa entreveure que si aquesta no ho fa el poders públics poca cosa poden fer. Jo proposo fer una marató per recollir diners per rescatar autopistes (o bancs) i tot els diners anteriors que s'han utilitzat per rescatar-los fer-los servir per a la pobresa. Però em sembla que les autopistes (o el bancs)hauran de ser rescatats tant si s'envolucra la societat com si no, ja que en aquestos casos, pel que es pot veure, els poders públics sí que poden fer alguna cosa.
Publica un comentari a l'entrada