El Consell de Joventut de Barcelona (CJB), ha elaborat el manifest "STOP Prohibicions inútils. Cal canviar l'estratègia" en el qual demana la retirada de les darreres campanyes de comunicació sobre temes de civisme elaborades per l'Ajuntament, com el díptic "STOP Actes Incívics" o els adhesius amb pictogrames en els quals es recomana anar vestit per la ciutat.
El document remarca que les noves campanyes municipals talment com la 'ordenança del civisme' tornen a estar mal enfocades i demana un canvi de rumb en les polítiques de convivència de l'ajuntament, per tal que estiguin més dirigides cap al foment de la cohesió social, la participació i la resolució mediada de conflictes.
Un altre cop, torno a estar totalment d'acord amb les campanyes del CJB i estic content de veure que ICV ha estat històricament l'única força a l'ajuntament de Barcelona que ha tingut aquesta sensibilitat. ICV va ser la única força que va votar en contra de la ordenança (PP es va abstenir per fluixa) i va fer campanya en contra de la via ordenancista que denuncia com a incíviques conductes i comportaments derivats de l'exclusió social i produïts per situacions de vulnerabilitat a més que criminalitza l'ús de l'espai públic.
Recentment, ICV s'ha tornat a posicionar en contra d'aquesta deriva ordenancista que l'alcalde Hereu sembla que vol posar com a eix central d'aquest últim any de mandat. No deixa de ser una posició incòmoda que el soci majoritari del govern de la ciutat tingui una deriva com aquesta (a la que s'hi suma un decret d'alcaldia com la prohibició del burka) sobretot pel poc marge de maniobra que té ICV més que mostrar la seva disconformitat.
La estratègia del PSC que al meu entendre és equivocada, respon a un enfortiment de la proposta dura i el discurs que criminalitza la immigració, la pobresa i la joventut que té CiU i el PP de la que ERC tampoc n'acaba de desmarcar-se'n clarament.
Més enllà de criticar el tríptic polèmic (aquí a la dreta), volia expressar la meva preocupació per la desmobilització de la població progressista tant a Barcelona com al nostre país, a l'estat i Europa. Aquesta desmobilització, que alguns bategen de desafecció, crec que beneficia de manera flagrant als partits conservadors.
S'apropen temps molt determinants i extremadament importants en els que en un context de crisi podem patir grans amputacions als poders públics i a l'estat del benestar per part dels partits liberals i no vull pensar que sigui casualitat que coincideixi en el temps amb la desafecció més gran dels votants d'esquerres.
Crec que és ara quan la força dels partits d'esquerres (i que exercim com a tal) farà més falta per a que Europa no liberalitzi més el sistema que ha portat la crisi, per a que Espanya no retalli drets i baixi impostos, per a que Catalunya no privatitzi l'educació i la sanitat i per a que Barcelona no desmunti i retalli la xarxa de serveis socials que per saturada no deixa de ser única en les grans ciutats europees.
En fi, no és precisament la meva obsessió criticar i desgastar el PSC, en absolut, per equivocada que cregui que sigui la seva estratègia política. La meva obsessió d'ara en endavant és i serà combatre l'abstenció del votant d'esquerres, combatre el "tots els polítics són iguals", fer veure a tota aquesta gent que ICV tenim clar el projecte de ciutat i de ciutadania que volem i que necessitem més força per a evitar derives d'altres, que s'ha de votar més que mai i més críticament que mai. Que un cop privatitzat tot plegat, serà molt difícil arreglar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada