Arran d'unes interessants converses al twitter amb alguns periodistes (@sergipicazo i @ClaraMolins) amb la complicació que impliquen els 140 caràcters, he volgut escriure alguna cosa més extensa al respecte. Ja fa quasi una setmana que ha començat la campanya electoral pròpiament dita, ja sabeu que poques diferències queden ja entre la precampanya i la campanya; cartells electorals, espais electorals (TV i ràdio) i els anomenats blocs electorals.
Cada campanya electoral veiem com els periodistes es queixen dels blocs electorals que determinen el temps i l'ordre que es dedica a cada partit en funció de la seva representació (regidors en aquest cas) en la informació de la campanya. No puc dir que estigui en contra dels arguments amb els que s'oposen als blocs, el criteri i la ètica periodística hauria de ser de manera natural el que regulés els temps, ordres i contingut de les notícies de qualsevol mitjà de comunicació.Sí, òbviament hi estic d'acord. El que jo no veig clar és que els blocs electorals sigui l'únic factor que impedeix aplicar lliurement als periodistes el seu criteri. I em remeto a la informació política de la resta de l'any, no crec que aquells resultats mediàtics siguin fruit del criteri periodístic. Crec que per a que sigui així el periodista hauria de tenir una llibertat que ara no té amb ni sense blocs.
Què vull dir amb la llibertat del periodista? Crec que els professionals de la informació tenen vàries traves per tal de no poder fer la seva feina amb rigorositat professional. Són conegudes les reivindicacions dels periodistes pel que fa a les seves condicions laborals i més en aquesta època que passem de crisi en la que s'ha acomiadat tant. No vull deixar de parlar de la línia editorial, aquest gran eufemisme és una imposició més, interessos empresarials i/o polítics que condicionen el periodista. Cada mitjà és un món, el cert és que tot en un grau o altre limiten la llibertat dels seus periodistes i és prou fàcil de distingir-los.
Què passa quan no hi ha blocs electorals en la informació política als grans mitjans? En diaris com La Vanguàrdia, el Periódico, l'Avui/el Punt o el recent nascut Ara (per parlar només de diaris) quins espais i continguts polítics hi ha? Hi ha massa aspectes que no són producte del criteri periodístic. Si molts critiquen els blocs al·legant que afavoreix 'els grans', crec que és dels pocs moments de l'any on ICV, per exemple, té espai als mitjans. La proporcionalitat dels blocs fa que sigui poc però sempre és més que la quota que la resta de l'any.
Així què, estic defensant els blocs? Doncs crec que els blocs són una solució injusta a un escenari encara més injust. Per tant, crec que s'hi han d'incorporar modificacions que facin que siguin menys proporcionals, la resta de l'any els grans ja tenen prou espais en els "seus" mitjans. D'altra banda s'ha de millorar la presència dels partits sense representació, no pot ser que les CUP, SI o C's se'ls tracti igual que el PATO, per exemple. I ja sabeu què en penso de SI i C's. D'altra banda la proporcionalitat no hauria mai de ser respecte a la representació sinó als percentatges de vot mentre no tinguem una llei electoral proporcional (si és que algun dia la tenim). Si IU al congrés té 2 diputats quan va treure 200.000 vots més que CiU que en té 10 li pertoquen més o menys minuts electorals? Un altre dia parlarem de la injusta llei electoral.
D'altra banda, tenim el contingut de la informació. Hi ha alguna norma que faci que quan un polític parla d'un altre aquesta sigui la notícia? Ho sembla. En discurs de mitja hora, entenc que un polític ha de plantejar el model que defensa i en quines propostes s'aplica aquest model però també contrastar-lo i confrontar-lo amb els altres models ideològics. No m'agrada que sempre surti el tall en què un parla de l'altre i l'altre del de més enllà, això no és l'important de la política, de fet és el que l'està perjudicant.
Aquests dies em trobo amb la materialització d'això que diem desafecció, de la desconfiança vers la política de la ciutadania. La contradicció de sentir que la gent demana propostes i no pica-baralles però veure que molts (ni molt menys la majoria) no volen agafar cap tríptic polític amb aquestes propostes, i ja no parlo d'entrar a cap web.
Crec que aquests anys, en aquesta crisi (altra vegada) del sistema capitalista, cal més política (al meu entendre, d'esquerres) per a sortir-ne superant el sistema a l'hora i no replicant-lo perquè si no serà qüestió de temps tornar-hi. El mercat ja hem vist què fa sense que ningú el controli. Per això fa mal veure com el "tots són igual" i els discursos populistes que dinamiten la convivència cada cop tenen més presència social desgastant la política i pervertint el sentit de la seva existència.
