En falten 8?

A hores d'ara crec que qui més qui menys estem tots al corrent de la sorprenent proposta de reforma constitucional. Es veu que no era tan extremadament complex ni llarg canviar la constitució, almenys aquest cop per a limitar el dèficit públic constitucionalment no sembla ser-ho.

Què representa això? Bàsicament per mi representen dues coses, primer, la definitiva dissolució de la socialdemocràcia espanyola en el neoliberalisme europeu, la supeditació de la política econòmica espanyola als interessos dels mercats. I segon i encara més greu, el menyspreu i la liquidació del que quedava de democràcia. Si es regula constitucionalment la política econòmica d'un estat (la mare de les polítiques) estem reduint la democràcia a la pregunta de "qui vol vostè que apliqui unes polítiques que ja estan decidides?". Perquè hauríem d'anar a votar doncs? Em deixen triar quin titella farà el que diguin els mercats? Això no pot ser.

Però avui crec que sobren opinions, n'hi ha per tots els gustos i tothom ha dit la seva. El que m'ha fascinat avui ha estat la reacció que hem tingut tots plegats per la xarxa. Amb unes poques hores, al Twitter  #yoquierovotar ha esdevingut Trending Tòpic estatal i mundial, també s'han aconseguit més de 13000 firmes demanant un referèndum per ratificar aquesta reforma. Paral·lelament han sortit altres mesures de pressió per intentar evitar la reforma o aconseguir com a mínim aquest referèndum com aquest llistat de tots els diputats.

Fem números, les tres cinquenes parts del congrés necessàries per aprovar una reforma de la constitució són 210 diputats i PSOE i PP en sumen 323 així que ara per ara sembla improbable evitar l'aprovació de la reforma. Però més enllà de l'aprovació, un 10% dels diputats de la cambra  poden forçar un referèndum. Aquesta és la opció més factible tot i que aconseguir que 35 diputats no és gens senzill: Sumant la resta de les forces polítiques de la cambra només s'arribaria als 27 diputats, en faltarien 8.

I comptar amb tots 27 ja és ser molt optimista. Repassem-los. 

Podem assegurar els vots del grup IU-ICV-ERC (5 diputats), pel twitter, per exemple, la diputada d'ICV Núria Buenaventura i Gaspar Llamazares s'han posicionat clarament. Podem suposar també uns quants vots més provinents del grup mixt: BNG (2), CC (2), Na-Bai (1) i una dubtosa UPyD (1) que al seu twitter ha dit que "està a favor d'una reforma a fons de la constitució", un tweet d'interpretació múltiple. D'altra banda, sembla que el PNB (7) també podria votar per un referèndum ja que s'ha mostrat contrari a la modificació constitucional. Pel que fa a CiU (10), mentre que Francesc Homs ha posicionat la Generalitat contrària a la reforma alegant que atempta contra l'autogovern, Duran i Lleida s'ha mostrat partidari de votar a favor de la reforma.

Està complicat. Sí o sí necessitem que alguns diputats del PSC es desmarquin del PSOE cosa que em sembla profundament complicat. Des d'ara mateix hem de començar a fer pressió per a que la veu d'Homs guanyi a la de Duran i per a que els diputats del PSC (o almenys 8 dels 25) forcin aquest referèndum.

Cal que ens fem sentir, d'entrada difondre a totes les amistats i coneguts la pàgina on firmar per reclamar-lo a tots els grups parlamentaris però també anar recordant, no fos cas que el #20N ens agafi a tots un atac d'amnèsia, mandra o resignació. Tinguem ben clar que els 323 diputats del PSOE i PP no són culpa d'una llei electoral injusta, que van sumar el 83,8% total dels vots.

Violí MIDI a Lunático

Foto de la gravació de "Lunático"

Avui ha estat un dia anòmal enmig de les vacances. Avui el violí MIDI tenia bolo, uns estudiants de l'ESCAC estan rodant un fals documental anomenat Lunático (no rebel·larem arguments ni res de res per si un cas) a Porrera i el que fins ara és el meu últim 'bitxo' -el més nou tot i que ja té més d'un any de vida- hi té un paper.

