content, atent i indignat

Foto de l'assemblea del 17M en plena discussió sobre si es demanava permís o no per l'#acampadabcn

Ja fa uns dies que dura l'#acampadabcn i fins ara no he tingut temps de dir-hi massa la meva sense comptar amb el twitter per on he piulat força al respecte.

Estic molt content

Fa molt de temps que des de sectors i grups molt diversos de gent estàvem intentant mobilitzar aquesta indignació que claríssimament hi ha a la nostra societat. Com no indignar-se davant les xifres d'atur i de pobresa, davant els astronòmics i immorals beneficis que els culpables de la crisi han seguit tenint (perquè sempre els han tingut) i han fet públic sense cap mena de vergonya o davant les ajudes multimilionàries que s'han donat als bancs (que també han publicat grans beneficis, contradictòriament) i la constant retallada d'impostos als rics però a l'hora retallada també de despesa social feta per els grans partits. I mil coses més per les que indignar-se de les que venim parlant fa molt de temps.

Estic content perquè hem d'acceptar que ni sindicats, ni partits polítics d'esquerres minoritaris que compartim indignació hem estat capaços de mobilitzar aquesta indignació en una majoria de sectors de la nostra societat. Hi ha mil factors que ens anaven en contra (mitjans, desconfiança, desinterès...) però hi ha una cosa que és clara: 

• Quan portes anys reclamant des de la minoria una fiscalitat justa en la que no es baixin impostos sinó que es mantinguin i es pugin a les grans empreses, a les grans fortunes, a les SICAV, etc. 
• Quan portes anys reclamant des de la minoria que no es socialitzin les pèrdues dels bancs o que es posin els mitjans necessaris per lluitar contra els paradisos fiscals i l'evasió fiscal. 
• Quan portes anys proposant des de la minoria mesures concretes de transparència i democràcia i contra la corrupció política i empresarial. 

Quan portes tant de temps sol al congrés, com diu en Joan Herrera al seu article, demanant, proposant i exigint moltes de les propostes que ara sonen en aquestes acampades i els moviments i plataformes que en formen part, és que com deia, no hem estat capaços de mobilitzar aquesta indignació al nostre costat.

I per això estic content. Perquè finalment s'han donat les circumstàncies per a mobilitzar tota aquesta gent, tenim un nou actor de canvi polític i econòmic a les ciutats del nostre estat.

Estic atent

Perquè si ja des del primer dia me'n vaig interessar per tots aquests motius, vaig poder veure que tot plegat està en un estat embrionari i que poc a poc van dibuixant entre tothom què són, fins quan i com funcionen. Així que estic atent, com crec que ho està el partit al qual milito, perquè serà interessant veure com es gestiona la complexitat d'haver de decidir propostes i postures en diferents temes, si és que es decideixen.

Vull remarcar que abans he posat sonen quan parlava de propostes del col·lectiu perquè si alguna cosa deixen clara és que no tenen portaveus ni líders ni organitzadors; l'únic que compta és el que decideix l'assemblea que es fa cada vespre. Per això estic atent a veure com evoluciona la mobilització, atent des de l'optimisme.

L'altre dia parlava amb en Marc que veia amb tot l'escepticisme del món aquesta mobilització, òbviament una suma de tanta gent i tant diversa conté discursos que agraden i que no. Des del que promou l'abstenció fins al que proposa vot als petits, des del que es carrega els sindicats fins al que defensa que sense ells estaríem molt pitjor. El senzill fet que s'hagi mobilitzat tantíssima gent entorn la indignació que compartim amb el sistema capitalista i la seva gestió política ja és motiu per estar content.

Per altra banda, en un comentari aquí al blog, en Sergi em retreia que "els polítics queden a l'aguait de veure quina reacció pot provocar estar-hi o no d'acord, per donar-hi recolzament, enlloc de fer valer els principis" i d'altra banda deia "hem d'esperar quant tardaran els partits a desqualificar o veure si s'hi poden fer la foto amb aquests". Crec que les postures dels partits no han trigat gens. Jo només vull parlar del que ha fet ICV. Crec que la reacció ha estat pràcticament la mateixa que explico en aquest article i que donant tot el suport hem respectat el seu procés i no hem anat a fer-nos-hi fotos ni a intervenir-hi fent valer aquests principis que tenim i que sempre hem defensat. No crec que un partit pugui ni hagi de fer altra cosa que la que s'ha fet, així és com ho veig.

Estic indignat

Segueixo indignat igual que abans (ara sentint-me més acompanyat en la indignació) i no puc entendre el tractament que n'estan fent els grans mitjans. Aquests dies no vull escoltar les tertúlies ni suporto gaire com es tracta la notícia als informatius. Quasi m'agafa un atac d'ira quan el programa Divendres no se'ls acut millor convidat per parlar del fenòmen i de "si es pot o no canviar el sistema econòmic" a Xavier Sala i Martín. 

Bravo TV3.

En fi, unes reflexions que no volia deixar de compartir amb qui les vulgui llegir, estic molt content, atent i indignat. I vosaltres?