Drets i tonteries

En general ho accepto, no són poques les coses que em fan enfadar. Actualment m'ocupen l''enfadamenta' la sortida neoliberal de la crisi que proposa Zapatero, l'impossible encaix amb Espanya, la desmobilització del votant d'esquerres, l'excessiu poder de generar opinió que concentren quatre mitjans, per posar quatre exemples. Temes que no són cap tonteria.

Res de tot això. L'altre dia mirant-me el 20 minutos veig la següent foto acompanyada d'una breu notícia:

FIRMAS CONTRA LA LEI ANTITABACO
Integrantes del Club de Fumadores por la Tolerancia, vestidos con la estética de mayo del 68 y cantando Libertad, sin ira ha entregado hoy en el Congreso 500.367 firmas de ciudadanos que no quieren una prohibición total de fumar en lugares públicos cerrados. Las rúbricas, recogidas en cajas que portaban el lema Prohibido prohibir, han llegado a manos de los parlamentarios en vespas y en furgonetas míticas de la época, mientras se entonaba esa canción que se convirtió en un himno de la transición modificado: "libertad, libertad, libertad 'pa' fumar".

No se si ho compartireu, però a mi em rebel·la profundament quan algú utilitza un moviment o una conquesta social amb finalitats contràries a aquesta. Al final donaran raó a aquells que diuen que només valoren la llibertat o els drets socials aquells que han lluitat per ella. Utilitzar el 'prohibit prohibir' en aquest cas em sembla clarament manipulador.

Què entenen aquesta gent per llibertat? Què entenem per dret? A vegades n'hi ha que entenen per dret tot allò que fins al moment podem fer i que canvia. Últimament han sortit un conjunt de drets adquirits pel sol fet de ser costum i és una cosa que em fa enfadar.
  • Tenim dret a fer respirar el fum dels fumadors als no-fumadors als bars, restaurants i discoteques?
  • Tenim dret a utilitzar l'espai públic per aparcar el cotxe gratuïtament?
  • Tenim dret de torturar un animal per anar a passar la tarda o celebrar la festa major?
Doncs no, jo penso que no. Al que sí que tenim dret és a l'habitatge, tenim dret a una mort digna, a una educació i sanitat públiques, tenim drets laborals, dret a l'existència... Qui recull signatures per exigir tots aquests drets? Qui es mulla per tot això?

Que cadascú tingui el seu debat intern, jo espero que el proper dimecres 29 de Setembre, a la vaga general, ens trobem tots al carrer per defensar els drets socials i laborals que ens estan prenent.

I posats a reflexionar, anem pensant, ja, de cara al 28 de Novembre en qui es mulla per tots aquests drets.

4 comentaris:

Clara ha dit...

El títol ho diu TOT.
Ja era hora que prohibicin fumar als llocs públics, crec que és una prohibició que farà que molts fumadors deixin de fumar, i aquest hauria de ser l'interès de tots. I més s'hauria de poder fer, però pel que sembla no és possible prohibir la venta del tabac. No és un dret matar oi? Perquè aquesta droga està permesa?

Marc ha dit...

No és que vulgui exercir "d'oposició", però amb el tema tabac estem anant un pel massa lluny. Estic d'acord en que no es permeti fumar en bars, restaurants, discoteques, etc... però potser la llei en fa un gra massa prohibint l'existència fins i tot d'espais segregats per a fumadors. Si jo i un grup de gent afins estem d'acord en disposar d'un espai (per exemple un reservat en un bar) per, per exemple, disfrutar d'una conversa amena, tot prenent una copa i fumant un puro... Perquè això queda prohibit amb la nova llei? Tenia entès que la meva llibertat acabava allà on començava la dels altres. Però encara no veig en quina mesura estic trepitjant drets aliens si demano, recollint l'exemple anterior, un espai pactat per fer quelcom que no és cap crim.

Marta ha dit...

Tens tota la raó tots hem d'estar a la manifestació del dia 29 de setembre. Endavant companys!

Joan Vallvé ha dit...

uau, no se què ha fet que hi hagi comentaris al post d'avui.. us ha cridat el títol o és pura casualitat? Marc, deixa'm respondre que és una mica simplista la situació que has posat, saps que molt rarament hi ha un grup d'amics els quals tots fumen, primer. Després, la qüestió és si aquesta gent té el dret de trobar-se a casa i fumar el que vulguin o realment tenen el dret de poder tenir un lloc especial acondicionat per ells en un restaurant.

Una llei feta a mitges s'ho ha carregat tot, jo crec que ni els bars ni restaurants haurien d'haver estat mai obligats a posar uns sistemes d'extracció de fum caríssims.

Per altra banda, aquí sí que podriem utilitzar aquell 'prohibit prohibir', Clara, no sóc partidari de prohibir el consum del tabac així com de les drogues mal dites toves tot i que estic en contra del seu consum. La prohibició és la drecera d'una educació del sentit critic i de la informació i només fa que crear màfies incontrolables que encara fan que la substància en si, sigui quina sigui, encara sigui més adulterada i tòxica a l'hora que produeix esclavituds i dobles economies.