A cagar a la via

Vivim dies plens de mala llet, la indignació quan s'allarga en el temps, amb la seva dosi d'immobilisme acaba en la mala llet i la llet al cap del temps es torna agre.

El que passa a Grècia aquests dies i el posicionament de cadascun dels líders europeus entorn tot plegat és una de les coses que poden fer-nos plegar veles i engegar-ho tot, ni que sigui durant una estona de desbordament d'indignació.

Aquests dies sembla que tothom s'ha pogut fer una idea del que hi passa "gràcies" als nostres mitjans, als meus estimats tertulians i als "experts" en economia neoliberal que es conviden per explicar-nos-ho. Però hi ha unes quantes coses que no ens expliquen i que potser farien trontollar aquesta idea que sembla que volen que tinguem del conflicte.

Grècia ha gastat més de 6.000 Milions en material militar comprat a Alemanya i França el 2010, en plena negociació del primer rescat. Unes compres que Grècia havia descartat anteriorment.

Un cop negociat el segon rescat el president grec, Papandreu, ha anunciat que vol referendar les condicions que li ha posat la UE per el rescat. La reacció dels líders de la unió ha estat nefasta. La política fa temps que va a remolc de l'economia i arran de l'anomenada crisi del deute concretament a remolc de l'economia especulativa. Quan parlem de 'mercats' i de la borsa no estem fent més que dir 'especuladors', una manera de parlar que denoten un gest d'orgull per no acceptar que ens dominen un conjunt d'interessos lucratius individuals.

I que ningú s'ofengui quan parlo d'especuladors. Tot i que crec que ja és hora que comencin a tastar què és això de la crisi, tampoc no els criminalitzaré. Tothom té el seu dret en preocupar-se només per les seves coses, el que no pot ser és que aquest conjunt de interessos individuals i lucratius governin el món. No pot ser.

Tertulians i 'experts' ens venen que el problema és que hem fet créixer el sistema de benestar per sobre de la nostra capacitat de pagar-lo i ho hem fet tirant de deute. Això és absolutament fals. El sistema de benestar que tenim el podem pagar, el podíem pagar. No fa tant, tots els estats tenien superàvit. Quan parlem del deute sembla que només podem parlar de despesa i mai d'ingressos, no fos cas que ens plantegéssim quants diners hem perdut amb la rebaixa fiscal dels últims 15 anys i el poc interès que s'ha tingut en perseguir el frau. Els que ho han comptat diuen que la rebaixa fiscal a Espanya ens ha fet deixar d'ingressar 28.000 milions d'euros i el frau fiscal és de 70.000 milions d'euros.

I aquests tertulians mai, mai, quan parlem de deute, d'estirar més el braç que la màniga i tota la mandanga, ningú posa sobre la taula que el 2010 al món el número de multimilionaris va créixer un 8'3% i la seva riquesa un 9'7%. I llavors surten amb frases com "n'estic fart de la superioritat moral de l'esquerra". És que hem fet altra cosa que donar alternatives?

Doncs au, a cagar a la via.

3 comentaris:

Marta F. Soldado ha dit...

A cagar via, sí. I a la tele que ens diuen que és la nostra, la de tots, aquests tertulians reeduquen a la classe mitjana i treballadora i els diuen que han viscut per sobre de les seves possibilitats. Una dada més: des dels anys 80 els impostos sobre el patrimoni no han parat de decréixer, així com els que s'apliquen a les rendes més altes. A Espanya, que anem tard en democràcia, també anem tard en benestar, i mai hem gaudit d'allò que ens diuen que és viure per sobre de...en fi, ens queda resistir sempre.

Anònim ha dit...

doncs si a cagar. i considero que això de classe mitja i obrera ja no val... la Obrera és un eufemisme de la pobre, i la mitja seria la obrera que li han fet creure que ja és quelcom més... Per que no començem a anomenar la classe productora, per exemple? a veure si d'una vegada per totes comencem a prendre conciencia de col·lectiu i es canvia alguna cosa!

JOAN ha dit...

Hola Joan!!

M'agradat molt el teu article (i el blog en el seu conjunt, m'hi havia passat, però avui he fet un passeig amb deteniment!); de fet estic terriblement ofés amb el tracte q s'ha donat al mitjans sobre el tema de Grècia, com si Papandreu fos el gran dolent de la pel·lícula, quan el seu gran crim ha estat voler donar veu al poble sobre el futur del país... En fi, tampoc sé de q em sorprenc! i la frase "n'estic fart de la superioritat moral de l'esquerra" vaig tenir el trist privilegi de sentir-la en directe, i gairebé em surt una alèrgia arreu del cos!!

Abraçades!!

Joan Camps