El cotxe elèctric o com canviar per seguir igual


Aquests dies tenim el saló expoelèctric, el que han batejat com el saló de vehicles elèctrics més importants del sud d'Europa, instal·lat a Barcelona. Fa temps que vull escriure sobre el cotxe elèctric des de la òptica de la mobilitat sostenible i he trobat que és una bona excusa per a fer-ho. En aquest article exposaré el meu posicionament sobre el cotxe elèctric com a aposta pública en matèria de mobilitat, com a mode de transport, no sobre la seva existència.

És sostenible?
Què és sostenible i què no? Estic bastant fart de veure anuncis de cotxes (convencionals) que pel sol fet de complir els cada vegada més exigents estàndards europeus, s'anuncien com a "cotxes ecològics". Amics i amigues, 'més sostenible' no vol dir 'sostenible' de la mateixa manera que 'amb menys gluten' no vol dir 'apte per a celíacs'.

Per a jutjar alguna cosa des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental, cal identificar els problemes actuals en aquest sentit i valorar el seu paper en cadascun d'aquests problemes.

Entorn el cotxe i la mobilitat en general tenim d'una banda el problema de la contaminació a les ciutats i entorns, la qualitat de l'aire. És cert que és un dels temes més preocupants a curt termini. Alguns experts asseguren que és responsable de més de 1000 morts prematures cada any. D'altra banda, la problemàtica bàsicament és causada per vehicles dièsel antics (cotxes, furgonetes i camions).

I si és cert que aquest és un problema important a tenir en compte, no és ni molt menys l'únic. A més de la greu crisi econòmica actual, hauríem de tenir present la cada cop més propera crisi energètica. L'augment ja sensible del preu dels combustibles fòssils posa a prova el nostre sistema energètic donada la poca independència energètica, només el 26% de l'energia que consumim és íntegrament produïda aquí (bàsicament eòlica i carbó), la resta és produïda amb combustibles importats. Això fa que el preu de l'energia de l'estat sigui molt sensible a l'escalada dels preus que ja no s'aturarà.

D'altra banda i no menys important, lligat al sector de l'energia i al sector del transport, tenim les emissions de gasos d'efecte hivernacle (no confondre'ls amb la contaminació, no són nocius per la salut de les persones sinó que alteren l'equilibri tèrmic del planeta). Mentre els països en via de desenvolupament incrementen any rere any aquestes emissions i Europa i els Estats Units no sembla que facin una aposta decidida per la reducció, veiem com aquest any l'àrtic ha batut el rècord de desglaç. També cal tenir en compte l'impacte ambiental de la fabricació dels vehicles. Aquí molts destaquen el problema ambiental que presenten les bateries com a residu químic altament tòxic.

Així, si bé és cert que tenim un problema de contaminació a les ciutats, el cotxe elèctric és una bona solució al respecte, però genera importants dubtes respecte al consum energètic, representant un important augment de la demanda d'energia elèctrica. D'altra banda, no ens enganyem a nosaltres mateixos dient que el cotxe elèctric no emet CO2. Localment no emet res de res però l'energia que consumeix s'ha produït en centrals elèctriques.

Es fan moltes trampes des dels partidaris del cotxe elèctric calculant quines emissions tindria el cotxe elèctric en funció del que es diu el mix energètic. El que s'ha d'estudiar és quin tipus d'energia seria la que cobriria l'increment de la demanda. Tots els estudis d'implantació del cotxe elèctric accepten que estem parlant d'un increment importantíssim de demanda energètica solapada en una franja horària crítica (quan la gent arriba a de la feina) on hi ha la punta de consum. L'increment de demanda seria coberta bàsicament per centrals de cicle combinat (gas natural), cosa que augmentaria notablement el preu de l'energia elèctrica i si bé serien menys, també suposarien emissions de CO2.

Així que canviar cap al cotxe elèctric milloraria radicalment la qualitat de l'aire a les ciutats, com a contrapartida caldria redimensionar el sistema energètic (de producció i distribució així com la creació de zero d'un sistema de càrrega) amb una lleugera reducció en emissions de CO2 i un augment del preu de l'energia que se suma a l'escalada de preus que ja ha començat.

Com a substitutiu de què?
El cotxe elèctric és un cotxe, perquè dic que no és un cotxe? Doncs perquè una de les principals característiques del cotxe convencional no es compleix en el cotxe elèctric, l'autonomia. Aquesta "tonteria" si voleu, és el que determina quin ús i quin comportament en aspectes de mobilitat tindrà aquest vehicle. Una autonomia sensiblement més baixa (d'uns 120km de mitjana, respecte els 800km aprox. d'un cotxe convencional) sumat a la lentitud de la seva càrrega (de 3,5h a 8h) impedeix d'entendre el cotxe purament elèctric com una alternativa viable per a substituir el cotxe convencional i l'ús que en fem. No són vehicles equivalents, un no pot substituir l'altre.