Cal pla de rescat de la política i això no passarà, entre moltíssimes altres coses, fins que el periodisme es pugui exercir en llibertat sense necessitats mercantils (audiència) ni interessos polítics i empresarials ni línies editorials (vinculats a l'accionariat i als contractes publicitaris). Què en penseu vosaltres?
2 comentaris:
jo com a ciutadana reconec que és ARA quan m'interesso més per la política, quan llegeixo els programes electorals de TOTS els partits, i és ara pq és quan em sento desprotegida com a ciutadana, estem en un forat negra que hi hem anat a parar per algun motiu i cal saber-lo per no tornar-hi a caure. Respecte els mitjans hi estic totalment d'acord amb la manipulació que hi ha al darrera, totalment injust i incomprensible, però mentre això no es canvii (diga'm pessimista però no crec que canvi..) cal seleccionar la informació que et donen i juntament amb els programes, visites blogs etc, fer-ne la teva pròpia opinió. La ciutadania està enfedada i decebuda, crec que perquè estem en la situació en que estem la qual s'hague´s pogut controlar des d ela força política i per altre banda quan arriben els programes electorals..."buf ja tornen a estar aquí" això és el q es sent pel carrer, sovint alguns partits es limiten a burxar a una altre partit i així crear una pica baralla que els crei protagonistes als mitjans. Que efectivament sovint és el que extreuen com a resum d'un parlament de llarga durada on s'exposava el programa.mentre la manipulació dels mitjans no canvi Siusplau que cada partit es limiti a defensar el seu programa, potser així s'aconsegueix més credibilitat i menys ambients de "pati d'escola". I que els ciutadans vagin a votar segons la defensa dels programes electorals del partit amb qui més s'identifiquin. De la situació actual en som responsables el polítics i el ciutadans!!
L'altre dia parlava dels blocs des d'una posició "teòrica" perquè mai no he treballat en un mitjà públic. Però arran de la conversa que vam tenir pel twitter vaig preguntar-li a una periodista de Catalunya Ràdio què en pensava.
En primer lloc, em va dir que els blocs anaven en detriment de la bona informació. Per què? Perquè per començar has de destinar uns minuts a un determinat partit polític encara que aquell dia no hagi dit absolutament res que sigui d'interès general. És a dir, que en aquest sentit és publicitat pura, estàs "desinformant". (de fet funciona a partir d'una llei de publicitat)
Després, si hi ha rèplica-contra rèplica no pots encarar les respostes amb l'edició perquè estàs sotmès a l'ordre que ha decidit la Junta Electoral. És a dir, que es pot donar que l'espectador vegi l'Hereu responent una crítica que li ha fet en Gomà, i fins al final no sabrà què li retreia el candidat d'ICV. Així no es pot treballar bé, i la gent des de casa acaba desconnectant.
En tercer lloc, els blocs són pura manipulació política i és un atac directe a la llibertat d'espressió i d'informació (Article 20 de la Constitució). L'altra qüestió és que beneficien els partits grans, donant-los 1000343434 minuts. Els petits potser sortiran una mica més que la resta de l'any però els poderosos seran sempre poderosos i estancarem la democràcia.
Coincideixo amb tu que la influència editorial, la pressió de l'audiència per obtenir publicitat i poder subsistir com a mitjà, també existeix. Els periodistes també acabem estant condicionats (uns menys que d'altres, i depèn del mitjà i l'època) d'alguna manera. Això ja depèn de l'ètica de cada professional i del marge de maniobra.
Entenc que et sembli injust que durant la resta de l'any els partits petits també tinguin poca presència mediàtica, i tens raó. D'alguna manera s'aplica el criteri d'allò noticiable que no deixa de ser una cobertura dels partits més votats, per tant, "el que més li interessa a la gent". I si són els que manen encara es veu més clar perquè els directius dels mitjans públics són d'aquell mateix color.
Els mitjans tenen poder i per això als polítics els interessa tenir-ne un que comparteixi la seva línia ideològica. Si analitzem el panorama de seguida podem fer correspondències. Però, en fi, això ja és un altra tema.
Els blocs encorsetats actuals no fan bé ni als periodistes, ni als ciutadans ni a la democràcia, això segur. Volia dir moltes coses però me n'he d'anar ara i m'estava enrotllant massa. Continuem parlant!
Publica un comentari a l'entrada