Ha durat poc. Han durat ben poc.
La vena egoista, aquestes prioritats tan estranyes que mai he entès, han acabat ressorgint a la superfície: ERC es planteja de deixar el tripartit.
Deliris de grandesa.
Qui pot ser tan agosarat de pensar que un partit d'esquerres i independentista pot ser tan gran com pensaven que serien? Realment, ERC creia que tots aquests vots eren seus? No se'ls va acudir en cap moment que el guru Carod amb aires de neo-Companys tenia més magnetisme que un yupi-guaperes que en res recorda a Pujol?
Estimats Republicans, ja sabeu què recollíeu, votants Convergents anti-Populars. Què n'espereu d'uns votants que (de ser cert que sou d'esquerres) només tenen en comú el nacionalisme català? La política no és una religió i els votants no us seguiran per on no volen.
Gent que senzillament volia un Bloc Nacionalista, i molts van tornar a caure en el parany del paperet que us surt millor, deixar-vos desitjar per dretes i esquerres.
Tard o d'hora haureu de triar definitivament, sembla que s'apropa el moment, i conseqüentment, perdre votants. És el problema de representar una ideologia minoritària (potser ho havíeu oblidat?), s'han de tenir prioritats ja que no podràs governar sol.
Quina prioritat teniu? Ho direu finalment? No, esclar que no, però ens ho fareu entendre encara que no vulgueu, deixareu el tripartit?
El que més em sorprèn és que gent tan intel·ligent com hi ha dins el partit és que no hagin fet l'anàlisi complet. Què passa amb els que no us han deixat de votar? Hi ha qui no ho deixaria de fer mai, no, per religiosa militància com tots els partits tenen. Però quin electorat crèieu que us va votar quan en Maragall? Religiosos militants, votants de CiU emPPipats... i gent partidària del tripartit. Gent amb una fè de ferro (també) que confiava (ja que ningú de les vostres files ho va fer pensar mai) que el vostre primer nom, "Esquerra", decantaria la balança com va fer, al meu entendre, encertadament.
Gent que us deixaran de votar, com ho han fet els emPPipats, quan us decanteu per pactar amb les dretes, els que volen concertar l'educació, la salut, els serveis socials... Tot i que llavors no tindreu ni uns ni altres, almenys fins que durant un temps confirmeu la vostra "indecisa" trajectòria.
Hem tingut unes Municipals amb una gran abstenció. Surten veus dient "la força més votada ha de guanyar": convergents (votants o no) ressentits. Estic al·lucinant com pot existir un (i tants!!) polític que es permeti qüestionar tant el sistema democràtic, que si segona volta... Descaradament, es proposa destrossar els partits minoritaris (i tant importants) del mapa. Tot això, senyors d'ERC, és culpa en gran part seva.
"Hi ha desengany", "la gent se sent estafada"... Frases que s'estan sentint (massa, la veritat, és molt fàcil dir que la gent sent el que sent tu com a polític perdedor) des de CiU, en referència a aquests emPPipats. Hi ha desengany perquè els votants d'ERC mai han sabut amb qui pactaria el partit que estaven votant cegament. Uns estan contents i altres pensaven que votaven un Bloc Nacionalista.
Senyors, són lliures d'intentar arreplegar vots dels que volen tripartit i els que volen Bloc. Però això és jugar amb dues novies... Això és enganyar, legítimament, esclar, tot i que per legítim no deixa de ser enganyar.
Vostès mateixos si volen recuperar (si es possible) la nòvia nacionalista-carca i deixar enrere la progressista. Ni que haguéssim pactat la retallada els progressistes tu!
Estarem atents aviam si finalment es defineixen i confirmen o retiren les seves prioritats.
La vena egoista, aquestes prioritats tan estranyes que mai he entès, han acabat ressorgint a la superfície: ERC es planteja de deixar el tripartit.
Deliris de grandesa.
Qui pot ser tan agosarat de pensar que un partit d'esquerres i independentista pot ser tan gran com pensaven que serien? Realment, ERC creia que tots aquests vots eren seus? No se'ls va acudir en cap moment que el guru Carod amb aires de neo-Companys tenia més magnetisme que un yupi-guaperes que en res recorda a Pujol?
Estimats Republicans, ja sabeu què recollíeu, votants Convergents anti-Populars. Què n'espereu d'uns votants que (de ser cert que sou d'esquerres) només tenen en comú el nacionalisme català? La política no és una religió i els votants no us seguiran per on no volen.
Gent que senzillament volia un Bloc Nacionalista, i molts van tornar a caure en el parany del paperet que us surt millor, deixar-vos desitjar per dretes i esquerres.
Tard o d'hora haureu de triar definitivament, sembla que s'apropa el moment, i conseqüentment, perdre votants. És el problema de representar una ideologia minoritària (potser ho havíeu oblidat?), s'han de tenir prioritats ja que no podràs governar sol.
Quina prioritat teniu? Ho direu finalment? No, esclar que no, però ens ho fareu entendre encara que no vulgueu, deixareu el tripartit?
El que més em sorprèn és que gent tan intel·ligent com hi ha dins el partit és que no hagin fet l'anàlisi complet. Què passa amb els que no us han deixat de votar? Hi ha qui no ho deixaria de fer mai, no, per religiosa militància com tots els partits tenen. Però quin electorat crèieu que us va votar quan en Maragall? Religiosos militants, votants de CiU emPPipats... i gent partidària del tripartit. Gent amb una fè de ferro (també) que confiava (ja que ningú de les vostres files ho va fer pensar mai) que el vostre primer nom, "Esquerra", decantaria la balança com va fer, al meu entendre, encertadament.
Gent que us deixaran de votar, com ho han fet els emPPipats, quan us decanteu per pactar amb les dretes, els que volen concertar l'educació, la salut, els serveis socials... Tot i que llavors no tindreu ni uns ni altres, almenys fins que durant un temps confirmeu la vostra "indecisa" trajectòria.
Hem tingut unes Municipals amb una gran abstenció. Surten veus dient "la força més votada ha de guanyar": convergents (votants o no) ressentits. Estic al·lucinant com pot existir un (i tants!!) polític que es permeti qüestionar tant el sistema democràtic, que si segona volta... Descaradament, es proposa destrossar els partits minoritaris (i tant importants) del mapa. Tot això, senyors d'ERC, és culpa en gran part seva.
"Hi ha desengany", "la gent se sent estafada"... Frases que s'estan sentint (massa, la veritat, és molt fàcil dir que la gent sent el que sent tu com a polític perdedor) des de CiU, en referència a aquests emPPipats. Hi ha desengany perquè els votants d'ERC mai han sabut amb qui pactaria el partit que estaven votant cegament. Uns estan contents i altres pensaven que votaven un Bloc Nacionalista.
Senyors, són lliures d'intentar arreplegar vots dels que volen tripartit i els que volen Bloc. Però això és jugar amb dues novies... Això és enganyar, legítimament, esclar, tot i que per legítim no deixa de ser enganyar.
Vostès mateixos si volen recuperar (si es possible) la nòvia nacionalista-carca i deixar enrere la progressista. Ni que haguéssim pactat la retallada els progressistes tu!
Estarem atents aviam si finalment es defineixen i confirmen o retiren les seves prioritats.