Les meves raons, els meus malsons

"Saps, fill, abans per anar a l'escola i al metge no havies de pagar i així tothom hi podia anar"

 
El meu pitjor malson i el que em fa seguir lluitant.



Quins són els vostres malsons? Quin és el vostre motiu per seguir lluitant i no rendir-vos?

Sostenibilitat i campanyes electorals

Fa uns anys vaig escriure un article sobre les campanyes electorals i la seva sostenibilitat donant algunes idees i qüestionant diferents aspectes d'aquestes des del punt de vista de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Cada vegada que s'apropen eleccions, rellegeixo aquell article.

Aquest any, he volgut revisar-lo per a actualitzar-lo a la nova realitat política i social, incorporar-hi certes reflexions i treure'n o matisar-ne d'altres. 

Les campanyes electorals són útils

Encara que en les enquestes la immensa majoria de la ciutadania afirma que no pren la decisió del vot en funció de la campanya electoral, si entenem la campanya electoral de manera àmplia (publicitat, entrevistes, debats, notícies, tertúlies...) sabem que això no és del tot cert. En les setmanes anteriors a les eleccions molta gent decideix el seu vot i molta altra canvia la seva decisió prèvia. Això dóna motius per entendre el caràcter conservador i d'arriscar poc que prenen els partits, sobretot els petits que no gaudeixen del coixí mediàtic. Així, crec que el debat no és sobre l'existència de campanyes electorals (seria un debat interessant però poc realista) sinó sobre com repensar-les. 

Quins problemes hi ha?

Però no és menys cert que les campanyes electorals estan lluny de la sostenibilitat en tots els aspectes i centrant-me en el meu espai polític, no és una incoherència menyspreable. D'altra banda, tots sabem les dificultats que té l'ecosocialisme per tenir un espai mediàtic on explicar-se, proposar i situar-se en el debat públic.

Els partits petits no tenen ni de lluny els recursos econòmics ni les donacions (i finançaments irregulars) de les que altres partits gaudeixen i una campanya electoral actual representa una despesa important. Aquí cal destacar que en les últimes campanyes ICV ha fet una reducció dràstica del pressupost de campanya a la meitat d'anteriors campanyes i ha incorporat el finançament d'aquestes a la militància i la ciutadania mitjançant micro-préstecs per a evitar els crèdits amb entitats bancàries.

Però tant a nivell econòmic com ambiental, les campanyes electorals de cartells, banderoles i pancartes d'un sol ús no són sostenibles. Representen un cost econòmic que només s'amortitza en unes soles eleccions i representa una gran generació de residus. I està molt bé que alguns materials electorals siguin reciclables o fets amb material reciclat. El millor residu no és el que es recicla, és el que no es genera. El principal obstacle en aquest aspecte és la personalització de la campanya, un lema i un candidat diferent per a totes les eleccions que fa impossible reutilitzar el material de les eleccions locals per a les eleccions europees o quan canvia el candidat.

A nivell d'impacte social, l'estil de campanya electoral agressiva, de confrontació personal més que d'idees, de mercantilització de la política apropant cada vegada més al votant a un consumidor fa que cada eleccions es saldin amb un major nombre d'abstencions i en tot cas desencís del sistema democràtic. Aquest tipus de campanya van en la direcció contrària a la sostenibilitat d'una democràcia lliure, sana i forta. 

La sostenibilitat no és un condicionant sinó part de la solució

L'espai de l'ecosocialisme fa de la sostenibilitat un argument central de la seva ideologia i la seva acció política i no s'entén pas com una restricció sinó tot el contrari, com la solució. Així, no vull enfocar el debat només com un tema de coherència ideològica sinó també com a construcció d'alternatives per a trobar solucions a les dificultats que tenim.
 

• Material físic de llarga vida: No és lògic gastar tant en cartells, banderoles i pancartes que no es poden tornar a utilitzar. Un partit té unes idees i valors perdurables. El disseny i fabricació dels materials de campanya s'ha de fer pensant en poder-los utilitzar en diferents el·leccions i candidats.
   
