A tu, que no penses votar


No ens coneixem, o potser sí, no ho se. Només sé que diumenge no penses votar.

Aquest diumenge hi ha eleccions. Volia escriure't aquesta carta, perquè crec que tu, vosaltres, teniu a les mans potser sense saber-ho un gran poder de transformació. Sou molts, pràcticament tants com els que pronostiquen que donaran la majoria absoluta al PP. Sou tants que podeu canviar-ho absolutament tot, si volguéssiu.

He de confessar-te que no conec els teus motius per no votar. Només sé que no tens previst fer-ho i jo et demano que pensis bé si realment creus que no hi ha cap opció que et representa.

I no vull entonar aquell "després no ens queixem" perquè sóc dels que pensa que sempre tindrem el dret i quasi el deure d'indignar-nos i queixar-nos quan els representants polítics i/o els altres poders no actuïn pensant en tothom sinó en interessos propis o de pocs. Sempre estem a temps de queixar-nos però aquest diumenge tenim la opció d'intentar evitar haver-nos de queixar més. No val a dir que "no hi entenc" o que "tots són iguals", hi ha partits per tots els gustos.

Ens demanen que triem com volem que governin l'estat. Amb més polítiques socials públiques o deixant-les en mans del sector privat i que s'ho pagui qui pugui, si volem un estat on els més rics, els que més guanyen i els que més contaminen paguen més o on el gruix dels impostos els segueixin pagant la classe mitja i treballadora i les PIMES, on el frau fiscal s'investiga, es persegueix i condemna o on el frau segueixi sent el doble que a la UE. Ens demanen si volem viure en un estat on paguin els plats trencats de la crisi els qui l'han generada i que s'han enriquit amb ella o on segueixin pagant els de sempre, on l'ecologia i la sostenibilitat siguin la palanca per sortir-ne o on els interessos de les elèctriques, les concessionàries i l'industria automobilística marquin les polítiques energètiques. I tantes coses més, autodeterminació vs autoritarisme, transparència vs corrupció, democràcia vs reformazo... Tot això es vota aquest diumenge.

Després ens queixarem i en tindrem tot el dret, jo seré el primer en fer-ho. Però jo, suposo que com tothom, prefereixo no haver-me de queixar. Per això penso votar. Per intentar no haver-ho de fer més.

A l'estat espanyol sempre hi ha hagut bipartidisme. Els partits petits només han pogut intentar influenciar des de fora en el projecte polític de socialistes o de populars amb esmenes a les lleis, mocions o proposicions. I vosaltres, els que esteu pensant de no votar sou molts... Tants que podríeu canviar-ho absolutament tot, si volguéssiu. I doncs, no creus que podríeu donar noves oportunitats, noves majories?

Què passaria si féssiu una sacsejada tant necessària i un dels petits es tornés gran? Sou suficients per comprovar-ho si ho voleu. Quin és el risc? Si estas disposat a no votar, a acceptar "lo que venga", quin és el risc d'apostar per noves majories?

Ho provem?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Avam, no votar no vol dir 'aceptar lo que venga'
Precisament s'ha d'entendre tot lo contrari:
No votar és no donar legitimitat al govern resultant. No votar és posicionar-se en contra de tot l'abús de poder que es fa i (siguem realistes) es farà en una societat jerarquitzada on els únics amb capacitat de decisió son uns pocs que han estat triats per Botín i companyia.
Si realment pensau que votant a un partit 'una mica més d'esquerres' canviarà qualque cosa, és que no heu estudiat gaire Història. A Europa, en es darrers 20 anys han arribat a sortir partits, fins i tot, comunistes que han estat enderrocats per una cridada de telèfon americana o per un -suposat- 'boig' que ha matat al líder...
Aquest sistema està massa ben fermat com per canviar-lo des de dins i mentre hi hagi una àmplia participació s'ompliran sa boca amb sa bona salut democràtica que tenim a Europa... ets ous!

Voltros, que pensau votar, sort i ventura. Però jo ja m'he cansat d'anar triant es pallasso que sortirà a sa pròxima funció, jo no en tenc prou, ni amb açò, ni amb triar de què narà sa funció... jo vull que tots junts triem, fins i tot, es material de ses cadires des circ i sa persona que presenta es pallasso!

I poder triar açò, no s'aconseguirà votant...

Joan Vallvé ha dit...

Hola Anònim,

Tens raó. Està mal expressat això de "lo que venga".

No votem governs, votem parlaments. I crec que tu també has d'acceptar que t'has expressat malament perquè no és veritat que jo, quan voti ICV-EUiA, legitimaré un govern del PP. M'atreveixo a dir que el legitimo tant poc com tu. Però a més, jo l'he dificultat més que no pas tu i això em sembla incontestable.

Això si, tu pots seguir dient que et mantens en la puresa de no participar d'un sistema que no t'agrada. Molt còmode, d'altra banda, tant còmode com respectable.

Siguem realistes, dius, els que decidiran estaran triats per Botín i companyia. Només perquè hi haurà la majoria parlamentaria bussines-frendly PPSOECIUPNV.

No puc evitar dir-te que jutjar els nostres coneixements d'història per la nostra intenció de votar o no, no dóna gaire credibilitat al teu comentari i fins i tot et diria que revisessis als teus llibres quins avenços socials s'han aconseguit com. Allà estan les necessàries i glorioses revolucions però també les conquestes de la democràcia.

D'altra banda, tinc a dir-te que prefereixo que els mercats intentin (ja veurem si ho aconseguirien) derrocar un govern d'esquerres que planta cara als mercats que no pas el que tenim i tindrem a Europa els propers anys a excepció d'Islàndia que sembla que ho està intentant.

Els avenços, la lluita contra els mercats i els seus poderosos tentacles es pot fer de vàries maneres. La democràcia i una revolta social en poden ser dues vies però ves per on, les dues necessiten una àmplia majoria social per tirar endavant.

Així que no em diguis que no ho aconseguirem els que votem perquè som pocs els que plantem cara als mercats, perquè no se dir-te qui seriem més. Com si d'altra banda una revolució social no tingués l'amenaça de ser derrocada!

En fi, gràcies pel comentari. De veritat. Espero que tornis aquí buscant la meva resposta perquè detesto els qui donen lliçons sense ni tan sols plantejar-se que poden aprendre d'una resposta. Si és així, no deixis de respondre'm i rebatre el que creguis.

Gràcies