Després de la segona retallada: autodeterminació

Ja tenim sentència del TC sobre el recurs del PP al nou estatut d'autonomia de Catalunya. Un nou estatut que es va promoure gràcies al pacte del Tinell i el qual va patir la primera retallada abans d'arribar al congrés per un pacte CiU-PSOE.

Com diu un reconegut catalanista* del meu barri, per sentir-te decebut per la manera com s’ha esdevingut un fet, cal prèviament haver posat esperança i il·lusió en un determinat desenllaç que consideraves positiu i per tant, tot i que la meva reacció no ha estat de sorpresa, si em sento una mica decebut és perquè dec ser una mica il·lús. Influències de Hollywood on els bons sempre acaben guanyant...

A mi em sulfura, però, aquesta actitud de consens i unitat que els partits catalans estan mostrant. Em sembla hipòcrita per part de CiU i PSC, artífexs de la primera retallada que va patir l'estatut que el 90% del parlament de Catalunya havia aprovat. De tota manera, sí, unitat i fermesa. Però per fer què? Es necessita fermesa per fer una manifestació? Quina és la resposta que ha de fer Catalunya com a nació per respondre al fracàs de l'intent de Catalunya d'obtenir més autogovern?

Personalment crec que ara per ara ERC ha sabut vendre molt bé la idea d'independència com a única solució a la crisi estatal que s'ha obert. Entenc el seu raonament, però no crec que sigui cert allò de "única solució". Crec que l'independentisme està aglutinant un seguit de persones que realment el que volen és autodeterminació, el dret d'una nació per decidir sobre la seva sobirania, unilateralment. Però sincerament crec que unilateralment no només es pot declarar la independència.

Serà extraordinàriament complicat i dur. Perquè és inconstitucional, perquè l'estat espanyol no ho permetrà i perquè Europa tampoc s'hi mullarà depèn de com. Però per inconstitucional que sigui, Catalunya té el dret a decidir i dir què vol ser, com ho va fer votant l'estatut d'autonomia però sense haver de demanar permís.

Per tant, davant del fracàs que representa la retallada del TC, la meva opció és l'autodeterminació, la unilateralitat per decidir quina relació volem amb espanya. Jo m'hi vull federar tenint la nostra pròpia Agència tributària, la nostra política lingüística, gestionant les nostres infraestructures, etc. 

Crec que això ho puc dir unilateralment de la mateixa manera que un independentista demanarà l'estat propi. Oi?

__________

* Entengui's catalanista com a persona preocupada per la cultura catalana, que defensa el seu dret a l'autodeterminació però mai com a una única preocupació ni lluita.

Sonarmàtica 2010

Avui arrenca el Sónar 2010 a Barcelona i com alguns sabeu, dins de la programació cultural del Sónar hi ha SonarMàtica, un espai expositiu al CCCB que aquest any va entorn de la robòtica:

(Back to) the robots

Una cadira que s’auto-desmunta i s’auto-construeix, robots que vigilen, toquen el violí o guien l’usuari per a dibuixar el seu autoretrat, mascotes robòtiques i artefactes maquinals que se suïciden, tots ells, i molt més, protagonitzen una mostra amb la qual SonarMàtica torna a les seves arrels; un “back to the ro(b)ots”. Tal com cantaven Kratwerk al seu clàssic de 1977: “We are programmed just to do / Anything you want us to / We are the robots…”

Ahir vaig estar muntant el meu espai, el metal·lòfon i el violí tocaran una peça inèdita de'n Pau Vallvé cada 15min dins de l'espai que hangar té al SonarMàtica. A mi encara se'm fa estrany veure el meu projecte dins d'una moguda de tant envergadura com és el Sonar, veure la meva presentació en un cartell al costat dels meus 'bitxos' o en una pàgina pròpia al web del Sónar:

El “Violí MIDI” i el “Metal·lòfon MIDI” sorgeixen com a part del projecte de disseny i construcció d’un entorn musical automàtic. Aquest entorn ha de permetre tocar en directe i per això s’ha dissenyat manejable, fiable, estable i totalment portable. El projecte té el seu origen en la reflexió de l’ús de la robòtica com a eina per la creació i l’actuació musical. Els mitjans i l’entorn influeixen i condicionen el procés de creació de l’artista. Un nou entorn, un nou llenguatge i una nova interfície produiran noves creacions, nous estils musicals. Parlem doncs d’un nou format que qüestiona els límits dels conceptes cantautor o banda musical.
 

