Abril

Frase del mes: "el riesgo de que la gente viva más de lo esperado" Gerent del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde.

El FMI proposa modificar l'edat de jubilació davant el "problema" que la gent viu més de l'esperat. Després d'aquestes desafortunades paraules amb un missatge no gens desafortunat sinó intencionat, el FMI segueix demostrant que des d'un punt de vista econòmic no deixem de ser unitats de consum i despesa. Quan ens jubilem no sortim a compte i el fet que afortunadament l'esperança de vida s'hagi allargat i tants milions de persones gaudim de salut per arribar a viure més anys de la nostra vida resulta ser un problema.

Ja em direu fins a quin punt hem arribat. El funcionament de l'economia és una artificialitat, no deixa de ser com funcionem els humans, les institucions i empreses dominades per humans. Com hem deixat que alienin l'economia i la deslliguin de la responsabilitat de cada individu? Llavors no és que siguem mala gent, no, és que l'economia "funciona així". Quina estafa, com si no poguéssim governar-la, com si ningú fos responsable d'això. Quina rentada de cara als especuladors i directius financers agressius. No és que ells siguin els responsables, és l'economia. A cagar a la via.

Cançons del mes:  

Ja no sap greu - Paul Fuster (Repte)

I estels - Ferran Palau (L'aigua del rierol)

No ho he pogut evitar. Aquest és un mes agitat musicalment i tot apunta que el proper també ho sigui, aquest mes hi ha dues cançons del mes, irrenunciables totes dues.

I és que quan Amniòtic Records publica alguna cosa és per a estar-hi atent. Ferran Palau, part del clan d'Anímic, publica aquest atemporal 'L'aigua del rierol' amb cançons delicades, que van quallant. He escollit una de les que en aquest moment més m'agraden i és que és un disc amb vida. Les cançons tenen el seu moment i a mesura que s'escolta es van cedint el protagonisme les unes a les altres com si fossin un grup de ciclistes en un velòdrom.

Però irrenunciable, també, és la reaparició d'en Paul Fuster en un disc (Repte) en català. N'hi haurà molts pels que la notícia és que Paul Fuster ha tret un disc en català. Crec que la notícia és que en Paul Fuster ha tret un disc. I és que fins que com a país no ens acostumem a valorar i celebrar la creació artística catalana i no la creació artística en català, ens allunyem de ser un país i ens apropem a una 'reserva ètnica'.

Tornant al disc, estic molt content que el canvi de llengua que es fa d'una manera natural i fins i tot lògica, sentint el disc. Crec que no s'ha perdut cap bocí del que jo escoltava fa uns anys i és el que celebro. Per qui no coneixia fins ara a Paul Fuster, vull recomanar enèrgicament que explori el seu passat musical que té autèntiques perles, estic segur que qui ja el coneix hi està d'acord. 

Recomanació del mes: Home a l'aigua - llibre de poemes/aventures de Pau Gener Galin

Pocs cops es pot recomanar un llibre que encara no s'ha llegit. Però havent llegit i sentit el Pau (amic de Paul Fuster, per cert) estic segur que aquest home a l'aigua promet. Quan l'hagi llegit, prometo crítica. De moment, us recomano el llibre així com tot el que fa i ha fet en Pau Gener, un escriptor compromès, sensiblement contundent com només ho pot ser el que mesura i selecciona les paraules amb l'habilitat del poeta que és i creativament inquiet.