No es oro todo lo que reluce

Ni esquerres tots els que s'en proclamin.

Ja fa temps que em trobo amb masses arguments per afirmar-ho, la veritat. Però sembla que ningú ho veu, que tothom posa 'el tripartit' al mateix sac, són esquerres. Fins i tot, si regireu el blog trobareu alguna frase de l'estil "l'important és votar esquerres". I és que a vegades costa afirmar que només veus una opció viable, encara que així ho creguis.

No són esquerres tots els que s'en bategen.

ERC, tot i portar-la al seu nom, molt sovint perd l'esquerra en el seu camí ple de distraccions internes i derives nacionalistes. M'explico. Com un partit com ERC que s'autositua a l'esquerra del PSC pot reclozar-lo en una Ordenança pel Civisme que, per resumir-ho, van aplaudir tan CiU com PP. Una ordenança que pràcticament prohibeix la pobresa, perquè pràcticament ho prohibeix tot.

No són esquerres tots els que se'ls suposa.

PSC, tot i la seva història i presumir de progressistes, no deixa de ser un partit gran, amb totes les pressions a les que està lligat com a tal. No deixa de ser un partit de centre, amb totes les limitacions que impedeixen qualsevol aposta mínimament "radical".

I la raó per la que, finalment, he explotat és la LEC.

La nova Llei d'Educació que (en principi) hauria de partir del Pacte Nacional per l'Educació sembla que l'escriguin Mas, Duran i companyia. I és que els esforços per incloure CiU al "consens" per aprovar la llei ha posat en contra els sindicats i ha fet fora ICV, sorprenentment només ICV. I aquí rescato el que deia.

Seria il·lús (confesso que ho era) pensar que el PSC no voldria parir una llei en la que se seguissin mantenint les escoles d'èlit, les que separen els sexes, les de l'opus... Però crec que era raonable, esperar que ERC, la que molts diuen per simplificar esquerra, actués com a tal. No s'entén.

Perquè? Sembla que a vegades, ERC, es reserva el marge a fotre canya en temes més "catalans", com si condemnar Catalunya a un mal sistema educatiu no fos "català". És que esperen a aconseguir la independència per començar a posar en pràctica l'esquerra?

No ho entenc, de veritat, no ho entenc.

Recomano un article d'EL PAIS que parla d'això.

La mona de pasqua

De tant en tant toca egoblog. Avui penjo la foto de la mona que la Joana i jo, co-padrins del nostre super-fillol i cosí, l'Eloi, li hem fet a aquest últim. L'home del moment, de moment, ha sigut la víctima de la nostra xocolata fosa, el que s'ha de suportar pel fet de ser famós...

... el millor és que ja estem preparats per l'any que vé...!

u_mä i el meu "bitxo" al TN de TV3

Com alguns de vosaltres sabreu, ja fa un temps que formo part d'u_mä. U_mä és un projecte de mon germà (Pau Vallvé) i la Maria Coma. Jo i en Campi (Carles Campon) completem el grup.

Alguns menys de vosaltres sabreu que estic fent un projecte final de carrera i menys encara de què es tracta.

El meu 'bitxo', uns metal·lòfons accionats per electroimants, que per cert m'agradaria batejar (s'accepten suggeriments!!) encara està en desenvolupament, fins ara només he enllestit el "hardware", falta una gran part de programació per ordinador, però això ja ho explicaré un altre dia.

La cosa és que recent construit el primer prototip funcional, en els seus primers dies d'adaptació al grup, ja ha sortit a la 'tele'! No es pot dir que l'aparell no apunti ben alt, recent nascut ja apareix al TN migdia de TV3.


Ja us aniré mantenint informats de l'evolució del projecte, de moment aquí teniu el tall del TN i algunes 'afotos' val a dir, una mica antigues. Si veniu a algun concert d'u_mä (anunciats a ls esdeveniments patrocinats d'aquest blog) podreu veure'l en acció.

Abril

Frase del mes: no es va ajustar al principi de proporcionalitat en l'ús de la força

Ahir, en la presentació de l'esperat informe sobre l'actuació dels mossos el 18-M, Joan Saura va admetre errors i desproporció en algunes càrregues.

Personalment he viscut aquests dies amb malestar i, perquè no dir-ho, enfadat. Enfadat per moltes coses, la primera, perquè veient les imatges no hi ha ningú a qui no se li posin els pèls de punta. Hi ha certes coses que no es poden permetre com són la falta de planificació i mediació que porta als extrems als que es va arribar, la falta de plaques d'identificació, el cops de porra al cap...

La segona és el dilema de la responsabilitat política. Està clar que Joan Saura és el màxim responsable com a conseller d'Interior. Però també està clar que el mateix conseller d'interior no planifica les actuacions dels antidisturbis. De cares enfora, Joan Saura és responsable de totes les accions dels mossos tot i que no controli les seves accions. La resposta que directament et surt de dins és "oh, ves, no haver agafat interior". Per tant, ha tornat a aflorar la meva ràbia amb la decisió que van prendre dos persones d'esquenes al partit en les negociacions de conselleries, una ràbia que havia afluixat després d'una assemblea d'ICV conciliadora. No deixo de pensar últimament què hauria passat si l'ordre dels esdeveniments hagués canviat, actuació brutal dels mossos i posteriorment assemblea d'ICV.

La tercera és la ràbia que em fa veure com tants joves que es preocupen i tenen un sentit crític, que van buscats avui en dia, han quedat fora de l'arc parlamentari i han perdut la confiança en la política. La conselleria d'universitats és d'ERC i interior d'ICV, els partits de l'esquerra del parlament. I això és culpa de la política, de la falta de pedagogia, diàleg i radicalitat, que no vol dir en les formes sinó en la ideologia i acció política.

No entro en criticar la criticable acció de molts d'aquests joves, crec que és millor que fem autocrítica.

L'última és com, sense arguments afins a les seves ideologies, CiU i PP demanen un altre cop la dimissió de Saura. Llegiu, si podeu, l'article de Joan Tàpia del periódico Els tutti frutti contra Saura, que ho il·lustra molt bé.

Cançó del mes: Paper Planes - M.I.A. (Kala)

Ja fa temps que escolto M.I.A. un hip-hop molt particular. Havia escoltat l'Arular, el seu primer disc, però fa poc vaig anar a veure Slumdog Milionaire (dit sigui de pas, la pel·lícula no mata però el pitjor, el parche del ball bollywood amb cançó horrible dels crèdits) enmig de la pel·lícula sona Paper Planes que no havia sentit. La cançó, a part de encaixar prou bé amb la pel·lícula, m'agrada molt, és clar.

Podeu veure aquí el youtube del Movie Music Video:



I aquí teniu els links de spotify: Paper planes - M.I.A. (Kala)

Recomanacions del mes: Spotify

Un programa molt recomanable. Spotify és un reproductor de música que funciona amb streaming, conectant-se a internet. Pots escoltar gratuïtament una gran quantitat de discs i cançons de la gran majoria de grups i discogràfiques. Només escoltar, no descarregar, és un programa totalment legal.

Per poder-ho fer, necessites tenir una compta. La gratuïta incorpora un anunci de 20-30 segons cada unes 10 cançons. Per tenir una compta necessites una invitació que pots obtenir aquí.

A partir d'ara, incorporaré el link de les cançons del mes (si hi són) d'Spotify.