Resposta a Pilar Rahola

Avui he mirat pel 3alaCarta la intervenció de la Pilar Rahola post-entrevista amb Arcadi Oliveres. Si ja sempre que veig aquesta dona em quedo contestant i parlant sol amb el televisor, avui ha arribat al punt que he callat i ho he volgut escriure tot, aquí. I és que avui no podia callar, necessito respondre a les tantes bajanades al meu entendre que ha fet, com sempre, amb el seu estil barroer i escandalosament maleducat.

El format dels matins sempre m'ha semblat un format horrible des d'un punt de vista ètic, el convidat és entrevistat i posteriorment, al cap d'una estona, la senyora Rahola amb la tranquil·litat que dóna la impossibilitat del dret a rèplica de l'entrevistat, apareix per esquarterar i pervertir el contingut de l'entrevista i l'entrevistat com a ella li plau. No entenc per què sempre se li dóna el poder de l'última paraula.

Aquí us deixo el vídeo de la seva intervenció i a sota uns quants comentaris en resposta a frases i afirmacions que s'hi fan:

"Arcadi és un home intel·lectualment antic"

És desconcertant que algú que repeteix dia rere dia la doctrina més antiga de totes digui "tot això que és molt antic a mi em sembla que no serveix pel moment actual". Si el que proposa aquesta dona fos nou, tindria lògica, però el que proposa és igual o més antic del que proposa l'Arcadi Oliveres. 

D'altra banda, aquest hauria de ser un argument a favor nostre. Sempre hem proposat el que proposem i mai s'ha aplicat del tot. I seguim tenint crisis econòmiques cícliques, potser és que el que proposa la dreta des de sempre no funciona. Si el problema és el mateix, hem de proposar alternatives diferents pel fet que ja fa temps que les proposem? I si provem d'aplicar-les d'una vegada i veiem si funcionen?

"El sistema [...] és el que està garantint l'estat social i no la seva banca ètica"

I aclareix que el "sistema pervers" és qui garanteix les "pensions, jubilacions, sanitat pública universal, escola pública" i qualifica de "flower power" l'alternativa que es proposa. Passant per alt el to maleducat i burlesc amb que ho diu (cosa que costa), vull aclarir unes quantes coses. 

Qui garanteix les pensions, jubilacions, sanitat pública universal i l'escola pública no és el capitalisme, és l'absència d'ell, precisament. El poder de l'estat en contraposició a la llibertat del mercat que va aconseguir amb la socialdemocràcia (quan ho era) és precisament qui garanteix tot el que diu. Precisament, quan està en perill tot això és quan el capitalisme juga el seu paper i aprofitant la llibertat de mercats, provoca una crisi financera que acaba en crisi global. Els estats no estarien endeutats si no hagués passat tot això i ara qui juga a fer xantatge a tots aquests estats és el propi mercat financer posant condicions per a comprar-li el deute que han generat ells. I les condicions són, com no, retallar en pensions, jubilacions, sanitat pública, despesa social, drets laborals... Això sí, no es descuidin d'abaixar impostos a les grans fortunes i ni pensin posar una Taxa de Transaccions Financeres no fos cas que eixuguessin el deute a costa del mateix mercat financer.

Els mètodes "flower power" que diu, són precisament els que recapten més ingressos per eixugar el deute i garantir aquests drets. Ei, i ni se li acudeixi dir que recaptar més ingressos frenaria l'economia. No se jo si investigar els paradisos fiscals, posar un impost de 0,5% dels moviments financers, recuperar l'impost de patrimoni i equiparar la pressió fiscal de les rendes del capital amb les del treball són precisament coses que "paralitzen" l'economia que ens interessa, al contrari, que l'activen i penalitzen l'economia especulativa que és la que no crea ni llocs de treball ni riquesa.

"Aquest sistema tant dolent ha fet que algú avui estigui cobrant una jubilació"

M'agradaria respondre-li preguntant-li: a costa de què i de qui? Si alguna cosa no es pot fer quan es parla d'economia capitalista és parlar en clau d'estat o fins i tot d'unió europea. És trampa. El capitalisme s'ha globalitzat com cap organisme públic ho ha fet per poder-lo controlar i aquí tenim el drama. A costa de què vivim aquí com vivim? A costa de l'explotació infantil asiàtica, de la pobresa d'Amèrica llatina, de les guerres del petroli de l'orient mitjà i de les guerres ètniques a l'Àfrica darrere les quals hi ha interessos miners. El capitalisme s'ha carregat la independència alimentària de continents sencers, la especulació alimentària d'aquest sistema tant bo que dóna (de moment) una jubilació ha matat milers i milers de persones. Triem?

"N'hi va haver uns que van sortir amb una pancarta 'mori el capitalisme' i va venir Stalin"

Bravo, això és com carregar-se la democràcia perquè Hitler va guanyar unes eleccions. Acusar als anti-capitalistes de totalitarisme és patètic i acusar-nos com fa després que és culpa nostra que la dreta pugi al poder és delirar.

"Per què hi ha més garanties amb la banca ètica que amb l'estat de dret?"

Un altre cop; bravo. Tothom sap que la banca ètica és incompatible amb "uns parlament i unes lleis" oi? Au va, com es pot contraposar una cosa amb l'altra? L'estat de dret hauria d'obligar a fer que tots els bancs fossin banca ètica, mentrestant, la opció de la banca ètica només fa que sumar-li garanties a l'estat de dret insuficient.

"La banca no fa res que no li demani el seu client"

Té raó, jo mateix vaig enviar nombrosos correus i trucades demanant a la caixa que invertís en armament i en especulació alimentària. Aquests dos personatges es pensen que aquí tots hem fet un pla de pensions o tenim uns estalvis en un dipòsit o una hipoteca o hem comprat accions d'alguna cosa. Tenir un compte corrent en el moment actual és obligatori, no hi ha manera de viure sense una compta corrent i una targeta de crèdit, transformar això en "la majoria dels que estan indignats avui, ahir volien ser més capitalistes" és una afirmació aberrant. I si algú s'ha fet una hipoteca és perquè en aquest país desgraciadament surt més car llogar que comprar un pis, és culpa nostra, també?

"No accepteu el debat"
Això diu als indignats. Com? La senyora Rahola acusa a algú de no acceptar el debat? Aquesta sí que és bona. Us recomano veure 59" a TVE per veure com ella accepta el debat quan la gran Gemma Galdón la desborda ideològicament.

Ho deixo aquí, ja n'hi ha prou. Com a reflexió final, però, m'agradaria dir que no tinc cap dubte que hi ha moltíssima gent com la Pilar Rahola amb qui distaré ideològicament i en les formes. Seguiré posant-me malalt quan senti personatges semblants parlar allà on sigui i poques vegades podré callar però no vull caure al parany de culpar-la a ella. Si el país la sent cada matí és perquè li donen els minuts cada dia a una televisió pública. Quin apassionat de la política no faria el mateix si li oferissin els minuts que li ofereixen a ella? Jo tinc clar que aprofitaria per explicar-me i desenvolupar els meus ideals igual que ella ho fa.

El que no entenc ni m'agrada ni accepto de cap de les maneres és com la televisió pública porta tant temps donant uns minuts cada matí per 'vomitar' la doctrina neoliberal a la televisió pública. És un escàndol i sempre ho ha estat, no entenc des de quin punt de vista es pot defensar per part de TV3 i de Josep Cuní. Si les tertúlies ja em posen malalt per ser el menys representatiu ni democràtic en un espai tant generador d'opinió pública, l'espai mediàtic que té Pilar Rahola és inexplicable i indignant.