• Material multimèdia específic de campanya: Com a contraposició, l'aparició als mitjans (entrevistes, debats i declaracions als mitjans) així com el material multimèdia (spots electorals, material electrònic amb propostes, web, xarxes socials) han d'incorporar les propostes concretes que implica l'aplicació d'aquestes idees i valors a l'àmbit de les eleccions i la realitat actual, garantint que el candidat o candidata, les propostes concretes i els arguments per a defensar-les arribin a l'electorat.
  
  
• Optimització de recursos: No podem malbaratar diners i esforços dels militants penjant cartells als espais reservats per ser tapats el matí següent pels motoristes a sou dels partits grans. La militància serveix per molt més que omplir actes electorals i penjar cartells, poden explicar i convèncer de les nostres idees en punts clau de cada barri, facilitem que així sigui. La gestió de tot el material reutilitzable, la recuperació del material, establir-se en punts clau dels barris donant difusió de les nostres propostes i el ciber-activisme...
   
• Estalvi i compartir despeses: Fa unes setmanes, el parlament va votar contra la reducció del límit de despesa de les campanyes electorals i proposta del mailing conjunt de tots els partits proposat per ICV-EUiA, tot i això, una bona alternativa és fer un mailing conjunt de tots els partits que hi van votar a favor reduint despesa i no generant tants residus.
   
• Participació i clima de campanya, sostenibilitat de vot Fa temps que els grans partits no pensen a mig termini. S'estan duent a terme campanyes i precampanyes curt-terministes que l'únic objectiu està centrat en la representació. Això vol dir centrar l'interès en el percentatge de vot i no el nombre de vots. Pensant en la sostenibilitat de la democràcia, l'últim que volem és el clima polític de confrontació i pica-baralla que només persegueixen fer perdre vots a l'altre. L'objectiu ha de ser sempre guanyar vots, mai treure'n als altres i resistir-se a la confrontació personal (tot i la predilecció mediàtica a aquest tipus de declaracions) i passem a contraposar propostes, arguments i ideologies.
   
• Som votants i no consumidors Ja fa molt de temps que molts partits han començat a practicar la campanya emotiva i buida ideològicament. Convertint els partits com marques que el votant compra i on la estètica, la èpica i la emotivitat són reclams comercials, regnen els adjectius i propostes genèriques amb les que tothom podria estar d'acord "una Catalunya millor". Això no fa més que produir frustració al veure que la posta en pràctica (aquesta sí ideològica) de "millor" és suprimir impostos als rics i fer retallades socials. Negar el debat ideològic és poc responsable per part dels partits, cal fer un especial esforç per a re-polititzar la política.
   

De què tenim por? 

D'entrada, se m'acudeixen moltes objeccions que es poden fer a aquest enfoc i molts inconvenients a la posada en pràctica de tot això. Però no és precisament això el que ens trobem quan parlem de sostenibilitat en àmbits com la indústria o la mobilitat?

No sóc especialista en comunicació política ni politòleg, aquest article està molt lluny de voler aportar idees en aquesta direcció. Intento proposar el que podem extreure del mateix discurs ideològic del partit davant de la deriva insostenible econòmicament, social i ambiental que estan tenint les campanyes el·lectorals i en sóc conscient que ja s'han donat alguns passos importants en aquesta direcció però cal continuar fent-los.

Hem d'aplicar la sostenibilitat a la campanya el·lectoral, no només per mostrar coherència ni per donar una imatge concreta, també per a sostenir la democràcia i el nostre espai polític al llarg del temps.

No existeix bandera suficientment gran

Som molts i moltes els que davant el panorama estem en un estat de preocupació important, fins i tot de desànim. Portem molts anys de lluita social, manifestacions, concentracions, plataformes i denúncia dels incontables retrocessos i injustícies però també de proposta, d'intentar contra corrent fer arribar les alternatives a les que diuen "les úniques polítiques que podem fer", d'intentar esquivar un silenci mediàtic i el poc espai on poder fer desenvolupar idees i propostes.

No m'estranya el desànim, la veritat. Hi havia molta feina feta. A base de mobilitzacions, accions vàries, Trending Tòpics i mil i una inventives de les que només surten de la creativitat d'un col·lectiu realment ampli i heterogeni, havíem situat les retallades i les mal anomenades polítiques d'austeritat com a culpable d'una recessió econòmica en la que estem precipitant-nos i endinsant a base de fer pagar a la majoria mentre la minoria segueix enriquint-se.

