Obama i el país de les maravelles

Finalment no hi ha hagut sorpresa com alguns temíem, Obama és el primer President negre de la història dels EUA. El gran Obama sembla que hagi d'arribar al poder i acabar amb les guerres, la misèria i fer el món més just. Realment ho té molt difícil per complir les expectatives.

Unes expectatives que s'han construit fugint molts cops de la realitat. Obama és demòcrata tal com s'entén demòcrata als EUA, és a dir, no abolirà la pena de mort, ha parlat d'homosexualitat però per tolerar-ne les "unions" (de matrimonis ni parlar-ne i d'adopcions ui!!) i millor no preguntar per l'avortament o per descomptat per la eutanàsia.

I no és per portar la contrària, jo mateix estava ahir a la nit veient amb alegria com finalment Obama posa fi a la vergonya de presidència que ha representat Bush.

Tampoc vull treure-li mèrit, el que ha aconseguit Obama és molt i és molt important. Tothom sap que en les el·leccions presidencials fa molt temps que són guanyades per les campanyes amb més diners. Desconec si Obama ha trencat la tendència. El que sí que ha fet és obtenir els diners de les mateixes bases, de la gent, ha canviat la direcció dels diners poderós->campanya->votant. Obama (amb el seu equip, ésclar) ha convertit el votant en un element actiu de la campanya i no només en l'espectador de tot el circ.

Però quin era el principal argument polític d'Obama? Assegurar l'assistència sanitària. Com s'ha arribat fins aqui? Com es pot estar privant a milers i milers de persones l'atenció sanitària per qüestions econòmiques? Com pot ser que s'estigui discutint això? Perquè gent que no té garantida aquesta sanitat, que són víctimes del sistema liberal aferrissat dels EUA, segueixen votant a McCain i als republicans?

Cada cop EUA ens serveix més del precedent, del nostre futur, al que tendim i al que no volem anar. En el cas de la democràcia d'EUA, la previsió no és massa optimista. Es comença a veure a Europa com la democràcia ja no és ben bé el que és el seu concepte. Els mitjans de comunicació exerceixen una pressió (normalment indirecta però molt directa en moments d'el·leccions) molt preocupant i encara és més preocupant que són la gran majoria privats.

Haurem d'anar amb compte, haurem de pensar-hi molt, però els EUA ja ens anuncia cap a on va l'aplicació de la democràcia: més diners i sobretot, més mitjans de comunicació; més poder.

Que no s'entengui que qüestiono el concepte sinó l'aplicació en el món en el que vivim.

Finalment, la crisi

I qui no n'estigui cansat, que segueixi posant la tele.

- Está notando usted la crisis?
- Ui si, mucho...
- Le han rebajado el sueldo o han despedido a alguien de su familia?
- No, eso no.
- Debido a la crisi, han subido los precios?
- No, eso venia de antes, ya..
- Sus ingresos dependen de los beneficios de alguna industria o constructora?
- No, no..
- Le han subido la hipoteca?
- No, pero está muy alta...
- Si no le han bajado el sueldo, no han despedido a nadie de su entorno, sus ingresos no han sufrido cambio, si su hipoteca aunque de cantidades inmorales no ha subido, dónde ha notado la crisis?
- Pues en la tele... Yo compro menos por si acaso...

Siguem seriosos, sisplau... Els que es fan dir periodistes no han de sortir al carrer i preguntar simplement "ha notado usted la crisis?" per demostrar que la tenim aquí. Això es demostra amb nombre d'aturats nous, amb decrement de préstecs, crèdits i hipoteques que cedeixen els bancs, amb el decrement del PIB.

I no vull fer un "sempre ho hem dit", però sí que s'ha de dir que s'ha d'aprofitar la crisi perquè no es posi un parche al sistema i hem d'estar atents a les retallades socials i els expedients de regulació en nom de la crisi.

Cal canviar la filosofia fonamental: El mercat solet no farà més que el que li interessi.

I per això ens hem d'unir totes les esquerres més que mai, per fer pedagogia sobre els impostos, sobre la intervenció i el control del mercat, sobre la sostenibilitat i l'ecologia. No podem basar el creixement del món en l'interès individual.

I especialment, el nostre país, Catalunya hem d'exigir a l'estat Espanyol el que no se'ns pot negar. Un traspàs de competències en condicions per poder començar la transformació cap a una Catalunya social i ecològica, i un finançament necessari per fer aquesta transformació. És innegable la necessitat d'un canvi de la constitució Espanyola que reconegui Catalunya com una nació i el dret de l'autodeterminació així com la reforma del senat tan necessària per avançar cap a un federalisme real.

Necessitem molts canvis i hem de fer pinya. No és moment de moviments electorals i estratègia, tant a nivell local com a nivell nacional, les esquerres no podem dubtar en un sol moment el pacte electoral amb la dreta. No es pot permetre que es jugui amb la idea de la sociovergència, el país no necessita estabilitat, estem en crisi econòmica, no institucional. Precisament en moments de crisi calen esquerres per ajudar els que el sistema ha descuidat i per canviar el sistema liberalista. I aquí ERC té una gran responsabilitat, no es poden permetre flirtejar amb CiU (que l'autodeterminació no la té tan clara, tan nacionalistes que s'autoanomenen) i han de fer força junt amb ICV perquè el PSC exerceixi la seva pressió al PSOE i, sobretot, perquè retorni a les tesis econòmiques progressistes.

Per senzill que sigui aquest post, crec que cal dir-ho, repetir-ho i fer-ne pedagogia.