Carta al no-votant d'esquerres


No ens coneixem, o potser sí, en algun cas. Només sé que diumenge no penses votar.

Aquest diumenge, el 22 de maig, hi ha eleccions municipals a tot l'estat. Volia escriure't aquesta carta, perquè crec que tu, vosaltres, teniu a les mans potser sense saber-ho un gran poder de transformació. Sou molts, pràcticament tants com els que votem. Sou tants que podeu canviar-ho absolutament tot, si volguéssiu.

He de confessar-te que no conec els teus motius per no votar. Només sé que no tens previst fer-ho i jo et demano que pensis bé si realment creus que no hi ha cap opció que et representa.

I no vull entonar aquell "després no ens queixem". Perquè sóc dels que pensa que sempre, sempre tindrem el dret i quasi el deure d'indignar-nos i queixar-nos quan els representants polítics i/o els altres poders no actuïn pensant en tothom sinó en interessos propis o de pocs. No pel fet d'abstenir-nos deixen d'afectar-nos les accions que pugui fer un govern, i l'exemple d'aquests dies és ben clar. A qui no li afecten les retallades sanitàries?
Sempre estem a temps de queixar-nos com dissabte passat. Però aquest diumenge tenim la opció d'intentar evitar haver-nos de queixar. No val a dir que "no hi entenc" o que "tots són iguals", hi ha partits per tots els gustos.

No votem gestors, votem polítics. Ens demanen que triem el partit que defensa una ciutat més semblant a la que volem. Amb més polítiques socials públiques o deixant-les en mans del sector privat, amb voreres més amples i accessibles o amb més carrils pel cotxe i la moto, amb més transport públic i més barat o amb més túnels d'entrada pels vehicles i més aparcament.

Després ens queixarem i, com deia, en tindrem tot el dret però el motiu de queixa allà estarà. Jo, suposo que com tothom, prefereixo no haver-me de queixar i que les coses es facin de la manera que jo crec que s'han de fer i per això penso votar.
A Catalunya sempre hi ha hagut les mateixes majories. Els partits petits només han pogut triar si ser o no un matís en el projecte polític de socialistes o de convergents. Sou molts, tants que podríeu canviar-ho absolutament tot, si volguéssiu. I doncs, no creus que podríeu donar noves oportunitats, noves majories?

Què passaria si féssiu una sacsejada i un dels petits es tornés gran? Sou suficients per comprovar-ho si ho voleu. Quin és el risc? Si estas disposat a no votar, a acceptar "lo que venga", quin és el risc d'apostar per noves majories?

Ho provem?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

jo penso el mateix! Trobo que està molt bé i segur que m'haguéssis convençut (si no fos perquè jo ja voldria votar i no tinc el dret..) crec ue el passaré a alguna gent d'esquerres no votant!

sergi ha dit...

Jo sóc d'esquerres tot i que no votant de ICV. Aquest any ja m'ha costat anar a votar a les autonòmiques i aquestes eleccions m'ho estic pensant, i molt. I us asseguro que ni molt menys és per passotisme. Fa un temps hagués pogut subscriure l'article totalment.
Cada cop em sembla més clar que aquest sistema, per la gent del carrer, fa temps que ha caducat... que s'ha pervertit.. que les coses que mouen a la societat, es perden en el màrqueting dels partits polítics. Hi ha agut iniciatives socials en les que s'ha vist com els polítics queden a l'aguait de veure quina reacció pot provocar estar-hi o no d'acord, per donar-hi recolzament, enlloc de fer valer els principis. Un cas de desafecció clar, de gent que no passa és el que està passant a les places... aquesta gent té com a primera consigna ser apolítics i asindicals, i és que últimament els partits i els sindicats es representen a ell mateixos. Ara hem d'esperar quant tardaran els partits a desqualificar o veure si s'hi poden fer la foto amb aquests... ja veurem que hi diuen els assessors.

Anònim ha dit...

Em sembla brutal l'article. Recordo que quan era petit (anys 90) va venir a l'escola un filòsof madrileny a l'escola i va dir "la gente dice que todos los políticos son iguales ... la verdad es que nadie ha visto gobernar, por ejemplo a Izquierda Unida, pero siguen diciendo que todos son iguales y por eso no vemos gobernar, por ejemplo a Izquierda Unida"

Anònim ha dit...

Sí, la veritat és que no ho acabo d'entendre (sobretot a nivell estatal). Governa el PP, la gent està desencantada i, per tant, vota el PSOE. Porta un temps governant el PSOE i la gent torna a estar desencantada. Què passarà? que guanyarà el PP... no té sentit!

Anònim ha dit...

Hi ha molts partits que es presenten. Un dia (de cada 4 anys) que pots donar la teva opinió, no pots quedar-te a casa.

El Follet Teixidor ha dit...

dius be, no vetem gestors, votem polítics.... a mi em sembla que aquest és el mal, que si foren veritables gestors, gestionerien els impostos en benefici de tots i cladria reformar la llei per poder despatxar-los sense haver d'esperar 4 llargs anys tenint a les seves mans el poder d'arruinar un pais. Si fossin de veritat gestors, potser tot aniria millor.

Anònim ha dit...

Que entens per esquerres ?
Es el primer punt, ja que partits d'esquerres pocs arriben a passar la barrera electoral.
Tot lo que dius ho hem pensat tots: ojalà passes de veritat que pogués sorgir un nou partit majoritari, el problema és que es simplement impossible ja que suposa una trenca socio-política massa brutal com per ser permsesa... ojalà...
Jo, com a bon àcrata, no crec en la democracia tant com no crec en totalitarismes (siguin feixistes, comunistes, etc..) ja que la perversió sempre acava ressorgint. La democràcia no existeix, es una utopia. Tot i així jo lluito per que el Estat sigui lo més democràtic possible sense renegar de la democràcia ja que les nostres ments encara no estan preparades per altre cosa.

M'he sortit de tema... Lo que vull dir es que no votar també es una actitud i, després de definir qui o que és algú ''d'esquerres'', cal matitzar que no tots els que pensem de forma més revolucionària som capaços de votar GESTORS, perque SI, desgraciadament estem votant gestors i no polítics... està més que demostrat!

Jo et felicito per aquest article ja que sempre es maco trobar gent que pensa. Tot i que no estic íntegrament d'acord no et pensis que no et done la raó en moltes de les coses i esperances que transmets.

Salut, revolució i socialisme!