No renunciem a tota la feina ni a les conclusions que havíem tret colze a colze al carrer, som majoria. Som majoria les persones que refusem aquestes polítiques i més majoria serem si la certesa que hi ha alternativa a aquestes polítiques arriba a més gent.

Vull fer una sacsejada a tots nosaltres, a tota la gent que creiem i volem que hi hagi alternativa.

És cert que Mas i CiU han trobat el millor moment per a unes eleccions i estan gestionant el debat públic de manera magistral per a distreure el debat social que havíem aconseguit fos central i prioritari. Però no és menys cert que la feina està feta, que no hem de començar de zero, només hem d'aconseguir que el debat públic no sigui entorn els drets nacionals. Els catalans i catalanes som prou llestos per a parlar de drets nacionals i de drets socials a l'hora sense que ens caiguin els cabells de l'esforç.

Arremanguem-nos. Cadacú des de la seva plataforma, entitat, partit, associació, blog, twitter, facebook... Cadascú des de les seves conviccions, idees, alternatives. Però no s'hi val abaixar les mans amb el "CiU traurà majoria absoluta onejant la bandera" perquè no hi ha bandera suficientment gran.

...no hi ha bandera que tapi el cas Palau, Crespo, ITV, Bagó...

...no hi ha bandera que tapi les retallades a educació, mestres, 6a hora, substitucions, escola bressol, música, beques menjador...

...no hi ha bandera que tapi les retallades en sanitat, CAPs tancats, quiròfans, llistes d'espera, euro per recepta, especialistes...

...no hi ha bandera que tapi l'abandonament de qui paga més els efectes de la seva crisi, desnonaments, retallada en el PIRMI, condemna a mort de les ONG al desenvolupament, impagaments de concerts socials...

...no hi ha bandera que tapi el pacte de les dretes amb la reforma laboral, la llei d'estabilitat pressupostària, límits del dèficit, llei òbmibus...

...no hi ha bandera que tapi l'efecte de les retallades en prevenció d'incendis i en plantilla i recursos a cos de bombers...

I el més important, no hi ha bandera que tapi que hi ha alternatives econòmiques per a fer que qui més té, qui més contamina, qui més guanya pagui més i no faci pagar la crisi a la majoria. Que hi ha alternativa per a fer que les grans empreses i fortunes deixin de defraudar milions en els paradisos fiscals.

No tenen bandera suficientment gran per a tapar tot això si som tots i totes els qui ho anem recordant. No podem deixar això en mans exclusivament de la campanya electoral, de quatre o cinc caps de llistes, la política la fem la gent. Cadascú tindrà una opció que cregui millor o preferible, però tenim un objectiu comú, davant la situació extrema de molts veïns i veïnes que estan sent desnonats, de molts companys de classe que hauran de deixar la universitat, de famílies d'amics i amigues que s'han quedat sense cap ingrés... tenim l'objectiu de posar fi a aquestes polítiques econòmiques injustes i criminals.

Ja no és suficient decidir la pròpia postura, cadascú ha de convertir-se en un actor social de canvi, perquè no hi ha bandera que pugui amagar tanta injustícia, ni que pugui callar la nostra veu. Només si som majoria, que estic segur que en som.

Octubre

Frase del mes: "En situacions excepcionals, decisions excepcionals"

Així va argumentar Artur Mas la convocatòria avançada d'eleccions i posar fi a la legislatura més curta de la història de la Generalitat de Catalunya. Podem entendre doncs, que segons ell fins ara no estàvem en una situació excepcional.

Artur Mas va basar, segons les seves mateixes paraules, la legislatura en tres pilars, la reactivació econòmica (sortida de la crisi), la protecció de l'estat del benestar i el pacte fiscal. Efectivament, no podem dir que cap dels tres pilars tingui ni tan sols un mínim senyal d'èxit parcial. Tot i així, no és fins que Rajoy es nega a parlar del pacte fiscal que Artur Mas no decideix posar fi a la seva presidència i al seu govern. La situació excepcional és el més que previsible 'no' al pacte fiscal, no pas la excepcionalitat social en la que vivim amb centenars de desnonaments diaris, percentatge d'aturats que s'apropa a la meitat (!!!) de la població activa i un panorama de desastre social que no cal explicar (o potser si). Aquesta excepcionalitat no és prou excepcional per al president.

