Horta is not Barcelona

Ja fa uns anys que vaig començar a participar al consell de la joventut d'Horta-Guinardó. Aleshores per mi era 'aquell grup de gent que feia coses pels joves allà en un local a la plaça Eivissa, si allà el metro d'horta, el final de línia', com han canviat les coses. No se de quina manera m'hi vaig emmerdar que vaig acabar entrant al seu secretariat, començava la descoberta un món que tot i tenir-lo a tocar dels dits, desconeixia: Horta. Un barri que no tan lluny del meu conegut Guinardó i entorns desconeixia i que de la ma del Pau, l'Alba, l'Ona, l'Isaac, l'Eulàlia i companyia vaig anar coneixent i al que poc a poc, ho reconec, m'hi anava enganxant.

Després d'una temporada absent (si més no, no present de la manera en que ho era), al tornar-hi en dies de festes i des d'una òptica diferent -la de conseller de districte- me n'he adonat que, osti tu, tot i no viure-hi: jo sóc d'horta. 

I tinc la certesa de que no sóc l'únic.

Sóc d'un barri que manté l'essència de la convivència, de la participació vinculada al barri, la seva gent, les seves entitats i el seu comerç sense estancar-se i amb la capacitat de renovar-se. Ara, tenim aquesta convivència i participació en el seu punt més àlgid, la festa major, i és el millor moment per notar com no només les seves entitats són moltes i molt vives, sinó com són capaces de treballar juntes en una mateixa direcció. 

I el que més em fascina, el gran nombre d'entitats infantils i juvenils s'han avocat a participar de l'organització de la festa i com han estat integrats de manera natural. La comissió de joves de la festa major ha organitzat una la gran quantitat d'actes i participa de la resta de la festa lluny d'aquelles festes alternatives o segregades d'altres barris de la ciutat. Crec que això és un triomf del barri i de la seva xarxa associativa.

He de dir que, com alguns ja sabeu, aquest no és el meu estil, no solc fer ensabonades d'aquesta talla en aquest blog, realment s'ha d'entendre com una verdadera declaració de fascinació. I que consti que sé prou bé que els hortencs no el necessiten! si normalment ja estan insuportablement orgullosos de ser com són, només els falta això! 

Ara seriosament, avui, després d'un dia intens de festa major n'he estat plenament conscient: Horta is not Barcelona.