5 anys de Walden III

No se ni com començar un article com aquest, no se com es fa. Suposo que fer un balanç és obligatori, allà va.

Avui fa just 5 anys que publicava aquest article uns dies després de reeditar el segon tripartit de Catalunya. Aquella era una "aposta" personal, tenir un blog on parlar de política. Tot i que al principi va ser des de Can Pistraus*, l'esperit del walden va començar en aquest article. No va ser fins al Juliol que no vaig crear pròpiament el blog walden III un cop vaig entendre que a Can Pistraus hi treia el cap més vegades jo que el personatge. Així, sempre he considerat que sense una pàgina pròpia a la xarxa, el walden III va començar el 7 de novembre de 2006.

D'entrada el vaig batejar amb el nom provisional walden III, degut a un dels llibres que m'ha fet reflexionar més sobre la política, sobre com ens organitzem com a espècie, el Walden Dos de B.F. Skinner. Des d'aleshores, mai he trobat un nom millor ni cap motiu per a buscar-ne un de diferent. M'agrada el nom i el llibre segueix sent una analogia perfecte del que m'agradaria que fos algun dia el blog, una proposta diferent sobre com podem organitzar-nos amb tots els dubtes que la proposta pugui generar. No són solucions, són opinions, propostes sobre les que el lector o lectora ha de decidir la seva postura entre els infinits matisos entre el triangle que formen el 'd'acord' el 'desacord' i el 'no sé què pensar'

Així, des del primer dia, el walden III va tenir una continuïtat suficient per no caure oblidat i es va consolidar com el meu racó on he anat deixant plasmada sobretot la meva opinió respecte el que passa al meu món però no només. Tot i que hi ha regnat la opinió política, al walden sempre hi ha hagut lloc per els meus projectes raros, una mica de blog personal, la música i, com no, els meus contes i escrits varis que tant enyoro poder escriure.

Fins ara, cada any he publicat més que l'any anterior fins a dia d'avui on, de mitjana, publico un article cada 5-6 dies fins a arribar a més de 190 articles publicats al llarg d'aquests 5 anys en els que els lectors hi heu/han fet 327 comentaris (que no sabeu quanta il·lusió fa, llegir-los!). Es fa difícil saber quantes visites té el walden III, depèn de l'eina que utilitzi la diferència entre xifres pot ser de més del doble. El comptador de visites que vaig posar un any després de l'arrencada del blog acumula prop de 23.000 visites i el Google Analytics que compta des de finals del 2007 en porta prop de 21.000. 

Més enllà dels números, visitants, articles publicats, comentaris, el walden III al llarg d'aquests 5 anys ja és una part més irrenunciable de la meva vida quotidiana. D'alguna manera representa una part de tot el que m'ha passat al llarg d'aquest temps i ara no m'imagino no tenir-lo.

L'era dels blogs alguns van dir que es va acabar fa temps, que l'irrupció de les xarxes socials acabava amb aquesta manera més estàtica i de menys relació que representen els blogs però el que jo he notat precisament és el contrari. Si bé ja no hi ha tants comentaris (això si que ha passat a les xarxes socials on la comunicació és més bidireccional i ràpida), d'alguna manera els blogs han esdevingut juntament amb els diaris digitals, els creadors de gran part del contingut que després es comparteix a Twitter, Facebook i companyia.

Tampoc amago que crec que l'amenaça de sempre, la immediatesa, es pot traduir en la proliferació dels missatges curts, que poden estar tan elaborats com vulguis però amb els que no podem transmetre un argument mínimament ric, complex o senzillament escrit sense la necessitat d'economitzar paraules.

La meva aposta segueix passant per publicar tant com pugui en aquest racó que m'he fet a la xarxa que com qui canvia els mobles, ha anat canviant d'estètica** però sempre ha mantingut l'objectiu de ser un espai de reflexió sobre el món i el moment que per sort (sobretot) i per desgràcia ens ha tocat viure.

Moltes gràcies a tothom qui ha passat per aquí en algun moment d'aquests 5 anys i un record molt especial a un lector esporàdic que fa un any que no passa per aquí: et trobem a faltar, Martí.

____________________________________________
* blog del personatge Sr.Pistraus, membre del grup d'Estanislau Verdet
** les fotos d'aquest article són d'anteriors estètiques que ha tingut el walden III

8 comentaris:

Clara ha dit...

amb blocs així he après moltes coses, i me n'he qüestionat moltes altres!
felicitats!

mireia ha dit...

M'encanta aquest bloc! Molt complet: política, contes, música, opinions, però sobretot amb molta sensibilitat. I no és amor de madre!
Felicitats!

bet ha dit...

En uns temps atrafegats, gairebé vivint només per sobreviure, és un plaer poder reflexionar sobre fets que ens envolten i ens afecten gràcies a una persona com tu, que tens aquesta facilitat d'informar i fer reflexionar.
I no és amor de tieta-padrina!

Victor ha dit...

I els que et llegim per RSS, com ens comptes?

Enhorabona pels 5 anys, i que en siguin molts mes. Es un plaer llegir-te.

Pere Nieto ha dit...

Joan, moltes felicitats. Jo també crec que canvien les coses, però espais de referència, debat i proposta segueixen sent necessaris. Mai has buscat ser líder d'audiències sinó plantejar el teu punt de vista. A pels propers 5 anys de vida !

joan ha dit...

Gràcies per tots els comentaris, com dic a l'article, fan molta més il·lusió del que us penseu..!

Víctor, no se ni com compta l'Analytics.. el blogger té el seu propi comptador que em diu que hi ha 35541 visites...! És una autèntica incògnita..

En fi, i tant, prepareu-vos per 5 anys més!

Jaume Riu Sala ha dit...

Joan, el mateix dia (7 de novembre de 2006) que començaves aquest magnífic blog jo celebrava exactament 35 anys de casat, el que vol dir que ens portem força anys...
Malgrat la distancia en el temps, comparteixo bàsicament el teu "to" i et convido a visitar el meu blog "nohihacosesacabades" per gaudir d'un intercanvi d'experiències entre dues generacions.
Apa.

Jaume Riu Sala ha dit...

Per cert, la curiositat que et va portar fa anys a penjar en el blog una paradoxa aritmètica (4 = 5) encara impressiona a alguns i a mi em diverteix des dels temps d'estudiant.
Avui se m'ha escapat de desvetllar la trampa en un sobretaula d'admiradors teus i no vull dir noms..., però em sembla que no m'han entès (9 = 9 perquè l'arrel quadrada és + -) de manera que tot segueix igual.