El cotxe elèctric és un vehicle que sembla cobrir la necessitat només de viatges "curts" i clarament urbans o entre nuclis propers. Tant des d'Europa, des de l'estat i el mateix ajuntament de Barcelona, semblen estar entestats en aconseguir que el vehicle elèctric sigui una alternativa real. Des de les ajudes directes a la compra d'un vehicle elèctric, les facilitats i infraestructura de càrrega per part de la ciutat i aposta pública van dirigides en aquest sentit. Molts també justifiquen aquesta aposta per la conversió del sector industrial automobilístic i tots els llocs de treball que representa.

Però justament en aquest abast de mobilitat és on ja tenim l'alternativa més sostenible en tots els aspectes. El vehicle elèctric que consumeix menys energia per persona transportada, que no necessita bateries ni un sistema de càrrega a construir és el ferrocarril. El metro i les rodalies són l'alternativa sostenible en l'àmbit urbà i de la corona de l'àrea metropolitana. I l'autobús, que gestionat correctament (no amb línies estranyes que van buides) és més eficient que cap cotxe elèctric que puguis trobar.

És aquí on cal inversió en infraestructures, tothom sap com estan les rodalies, la velocitat comercial del bus de Barcelona i el preu que té el transport públic. Invertim per a millorar això. El cotxe elèctric és una alternativa a un àmbit de transport que ja té una solució sostenible (molt més sostenible, de fet). La solució és la mobilitat col·lectiva (bus, metro, tramvia, rodalies) i la resta de modes sostenibles (caminar, bicicleta, patins...).

Ni tan sols des d'un punt de vista de llocs de treball, el cotxe elèctric no té massa sentit. Per cada passatger i quilòmetre, el sector del transport públic genera el doble de llocs de feina que el sector automobilístic i són llocs de feina menys deslocalitzables (no es pot conduir un autobús des d'un altre país però sí fabricar-hi un cotxe).

Conclusions
No estic en contra del cotxe elèctric ni tan sols en contra del cotxe. El cotxe és una eina de mobilitat interessant i molt útil per a molts tipus de circumstàncies. Un músic em comentava que amb transport públic no podia anar a fer concerts amb els instruments i els horaris en els que es fan. Tampoc el comerç pot tenir un distribuïdor que vagi amb metro ni et poden portar a casa un electrodomèstic en autobús. Se m'acudeixen moltes circumstàncies en que el cotxe o furgoneta (elèctric o no) és útil i necessari. El que no acabo d'entendre és que n'haguem de tenir un cadascú si l'utilitzem tan poc, però això ja obre nous debats que potser tractaré en un article dedicat al car sharing i el car pooling i és que per fer servir el cotxe, no cal tenir cotxe.

Estic en contra del cotxe elèctric com a model de mobilitat, com a aposta de les administracions, no contra la seva existència.

Tenim davant el cotxe elèctric: el que ens venen com el nou cotxe, el cotxe sostenible, la gran aposta de futur. Però analitzant una mica el tema veiem que el cotxe elèctric no substitueix el cotxe sinó un dels usos actuals del cotxe, precisament el que ja té una alternativa sostenible i més barata instaurada. Veiem que tampoc representa és una bona alternativa per a tots els problemes de de caire ecològic que tenim sinó bàsicament la qualitat de l'aire a les ciutats i per contra requereix d'una gran inversió per a la seva implantació.

No ens confonguem amb detalls, no existeix pel moment cap font d'energia inesgotable, tot el que sigui caminar cap a la individualització del transport va en contra direcció de la sostenibilitat en tots els aspectes.

El cotxe elèctric no és una alternativa real sinó que ens trobem amb un clar exemple de capitalisme verd, l'ecologia com a valor afegit d'un producte de consum, una moda més, un mercat nou. Però a l'hora, veiem les administracions entregades a fer-ho factible i rendible en nom de l'ecologia i els llocs de treball mentre segueixen sense invertir clarament en el transport col·lectiu com a model de mobilitat sostenible. Una alternativa, ves per on, que interessa molt a les grans empreses elèctriques i a les automobilístiques. 

Molt em temo que creient-nos tots plegats que fem un gran canvi, al final resultarà que és un d'aquells casos que es tracta de canviar una mica per seguir igual.

6 comentaris:

Maurici ha dit...

Molt bon escrit, sí senyor! Ens hem cregut tant que el cotxe és sinònim de llibertat que, si no en tens, sembla que siguis un anormal.

Jo no tinc cotxe però l'utilitzo quan el necessito. Sóc client del Carsharing des de fa més d'un any i n'estic encantat. I quan em cal un cotxe per uns quants dies, el llogo i llestos.

Amb tot això, sé perfectament quina és la meva despesa exacta en automoció i, per si encara no fos prou, condueixo tota mena de cotxes i tots nous de trinca.

Millor, impossible!

Anònim ha dit...

