Bases per un món (més) injust


Avui vull compartir dos visions que crec que estan generalitzades entre la societat catalana fins al punt d'esdevenir dogmes i permeteu-me una mica d'ironia:
#1 No entenc per quin motiu pensem que estem en un sistema ultra-comunista o alguna cosa similar en el que els polítics tenen poder i responsabilitat sobre tot el que passa al món i als nostres països i ciutats.
#2 Hi ha algun motiu genètic o similar que desconec pel que tots els polítics són iguals.
Potser així no fan gaire por. La veritat és que aquestes dos grans dogmes de la societat actual formen uns fonaments des dels quals no podrem construir res estable per canviar el món, és més, bàsicament són els fonaments sobre els quals se sustenta la nova onada neoliberal que acabarà amb l'època de l'estat del benestar europeu. La evolució d'aquests dogmes està en un estadi molt avançat en el que cada dogma ha desembocat en conclusions més preocupants.

El dogma #1 ja fa temps que va degenerar a 'tot és culpa dels polítics'. La combinació amb el  dogma #2  és explosiva, si tot és culpa dels polítics i tots són iguals fàcilment s'arriba a 'política, com menys millor' i d'aquí al 'deixeu fer al mercat, que ell se n'encarrega' no hi ha gaire.

D'altra banda el 2n dogma també ha evolucionat, "gràcies" a l'ús que fan de la llengua els mitjans, ja és normal sentir l'expressió 'classe política'. En els últims anys sembla que han desaparegut les classes socials, ningú parla de classe treballadora, ni classe benestant, són una cosa antiga del segle passat. Ara només es parla de classe mitja, a casa nostra no hi ha rics, ni grans empreses, ni accionistes, no hi ha més que dues classes socials: classe mitja i classe política.

Tot i que hi ha signes de mobilització important, d'indignació, aquesta masses vegades ja s'ha construït sobre aquestes bases. La part antipolítica, que crec que és important tot i que no lidera el moviment, ja situa la política com un problema i no una solució.

No dic que la uns quants polítics (o la majoria) estigui exempta de culpa, al contrari, els que em llegiu ja sabeu a qui disparo normalment. Però si fem el pas a identificar la política com el problema, acabarem per veure amb bons ulls que la política, que allò públic, s'aparti de la gestió de serveis, drets i deures i la mercantilització de tot plegat ja tindrà via lliure.

I no és que quedi poc, ja ha començat fa temps.