Repassant, ja en porta uns quants de bolos. Es va estrenar tocant amb la Laptop Orchestra de l'Esmuc, al cap d'un temps va poder tocar la primera cançó composada per als dos bitxos per en Pau Vallvé. Això va ser al Sonarmàtica del 2010 on van estar exposats tres dies seguits tocant la cançó cada quart d'hora. Aquí teniu un vídeo:


Aquest curs, el projecte en la seva globalitat tancarà una etapa que ha estat la del PFC (Projecte Final de Carrera) d'Enginyeria Industrial i començarà, espero, la etapa de la continuïtat com a projecte creatiu personal. De moment, estic molt content que mentrestant, els 'bitxos' (encara no tenen nom!) segueixin fent els seus bolos, que es vagin movent i no estiguin aturats.

Moltes gràcies a l'equip de producció, direcció i gravació (tothom, vaja) he estat molt a gust i el projecte és molt maco i molt interessant. I els lectors estigueu segurs que avisaré quan s'estreni!

Agost

Frase del mes: "Las elecciones generales se celebraran el próximo dia 20 de Noviembre" José Luís Rodriguez Zapatero

Uns dies després que el CIS deixés entreveure un cert #efectoRubalcaba que ràpidament la xarxa va entomar per engrandir, ridiculitzar o menysprear en funció de la sensibilitat de cadascú; el president del govern ens ha confirmat que les eleccions generals seran avançades a la tardor d'aquest mateix any.

Així que tornin a engegar les maquines els partits i tornin a armar-se de paciència la ciutadania que venen altre cop eleccions. Una data que crec que almenys als partits els agafa amb els pixats al ventre. Les eleccions es convoquen amb un PSC i una ERC pendents d'un congrés que els doni una nova direcció, una nova cara i un full de ruta per refundar-se. Potser exagero, no se si tenen previst fer un rentat de cara i prou però en fi, desconec el seu funcionament, la naturalesa de les seves bases i del seu electorat així que només em remeto a desitjar que resulti tant d'esquerres com els sigui possible.

La dreta crec que els agafen preparats i armats de forces. A curt i a llarg termini, la dreta està en un bon moment. La onada neoliberal que està tenyint Europa de blau els últims anys se suma als bons resultats de les últimes eleccions per part del PP i CiU. Pel que fa a ICV, IU, Compromís i la recén creada EQUO la data de les eleccions arriba en ple debat sobre la complicada unitat de les esquerres en un moment polític complicat per anar cadascú a la seva. Podeu dir-hi la vostra a l'enquesta del mes!

En fi, molt en la línia de #nolesvotes, diré que en el fons ZP en la política econòmica i fiscal de l'estat ha fet si fa no fa el mateix que hauria fet Rajoy així que només espero que hi hagi un avís important i espero que constructiu i útil. Un avís important hauria de transformar-se en un revés als grans: PP, PSOE, CiU i PNV i quan dic que aquest revés ha de ser constructiu i útil em refereixo a que el revés no sigui abstenció o vots blancs i nuls.

Cançó del mes: Hearts a mess - Gotye (Like drawing blood)

Una cançó descoberta recentment en una curiosa pel·lícula, només sentir-la un cop em va cridar l'atenció i amb poc temps ha arribat a agradar-me molt i molt. El videoclip no m'apassiona per això comparteixo amb vosaltres la portada del disc, una portada molt literal si tenim en compte el nom del disc.

Si la voleu sentir a l'Spotify aquí teniu el seu link o bé podeu subscriure-us a la llista de cançons del mes del walden III.


Recomanació del mes: Españistán

Aleix Saló és un dibuixant de còmic català de 28 anys que ha triomfat. Així de clar. La majoria sabem qui és perquè hem vist, revisitat i compartit vàries vegades el que va ser pensat com un video complement-promoció del seu llibre amb el mateix nom que el vídeo: Españistán. Aquí teniu per qui encara no l'hagi vist (però on viviu!?)



Però un cop vist el vídeo, pel qual va rebre algunes crítiques que va respondre magistralment, us convido a visitar el seu blog on hi penja les seves tires còmiques, a mi m'encanten. 

Ara ja sabeu si sou dels que us voleu comprar el llibre. Per fotuts que estiguem, per molt que les perspectives siguin encara pitjors. Per molt que la nostra generació ja no siguem aquella que explicarà "la guerra civil" sinó "com era aquella època amb escoles, hospitals i pensions públiques"...

...que l'humor no falti. Mai.