Absolutament d’acord amb molts dels aspectes que comentes i si, és insostenible que per desplaçar el nostre pes fins a la feina, al supermercat o al cinema haguem de moure també més de 700kg (pes aproximat d’un cotxe lleuger, un Smart).
Malauradament en molts casos a part del nostre pes també hem de desplaçar altres pesos que fan inviable l’ús d’altres sistemes col•lectius o particulars o ens hem de desplaçar a llocs on no existeix una alternativa suficientment ràpida. En aquests casos en que l’ús d’altres sistemes de transport no és viable potser l’electricitat emmagatzemada en una bateria sigui una alternativa. Existeixen però altres alternatives (altres “vectors energètics”) com l’hidrògen, el biodiesel o el biogàs. La pregunta que em faig en aquests casos és la mateix que en el cas de la bateria elèctrica: quin és l’origen d’aquesta “energia”? Si ens asseguren que tota l’energia que consumiran els cotxes elèctrics és 100% renovable potser si que ens agradarà més la idea, no?
Des del punt de vista tècnic, no domino molt el tema de les Smart Grids, però, actualment s’està treballant perquè l’ús del vehicle elèctric i la introducció d’aquestes xarxes elèctriques intel•ligents, ens permeti fer més eficient els sistema elèctric mitjançant un control de la càrrega i descàrrega d’aquests cotxes.
Per últim, segur que trobarem arguments pels quals a les grans empreses energètiques d’aquest país els hi interessi potencia el vehicle elèctric. Però, al contrari que el gasoil o la gasolina, l’electricitat és més fàcil que ens la podem fer nosaltres mateixos a casa, o no?
Molt bon article Joan.
I salut d’un que va a treballar cada dia amb bicicleta. Això si, el cap de setmana marxa amb una furgoneta diesel de 15 anys emeten el CO2 que no ha gastat durant la setmana. Puc?
@mvius

Mariscal_Astra ha dit...

Interessant punt de vista!!

Estic d'acord en general amb el que dius però si que és cert que desgraciadament avui en dia no és el mateix la necessitat d'un cotxe per algú que viu a la ciutat que pel que viu a un poble; desgraciadament son dues realitat molt diferents.

Dit això, m'agrada que subratllis que l'electricitat no és una energia ni neta ni renovable, encara que minori la contaminació... això és com els busos de BCN que et diuen "soc ecològic, viatjo amb gas natural"; va home va, no fotem eeh!!

És necessari buscar solucions a la mobilitat i en aquest aspecte jo soc un gran defensor del Bicing (encara que les furgonetes del bicing contaminin) entre altres pq incentiva l'ús de la bici i la generació d'infraestructures relacionades.

L'altre és que les polítiques de transport generalment han anat encaminades a desincentivar l'ús del cotxe a BCN - cosa que estic a favor - en tant que: <>
sumat a que la congestió provocada pels vehicles privats també afecta al transport públic.
És important que els beneficis que guanyi el municipi fruit dels mecanismes per desincentivar l'ús del cotxe (àrea verda per exemple) vagin destinats a generar mecanismes que ajudin a generar alternatives (fer el bicing per exemple o subvencionar* el transport públic)
*justificació de la subvenció: <>

Dit això, si millores la qualitat del transport públic s'ha de tenir en compte que generes un cercle virtuós ja que augmenta la seva utilitat i per tant el seu ús... etc. etc.

Finalment sí que em sembla interessat que respecte l'[sobre]ús del cotxe els polítics es focalitzin en un ús més "sostenible" del cotxe incentivant fòrmules de l'estic VAO, carsharing o el que sigui; però que no es limitin a gastar-se els diners en posar punts de recarrega com bojos i coses per l'estil.

Salut

joan vallvé ha dit...

Moltes gràcies pels comentaris.

Efectivament, com ja dic a l'article, el cotxe és necessari i no el critico en sí mateix sinó com a tota la aposta pública per la sostenibilitat en matèria de mobilitat.

Mariscal_Astra, totalment d'acord amb tot, només aclarir que el finançament creuat de l'àrea verda al bicing ha estat mermat de manera important amb la gratuïtat en molts casos de l'àrea verda. D'altra banda, ull amb generalitzar amb "els polítics", siguem intel·ligents i donem opcions a alguns a sorprendre'ns. Practiquem una mica la discriminació positiva també amb la política, així aconseguirem fer atractiu el que valorem.

Una abraçada a tothom!

Mariscal_Astra ha dit...

No tenia pas connotacions negatives al dir "polítics", podria dir "gestors de lo públic" o alguna altra cosa.
... al contrari, polítiques dutes a terme a BCN sobre econ del transport em semblen correctes en molts casos! (area verda, bicing, allargar horaris metro...)

El que vinc a dir és que si es tenen problemes de contaminació i congestió entenc que si tots els cotxes fossin elèctrics - com ja apuntes - l'únic que fas es traslladar de lloc la contaminació (not in my backyard) i això tampoc és la solució i per tant fora bo que es treballes en la línia de fomentar/incentivar el compartir cotxes per ex, entre altres fórmules més enllà d'omplir de cotxes elèctrics com a bojos la ciutat.

salut!

Anònim ha dit...

Espero que aquest bon article passi de moda aviat amb els cotxes elèctrics amb bateries autònomes per més de 500 kms i amb molta més generació d'electricitat d'origen renovable