Els instruments robotitzats fins al moment són un instrument de percussió polifònic i un instrument melòdic de corda fregada. Queden per abordar altres timbres, registres i funcions musicals. A l’horitzó del projecte es preveu la creació d’una interfície adaptada a les característiques de cada instrument convertint el conjunt musical automàtic en un entorn musical automàtic. A més, el projecte contempla la senzillesa constructiva, la reutilització de components així com el hardware lliure (Arduino) així com el protocol MIDI per la flexibilitat que proporciona.

Joan Vallvé presenta el seu projecte final de carrera d’Enginyeria Industrial desenvolupat en gran part al centre de creació artística Hangar. El seu treball es centra en l’ús de la robòtica com a eina per la creació musical. Va col·laborar amb el Music Technology Goup en el projecte de la Reactable i ha estat vinculat de manera activa a la música en projectes com Estanislau Verdet, Se atormenta una vecina i u_mä, que incorpora també el seu “Metal·lòfon MIDI” als directes.

Música composta per Pau Vallvé.

Des d'aquí vull donar les gràcies a la gent del Sónar i a l'hangar. Aquí us deixo amb el primer video 'casero' del duet composat pel Pau que estarà sonant al CCCB des d'avui fins dissabte a la nit:

Campanyes electorals sostenibles?

ICV com tots els partits, estem escalfant motors per encarar un any importantíssim pel futur de Catalunya i Barcelona. En aquest ambient de reflexió, neguit i ganes de començar la carrera que precedeix qualsevol cursa de resistència, l'atleta té el temps de pensar quina estratègia prendrà i crec que ICV hem de tenir un debat que d'alguna manera hem anat esquivant sempre.

Enfocant la cursa ens trobem el problema de sempre, ICV no té recursos per jugar a ser un partit gran. Ni en diners, ni en nombre d'afiliats, ni votants. Quines solucions trobem dins del mateix ideari d'ICV en problemes com aquest? La sostenibilitat.

No només és qüestió de coherència, vull reivindicar un canvi cap a la campanya el·lectoral d'ICV sostenible perquè la sostenibilitat funciona i ha de ser la nostra aposta.

Com apliquem la sostenibilitat a les campanyes electorals?

El model econòmic capitalista no és altre que el de les campanyes actuals. Les campanyes el·lectorals actuals són campanyes de cartells, banderoles, pancartes i eslògans d'un sol candidat. Campanyes d'un sol ús,  campanyes molt costoses, que generen grans deutes (i per tant, grans favors als bancs), i generen grans residus. A ICV no podem estar-hi còmodes, hem de canviar el nostre model de campanya electoral, la campanya electoral sostenible:

1. Sostenible econòmicament. Altres partits no tenen problemes de diners, ICV no té ni de lluny els recursos econòmics ni les donacions de les que els altres partits gaudeixen, quins són els conceptes que nosaltres plantegem políticament entorn la sostenibilitat econòmica:
1. Material de llarga vida: hem de plantejar-nos si és lògic gastar-nos els diners que tenim amb pocs cartells, banderoles i pancartes que no podrem tornar a utilitzar. És molt més sostenible entendre que la inversió de disseny i fabricació de tot el material de campanya pugui ser ideat per a poder utilitzar en diferents el·leccions i candidats. Contraposem la campanya personalista i d'eslògans efímers envers la campanya d'idees i valors. Quantes banderoles i pancartes tindríem al cap de 4 el·leccions? 
2. Optimització dels recursos: No podem malbaratar diners fent cartells ni esforços dels militants per penjar-los per ser tapats el matí següent. Per a què serveixen els militants i adherits durant la campanya? és productiu fer-los estar una tarda amunt i avall per enganxar 100 cartells? Són persones que poden explicar i convèncer de les nostres idees en punts clau de cada barri.
3. Valor afegit: La nostra campanya no pot basar-se en la quantitat, hem de buscar la qualitat. L'anunci al metro és molt més eficaç que 1000 cartells efímers al carrer per més barats que siguin, per públic potencial i per permanència de l'anunci. 
2. Sostenible ambientalment com en altres aspectes la sostenibilitat econòmica va en la mateixa línia que l'ambiental. A part del que apuntava, què és que ICV diu  en matèria ambiental?
1. RRR: Reducció, reutilització i reciclatge. Ja fa temps que el reciclatge és indivisible de tots els materials d'ICV tant de campanya com d'altres. La reutilització l'hem d'incorporar immediatament (ja en parlo a dalt) i la reducció de residus ens porta a apostar pel material digital i les campanyes cibernàutiques, audiovisuals... Cal fer el tomb i acostar el missatge d'esquerres a la xarxa ja que els mitjans de comunicació no ens són especialment afins.
3. Sostenible socialment. El camí que estem prenent polítics i mitjans de comunicació no és sostenible socialment. Cada eleccions es salden amb un major nombre d'abstencions i les campanyes el·lectorals també hi tenen alguna responsabilitat.
1. Les campanyes sumen. La feina d'una campanya ha de ser pensada per ser aprofitada en la següent, d'això podem extreure'n que la campanya ha d'estar centrada en el model de país o ciutat que tenim, la proposta davant de la resposta.
2. Participació i clima de campanya, sostenibilitat de vot. Fa temps que els grans partits no pensen a mig termini. S'estan duent a terme campanyes, precampanyes i preprecampanyes que l'únic objectiu que tenen està centrat en el nombre d'escons o regidors, és a dir, el percentatge de vot i no el nombre de vots. Hem de pensar en la sostenibilitat de la democràcia, el clima polític, la confrontació i la pica-baralla només persegueixen fer perdre vots a l'altre. El nostre objectiu ha de ser sempre guanyar vots, mai treure'n als altres.

