Abril

Frase del mes: no es va ajustar al principi de proporcionalitat en l'ús de la força

Ahir, en la presentació de l'esperat informe sobre l'actuació dels mossos el 18-M, Joan Saura va admetre errors i desproporció en algunes càrregues.

Personalment he viscut aquests dies amb malestar i, perquè no dir-ho, enfadat. Enfadat per moltes coses, la primera, perquè veient les imatges no hi ha ningú a qui no se li posin els pèls de punta. Hi ha certes coses que no es poden permetre com són la falta de planificació i mediació que porta als extrems als que es va arribar, la falta de plaques d'identificació, el cops de porra al cap...

La segona és el dilema de la responsabilitat política. Està clar que Joan Saura és el màxim responsable com a conseller d'Interior. Però també està clar que el mateix conseller d'interior no planifica les actuacions dels antidisturbis. De cares enfora, Joan Saura és responsable de totes les accions dels mossos tot i que no controli les seves accions. La resposta que directament et surt de dins és "oh, ves, no haver agafat interior". Per tant, ha tornat a aflorar la meva ràbia amb la decisió que van prendre dos persones d'esquenes al partit en les negociacions de conselleries, una ràbia que havia afluixat després d'una assemblea d'ICV conciliadora. No deixo de pensar últimament què hauria passat si l'ordre dels esdeveniments hagués canviat, actuació brutal dels mossos i posteriorment assemblea d'ICV.

La tercera és la ràbia que em fa veure com tants joves que es preocupen i tenen un sentit crític, que van buscats avui en dia, han quedat fora de l'arc parlamentari i han perdut la confiança en la política. La conselleria d'universitats és d'ERC i interior d'ICV, els partits de l'esquerra del parlament. I això és culpa de la política, de la falta de pedagogia, diàleg i radicalitat, que no vol dir en les formes sinó en la ideologia i acció política.

No entro en criticar la criticable acció de molts d'aquests joves, crec que és millor que fem autocrítica.

L'última és com, sense arguments afins a les seves ideologies, CiU i PP demanen un altre cop la dimissió de Saura. Llegiu, si podeu, l'article de Joan Tàpia del periódico Els tutti frutti contra Saura, que ho il·lustra molt bé.

Cançó del mes: Paper Planes - M.I.A. (Kala)

Ja fa temps que escolto M.I.A. un hip-hop molt particular. Havia escoltat l'Arular, el seu primer disc, però fa poc vaig anar a veure Slumdog Milionaire (dit sigui de pas, la pel·lícula no mata però el pitjor, el parche del ball bollywood amb cançó horrible dels crèdits) enmig de la pel·lícula sona Paper Planes que no havia sentit. La cançó, a part de encaixar prou bé amb la pel·lícula, m'agrada molt, és clar.

Podeu veure aquí el youtube del Movie Music Video:



I aquí teniu els links de spotify: Paper planes - M.I.A. (Kala)

Recomanacions del mes: Spotify

Un programa molt recomanable. Spotify és un reproductor de música que funciona amb streaming, conectant-se a internet. Pots escoltar gratuïtament una gran quantitat de discs i cançons de la gran majoria de grups i discogràfiques. Només escoltar, no descarregar, és un programa totalment legal.

Per poder-ho fer, necessites tenir una compta. La gratuïta incorpora un anunci de 20-30 segons cada unes 10 cançons. Per tenir una compta necessites una invitació que pots obtenir aquí.

A partir d'ara, incorporaré el link de les cançons del mes (si hi són) d'Spotify.