Suposo que ningú em portarà la contrària quan dic que avui, el món és totalment irracional, il·lògic i desequilibrat. Un grapat d'humans ens hem anat organitzant i sense quasi adonar-nos-en ens hem desorganitzat a gran escala. Agafem uns materials d'un lloc, els portem a l'altra banda del món i els portem a vendre a una tercera igualment distant i tot això per estalviar costos.
Potser és pel fet que sóc (gairebé) enginyer industrial que volgut trobar-me aquesta conclusió o és per què sóc enginyer que me l'he trobada. Digueu-me gremialista però al meu parer (i sé que és compartit) la clau de tot és l'energia.
M'explicaré, però d'entrada vull remarcar el títol del post. Quedi clar que només parlem d'un ingredient i és que el fet que hi hagi farina al rebost no vol dir que inevitablement acabaràs fent un pastís. Nosaltres (o ells, com ho preferiu) hem sigut els que hem combinat els ingredients per tenir el món que tenim, amb farina també es pot fer pa, beixamel...
Em centro. Dir que l'energia és el que permet tot plegat és una obvietat, més que l'energia en sí, l'ingredient que ha permès aconseguir arribar a aquest moment és l'energia barata que hem tingut, tenim i tindrem durant tant de temps. I és que en nom del progrés els estats i la unió europea no han anat fent més que desentendre's de l'energia (liberalitzant-ho tot plegat) en comptes del que al meu entendre haurien d'haver fet fa molt de temps, fixar els preus de l'energia a un preu raonable i racional.
L'energia barata ha permès aquest desequilibri mundial de la riquesa. Primer va permetre produir a ritmes desorbitats donant peu al consumisme, posteriorment tots els abusos als paisos no desenvolupats.
L'energia ha de tenir el preu que té el seu valor, ara mateix preu i valor no són ni semblants ni de lluny. L'energia ha de tenir el preu que impedeix la irracionalitat que té el món avui. Ha de tenir el preu amb el que...
Potser és pel fet que sóc (gairebé) enginyer industrial que volgut trobar-me aquesta conclusió o és per què sóc enginyer que me l'he trobada. Digueu-me gremialista però al meu parer (i sé que és compartit) la clau de tot és l'energia.
M'explicaré, però d'entrada vull remarcar el títol del post. Quedi clar que només parlem d'un ingredient i és que el fet que hi hagi farina al rebost no vol dir que inevitablement acabaràs fent un pastís. Nosaltres (o ells, com ho preferiu) hem sigut els que hem combinat els ingredients per tenir el món que tenim, amb farina també es pot fer pa, beixamel...
Em centro. Dir que l'energia és el que permet tot plegat és una obvietat, més que l'energia en sí, l'ingredient que ha permès aconseguir arribar a aquest moment és l'energia barata que hem tingut, tenim i tindrem durant tant de temps. I és que en nom del progrés els estats i la unió europea no han anat fent més que desentendre's de l'energia (liberalitzant-ho tot plegat) en comptes del que al meu entendre haurien d'haver fet fa molt de temps, fixar els preus de l'energia a un preu raonable i racional.L'energia barata ha permès aquest desequilibri mundial de la riquesa. Primer va permetre produir a ritmes desorbitats donant peu al consumisme, posteriorment tots els abusos als paisos no desenvolupats.
L'energia ha de tenir el preu que té el seu valor, ara mateix preu i valor no són ni semblants ni de lluny. L'energia ha de tenir el preu que impedeix la irracionalitat que té el món avui. Ha de tenir el preu amb el que...
- ...sigui més car emportar-te els components a un altre país per muntar-ho allà i després portar-ho a vendre aquí.
- ...que sigui més car forçar a cultivar soja a amèrica del sud i portar tomàquets d'on sigui per tenir-ne cada dia de l'any que menjar el que es cultiva a l'entorn (i si no és època de tomàquets, no n'hi ha i si la soja és exòtica és cara i n'hi ha poca).
- ...la distància prengui més importancia i tot s'homogeinitzi i no surtin a compte grans centres comercials que et facin agafar el cotxe per anar a comprar el pa.
Com que no és així, passa que...
- ...estem condemnant els treballadors dels paisos no desenvolupats a unes condicions laborals infames per sempre.
- ...estem traient la sobirania alimentària a gran població del planeta (perpetuant el sistema) i destruint l'agricultura local (que s'arriba a subvencionar per no cultivar)
- ...construim les nostres ciutats i paisos aglutinant, heterogenitzant funcions (ciutats dormitori, zones d'oci, zones industrials, centres comercials, pobles d'estiuejants...) condemnant-nos a moure'ns per qualsevol cosa per sempre i deixant caure el comerç local de barri.
De fet, ara hem perdut la noció de distància fins a nivells en que l'important ja és el temps del trajecte i no la possiblitat de fer-lo fent aparèixer sistemes viaris i ferroviaris duplicats (carreteres/autopistes i ave/regionals-rodalies) o rareses aèries (surt més barat un vol amb escala que un de directe tot i que utilitzes dos avions, dues tripulacions, un aeroport més, calen més gestions i més benzina).
Quines bestieses arribem a fer, tenim un món desigual, desequilibrat i amb una organització totalment boja. És a dir, desorganització. I és que és el que té el liberalisme... no hi ha ningú que ho planifiqui tot plegat i s'encarregui dels desafavorits.
Ep, l'energia barata només ha sigut l'ingredient que ho ha fet possible, també hauríem pogut fer beixamel.
Quines bestieses arribem a fer, tenim un món desigual, desequilibrat i amb una organització totalment boja. És a dir, desorganització. I és que és el que té el liberalisme... no hi ha ningú que ho planifiqui tot plegat i s'encarregui dels desafavorits.
Ep, l'energia barata només ha sigut l'ingredient que ho ha fet possible, també hauríem pogut fer beixamel.
1 comentari:
Em sembla un article clar, claríssim. Ja està bé que es puguin explicar aquestes coses a nivells que fins i tot un pugui entendre gent com jo.
Publica un comentari a l'entrada