De què tenim por?D'entrada, sé que molts posarem objeccions a qualsevol canvi important, crec que hi hem de pensar molt, però no ens tanquem d'entrada. Que no és el que ens passava fa un temps quan parlàvem de sostenibilitat? Intentant respondre a algunes inquietuds i objeccions, m'agradaria aclarir què no vol dir el que proposo modestament des d'aquest article:

No vol dir que...

...el candidat desaparegui. Les campanyes electròniques, els spots de TV i els actes de campanya han de promocionar el candidat, la gent segueix volent saber qui vota.
...els militants no treballaran. Els militants poden assumir molta feina, la gestió de tot el material reutilitzable, la recuperació del material, establir-se en punts clau dels barris donant difusió de les nostres propostes.
...ICV desapareixi del carrer. No fer cartells d'un sol ús no ha de voler dir desaparèixer del carrer, banderes, pancartes (que amb el temps s'acumularan), anuncis al metro i campanyes a internet tindràn més presència que cartells d'un sol ús que queden tapats en una tarda.
...no podem parlar de temes actuals. Que la nostra campanya es centri en la proposta no vol dir que no poguem parlar dels problemes i situacions socials actuals, al contrari, ens ha de servir per exposar el nostre model aplicat a problemàtiques actuals.
...no podem parlar d'altres partits. No confrontació vol dir no desprestigiar, l'objectiu ha de ser sumar vots, no restar-ne a altres partits. Hem contraposar propostes, donar lloc a la comparació. Sense parlar de les misèries d'altres partits, podem donar a conèixer les nostres mesures contra la corrupció i el finançament irregular dels partits.

Que quedi clar que no dóno ni vull donar lliçons a ningú, ni una proposta tancada d'una campanya perquè no en sóc especialista, no sóc sociòleg ni de lluny. Només intento proposar el que podem extreure del mateix discurs ideològic del partit davant de la deriva que estan tenint les campanyes el·lectorals.

Hem d'aplicar la sostenibilitat a la campanya el·lectoral, no per mostrar coherència ni per donar una imatge concreta, per a sostenir la democràcia i el nostre espai polític al llarg del temps.

El burka o com acabar amb la poca llibertat d'algunes dones

Després que Lleida prohibís el Burka i la Niqab als edificis públics amb els vots de PSC, CiU, PP, l'abstenció d'ERC i el vot en contra d'ICV, la moda s'ha estès a Tarragona, El Vendrell, Reus, Tàrrega i Cervera. Recentment, també, el PP de Barcelona va intentar-ho però per sort PSC, ERC i CiU no van exercir la coherència i mentre que PSC i ERC van votar en contra CiU es va abstenir (*). Partits flexibles a la sensibilitat del votant local?

[* a 14-J Hereu ha anunciat que prohibirà el burka als edificis públics per decret d'alcaldia]

S'ha obert fa temps, la veda a utilitzar la immigració amb finalitats el·lectorals i en temps de crisi sembla que és més llaminera. Algunes consideracions sobre el tema:

Quines conseqüències té prohibir el burka i la niqab a l'espai públic? Jo ho tinc clar, amb una prohibició no arreglem el problema, estem davant d'un problema greu de masclisme, si prohibim que les dones portin burka i niqab als edificis públics o a l'espai públic senzillament tindrem dones tancades a casa.

Quin objectiu tenen aquestes proposicions? No em crec que els partits que promocionen aquestes propostes o que en són còmplices no votant-hi en contra no entenguin que no és la manera d'aconseguir aquest objectiu. Estem parlant de pura gesticulació, que ja és greu, en un tema com la immigració podent produir més fractura social, que és gravíssim, i que d'aprovar-se les mocions empitjoren el problema i la vida d'aquestes dones cosa que em sembla espantós.

