Autodeterminació és democràcia

Encara no havia fet cap valoració de la manifestació massiva del 10-J, entenc que al fer-la tant tard serà difícil dir coses noves, però m'he trobat comentant múltiples articles al respecte i crec que no em quedaré tranquil fins a expressar clarament la meva opinió al respecte.

D'entrada, crec que dissabte va ser un èxit. Un milió llarg de persones -56.000 segons una companyia d'humoristes molt catxondos- és una xifra històrica. Depenent de la xifra que agafem (Guàrdia Urbana o Òmnium) s'haurien mobilitzat al voltant d'un 20% de la població de Catalunya.

Crec que aquest èxit es deu a dos motius principals.

• D'entrada, la retallada de l'estatut per part del TC representa l'acabament de la nostra paciència, per la manera en que s'ha executat (membres morts, amb el mandat caducat, recusats, votació per blocs..), per la provocació de publicar-la el dia anterior i per descomptat pel resultat de la sentència.
• Segon, un lema aglutinador: "Som una nació, nosaltres decidim". Crec que Òmnium ha sabut liderar una resposta contundent per part de la ciutadania catalana. Òmnium ha sabut entendre que la resposta més contundent és la que aglutina tantíssima gent amb una reivindicació molt potent: el dret a decidir de Catalunya.

N'hi ha que s'han aventurat a reinterpretar a la brava la veu d'un milió llarg de persones, que han posat a la boca de tots el que deien alguns, potser molts, però ni de lluny tots. Crec que és una falta de responsabilitat política reinterpretar una manifestació i canviar-ne, al cap i a la fi, el lema. Entre d'altres motius, no sabem si caldrà repetir una mobilització semblant i si després d'una mobilització d'aquest tamany, la gent que hi ha anat creu en algun moment que es reinterpreta la seva presència, s'ho pensarà dues vegades abans de tornar-hi.

Personalment, no crec que la manifestació s'hagi de reinterpretar perquè ja deia prou coses. La relació Catalunya - Espanya ha arribat a un punt d'inflexió important. Després que Catalunya i la seva ciutadania dissenyin i votin un estatut d'autonomia que redibuixa el seu autogovern i la relació que tindrà amb l'estat, aquest ens ho ha negat. La resposta nostra és "som una nació, nosaltres decidim"


Què vol dir això?
D'entrada vol dir que nosaltres hem decidit tenir un nou un estatut d'autonomia, arregleu-vos-la com vulgueu per a que sigui així. Però també vol dir que podem decidir. Catalunya reclama el seu dret a decidir. Aquest és el gran canvi que ha fet molta gent. S'ha acabat la nostra paciència, no volem negociar amb vosaltres a veure què ens deixeu ser, volem tenir la llibertat de decidir-ho entre nosaltres, tenim el dret de fer-ho.

I els partits polítics?
Jo crec que els partits han d'entendre els mandats que ens fa aquesta manifestació. Iniciativa està disposada a perseguir totes dues coses, fer el que faci falta per a que l'estatut torni a ser el que van votar els catalans i, sobretot, fer el que faci falta per aconseguir el dret a decidir que tenim com a nació.

D'altra banda, penso que la posició de dir que la via cap a la independència és diferent de la resta és el·lectoralista o poc democràtica. M'explico, l'independentisme democràtic passa per la via de l'autodeterminació en la que s'aconsegueix aquest dret i després es fa una consulta vinculant on la ciutadania expressa la seva aspiració d'autogovern. Els partidaris de la independència per via democràtica i els que perseguim el dret a l'autodeterminació estem junts fins a arribar a la consulta.

I no serà gens fàcil aconseguir-ho, però serà impossible si anem cadascú a la seva. Cal, doncs,  valentia dels quatre partits catalans per apostar fermament i clara pel dret a decidir de Catalunya i cal responsabilitat per mantenir la unitat tot i les el·leccions autonòmiques que s'apropen.