Veurem ara, doncs, una campanya electoral on més que CiU, la candidatura serà Artur Mas. La imatge de CiU es relaciona amb les brutals retallades a tot arreu i l'inexistent esforç per a treure ingressos d'allà on hi ha calés i molts (successions, nuclears, taxa turística, dipòsit bancari, etc.), això juntament amb l'atmosfera de rauxa independentista fa que a la "casa gran del catalanisme" es plantegin una estratègia d'èpica personalista. En aquestes eleccions oblidarem que votem un parlament i unes llistes i es convertiran en unes eleccions presidencials.

Cal fer tot el possible per a que el debat electoral no sigui parcial. Cal parlar de tot. També de les retallades (les d'aquí i les que CiU i PP pacten al congrés dels diputats), del cas Palau del que tenim notícies fresques, les ITV, l'escàndol destapat per la revista cafeambllet.com de la corrupció a la sanitat catalana (editors de la qual estan al banquet dels acusats...) i de les alternatives a tot aquest conjunt de despropòsits, que hi són, fa temps que molts les intentem explicar amb molt poc espai i cobertura mediàtica.

Cançó del mes: Un gran riu de fang - Pau Vallvé (De bosc)

Jo ja fa un temps que he escoltat el nou disc del Pau Vallvé que sortirà el proper 16 d'Octubre (hi ha certs privilegis, clar) i tenia moltes ganes de poder ensenyar alguna cosa aquí. No avançaré res que no hagi avançat en Pau, només afegiré que ha tornat a fer un discazo. Al Facebook explicava l'altre dia el sentit del títol del disc 'De bosc':

"No sé si és una cosa gaire generalitzada, però 'de bosc' a casa sempre ho hem fet servir per descriure a algú poc amant de les multituds, que tendeix a anar a la seva, al seu ritme. A fer les coses amb dedicació i en solitud. Sol ser algú que, per exemple, prefereix el pa amb tomàquet que el caviar. Ma mare molts cops m'ho ha deixat anar: 'Ai Pau, mira que ets de bosc eh...'. Doncs això. Així es dirà el disc: De bosc"

Aquí teniu el vídeo de l'única cançó que de moment ha avançat, la cançó del mes d'octubre:

M'agrada constatar que cada cop més, dins la música alternativa catalana ja no costa trobar cançons que incorporen crítica social i política. En la línia d'un dels meus grups de capçalera, Radiohead, ja hi ha molts exemples aquí -en l'escena alternativa, per anomenar-la d'alguna manera- de música i músics compromesos i això s'agraeix. Com a part de la realitat que ens envolta, té molta lògica que també la música reflecteixi la injustícia, les fosques perspectives, etc. Fa un temps sentia en primícia a l'Heliogàbal una cançó (del disc que s'està gestant) d'Inspira amb claríssim contingut social, Joan Colomo fa discs plens de reivindicació (la meva preferida: Màgic, que va ser cançó del mes) i en Pau que ja portava temps parlant-ne als concerts, l'incorpora en aquesta cançó, per exemple, com a part d'un futur molt fosc on 'potser el món sencer serà un gran riu de fang'.

Recomanació del mes: Som energia

Som Energia és una cooperativa d'energia verda que ja compta amb més de 3500 socis i sòcies. Va néixer el 2010 amb l'objectiu d'assolir els primers objectius marcats: convertir-se en una comercialitzadora d'electricitat 100% renovable i iniciar els primers projectes propis de producció d'energia.

Des del setembre de 2011 tots els socis i sòcies de la cooperativa pot contractar a Som Energia com a subministradora d'electricitat verda certificada. A part, també té en planificació i execució varis projectes d'instal·lació de producció d'energia renovable.

Som Energia és un exemple més de com les persones podem organitzar-nos per a iniciar, pressionar i contribuir a canviar grans coses. Us animo a tothom a fer-vos-en socis i sòcies i a contractar l'electricitat de casa vostra i posar el gra de sorra per a contribuir a canviar el mercat de producció d'energia d'aquest país.