Qui està proposant tot això? Curiosament els que proposen aquestes prohibicions no han lluitat històricament pels drets de les dones ni estan a favor de l'avortament. S'erigeixen com a defensors de les dones només quan es tracta del burka, la niqab o el vel a les escoles.  Han criticat mai l'església per a que doni els mateixos drets a la dona que a l'home? Han demanat mai que les monges vagin sense el seu "vel"?

No estan defensant el dret de la dona que porta el burka. 

I ho saben. 

Aquestes poques dones no deixaran d'anar amb burka. 

I ho saben.

Aquestes poques dones seran obligades a quedar-se a casa perdent la poca llibertat que tenien. 

I ho saben.

Només és un argument més que situa la immigració al punt de mira, un gest que diu "Així no" i no va pas dirigit al col·lectiu migrat sinó al contrari. Va dirigit curiosament al qui té dret a vot. Fastigós.

Estic enèrgicament en contra que hi hagi dones que són obligades a portar burka o niqab perquè estic en contra de qualsevol forma de masclisme, la meva posició és, doncs, estar a favor de qualsevol acció o mesura que pugui millorar la situació actual de masclisme social, però aquesta no l'és, és tot el contrari. 

No em dóna la gana que partits que mai han defensat la llibertat de la dona donin lliçons als nouvinguts de feminisme així o qüestionant el vel i intentant-lo prohibir a les escoles. Em sembla d'una prepotència indigna donar lliçons de feminisme quan seguim tenint aquí la violència masclista que tenim, quan socialment aquí la dona no és lliure de imposicions estètiques, culturals i religioses de tota mena.

Que no ens enganyin ni ens pretenguin donar lliçons, lluitem contra totes les formes de masclisme, no contra l'islam.

Altre cop, després de Vic, em costa veure com els altres partits que s'anomenen d'esquerres es posicionen. La responsabilitat que a vegades diuen que tenen quan retallen drets socials, m'agradaria veure-la aplicada a temes tan seriosos com aquest.

Juny

Frase del mes: " Retallades i retallades"

Davant del problema de dèficit públic, Zapatero ha tirat endavant un seguit de retallades i ha instat la Generalitat a que faci les seves. La comparació és totalment il·lustrativa, hi ha maneres i maneres de lluitar contra el dèficit:

• Fiscalitat
• Govern Espanyol: 
• Cap mesura
• Govern Català:
• Augment del IRPF a les rendes més altes (voteu a l'enquesta del mes!)
• Augment dels impostos als cotxes més contaminants
• Fiscalitat sobre transaccións immobiliàries
• Augment del impost de les transmissions patrimonials (No afectarà als habitatges de protecció oficial)
• Augment Impost actes jurídics i documentats
• Pla de lluita contra el frau fiscal
• Retallades socials
• Govern Espanyol 
• Congelació de les pensions
• Retallades en la llei de dependència
• Govern Català
• No afectarà a les prestacions socials i en especial a la llei de dependència, ni escoles bressol
• Retallades de sous
• Govern Espanyol
• Reducció del 5% dels sous dels funcionaris
• Govern Català (ICV-EUiA no comparteix aquesta mesura imposada per l’estat)
•  Aplicació de la mesura obligada per llei
•  No aplicació en 50 societats mercantils de la Generalitat
•  Limitació del seu impacte percentual sobre els concerts:
• Concerts educatius, només aquells que tinguin equiparació salarial en l’escola pública.
• Concerts sanitaris amb equiparació salarial al sector públic. En cap cas podrà afectar a la prestació de serveis.
•  Introducció d’una clàusula de recuperació salarial un cop finalitzat el pla de reducció de despesa.
• Altres retallades
• Govern Espanyol
• Eliminació del “xec nadó”
• Reducció de 800 milions d’euros a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament
• Reducció inversió pública
• Reducció de la despesa farmacèutica
• Reducció de sous dels ministres i alts càrrecs de l’administració
• Govern Català
• Manteniment del “xec nadó català”
• Introducció de la progressivitat: Cobrament en funció dels ingressos.
• Manteniment de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament  
• Priorització d’aquelles infraestructures impacte social i ambiental
• Reducció de la despesa farmacèutica
• Reducció de sous als Consellers i alts càrrecs de la Generalitat i ampliació a tots els organismes dependents de la Generalitat.

(en verd les propostes introduïdes o modificades a petició d’ICV-EUiA)

vegeu la comparativa de mesures en pdf

Cançó del mes:  

Adelante Bonaparte (II) - Standstill (Adelante Bonaparte disc II)

Aquesta cançó de l'últim disc triple de Standstill estava pendent de recomanar quan finalment poguéssim escoltar-la al spotify. La veritat és que hi ha bastantes cançons molt recomanables al nou "disc" de Standstill. Tot plegat és una obra rodona en tres parts tot i que individualment hi ha grans cançons, també. Adelante Bonaparte (presentada en dues versions diferents), però també Hombre Araña (que recorda molt a cassets d'u_mä, per motius obvis), Ayer Soñé Contigo, Elefante o Cancion Sin Fin entre altres.

Ja sabeu que podeu escoltar les cançons del mes a la llista de reproducció d'Spotify.

 

Recomanació del mes: Sonarmática 2010
 

Sónar 2010 es farà el 17, 18 i 19 de Juny a Barcelona. Sonarmática és un espai d'exposició d'art multimèdia que en forma part i aquest any es centra en la robòtica. El violí MIDI i el metal·lòfon MIDI hi estaràn exposats tocant una cançó composada per en Pau Vallvé.

30 dies de Conseller a Horta Guinardó

Ja fa poc més d'un mes que vaig ser nomenat conseller a dedicació exclusiva del districte d'Horta Guinardó. Després d'aquest temps vull aturar-me un moment i fer una mica de balanç de tot el que he viscut, vist i après.

D'entrada el que m'ha sorprès més és l'ambient de respecte que es respira al districte. Entre entitats, veïnat, partits polítics i tècnics. Aprecio molt aquest respecte personal que hi ha, crec que és i ha de ser la base per treballar i veig que al districte s'ha treballat bastant per a que hi hagi l'ambient que hi ha.

M'agrada la manera de treballar que he descobert i que de ben segur ha contribuït a aquest respecte del que parlava. La interlocució amb les entitats i les associacions veïnals és constant. Això no és qualsevol cosa, apostar per les comissions de seguiment d'obres (Mare de Déu de Montserrat, Mas Guinardó, Casal de la Font d'en Fargues, enderroc del viaducte...) representen moltes hores pels equips tècnics dels projectes al final de la setmana i les reformulacions dels projectes que a vegades sorgeixen també.

No només parlem, però, d'interlocució en clau d'obres. Al districte la creació dels Consells de Barri i de les Comissions de Seguiment dels Consells de Barri s'estan encaminant cap a un canal real de participació deliberativa adaptat a la realitat de cada barri. Els models de gestió dels Casals de Gent Gran o la gestió cívica d'equipaments com serà el Casal de la Font de'n Fargues o el Punt d'Informació Juvenil d'Horta Guinardó també són un  exemple de la relació de confiança que hi ha entre les entitats i el districte.

En aquests 30 dies que porto fent de conseller, també he vist què es treballa i s'ha treballat. En aquesta direcció, cal aconseguir que els veïns i veïnes d'Horta Guinardó sàpiguen què s'ha fet durant aquests 7 anys que l'Elsa Blasco és regidora del districte. Cal explicar la transformació que ha viscut el districte amb actuacions importantíssimes i pendents de fa tant de temps com l'enderroc del viaducte, el parc dels tres turons, la recuperació de la masia de Can Fargas, l'illa d'equipaments del mercat del Guinardó, etc.

Francament, crític com sóc, fa un mes estava convençut que trobaria segur algunes coses que no m'agraden i hauria de veure com la meva ideologia no sempre estigués d'acord amb l'acció de govern. Puc dir que estic més que content, que estic sorprès i orgullós del que he descobert en aquest mes i sobretot de tenir la oportunitat de poder-hi participar.

Estrena dels meus 'bitxos'

Ahir a la planta -2 de l'edifici Tànger de la UPF, es van estrenar els meus 'bitxos' com a conjunt instrumental juntament amb un Theremin MIDI formant part d'un concert de l'Orquestra de Laptops de l'Esmuc.

Val a dir que va ser tot un èxit, en Graham va encarregar-se de composar en directe, en live-coding, el que tocarien aquests tres instruments. Va ser preciós, quan tingui el video no dubteu que el penjaré.

A part d'aquesta peça, el concert va tenir dues peces. La primera va fer el paral·lelisme del 'joc del telefon' amb tractament de senyals entre 5 laptops i el segon es basava en el vClon de l'Alex Barratxina on la cantant Laia Cagigal grabada en directe en video era loopejada i reinterpretada des de diferents interfícies.

Estic molt content, també de poder anunciar que tant el violí MIDI com el metal·lòfon MIDI, seran exposats (tocant una peça composada per en Pau Vallvé) al Sónar, a l'exposició de Sonarmatica del CCCB.