"No ens fallis"

Mirem-ho tot plegat des de fora per una estona. 

Al món hi passen moltes desgràcies, hi ha terratrèmols, tsunamis, riuades, sequeres, incendis, huracans, ciclons, volcans que entren en erupció, inundacions... ja sembla que estem impermeabilitzats emocionalment al veure imatges a la 'tele', és trist. El que rebel·la és veure que més que aquestes desgràcies, som nosaltres mateixos qui generem més misèria.

Alguna cosa no funciona quan els humans, com a col·lectiu, ens organitzem d'una manera en la que el 20% té dificultats per sobreviure.

Alguna cosa no funciona quan ens organitzem en un sistema que sense catàstrofes externes cau en crisi i genera més misèria encara.

Quantes vegades he sentit dir 'el comunisme s'ha provat que no funciona', encara és hora que senti algú dient que el capitalisme s'ha comprovat que no funciona. I jo no ho entenc.

I ara mirem-ho des de dins. 

De què ha servit a tots aquells ciutadans i ciutadanes d'esquerres votar el 'prometedor' i jove Jose Lúis Rodríguez Zapatero? Alguns drets civils, és clar, que estan molt bé. Però en política econòmica, aquella que és la mare de les polítiques, de què ha servit?

Ha servit per rebaixar els trams més alts de l'IRPF a les grans riqueses.

Ha servit per eliminar l'impost de patrimoni.

Ha servit per rebaixar l'impost de societats a les grans empreses.

Ha servit per privatitzar gestió d'aeroports.

Ha servit per fer una reforma laboral que facilita l'acomiadament i el subvenciona.

Ha servit per eliminar els 420€ per aturats sense prestació d'atur.

...i amenaça de servir per allargar l'edat de jubilació als 67 anys.

Després d'un temps de retallar ingressos, tenim crisi de deute i ves per on quina és la solució, retallar despeses. Dubto moltíssim que aquestes fossin les polítiques que volien els 11 milions llargs de persones que el van votar al 2008. El mateix dia de les eleccions, en la celebració es van sentir crits: "no ens fallis", quina ironia.

Aquells ciutadans van votar un govern que ha fet polítiques de tot tipus, però que no s'ha atrevit a fer política econòmica, aquesta li han fet. Ara, en política econòmica, des de dins i des de fora no hi ha democràcia que valgui, ara ja manen els mercats.

Economia d'esquerres?

Clar, directe i rigorós, com tots els articles de Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra i ex-catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. Vull recomanar-vos un article publicat al 'público' que desglossa els números detallats de les propostes que l'esquerra (no la socialdemocràcia de pa sucat amb oli) està proposant des de fa anys. Ara mateix que sembla que els economistes i l'economia en general és de dretes, llegir un article com aquest reconforta bastant:

Existen alternativas a los recortes, Vicenç Navarro (9 Desembre 2010)

Faig un resum pels que no tinguin paciència. Davant les retallades com a solució única contra el dèficit públic, cal recordar que hi ha alternatives a les retallades per acabar amb aquest deute públic que tant desagrada als mercats. Després de la retallada d'impostos als més rics feta pels governs d'Aznar i Zapatero (amb l'ajut inestimable de CiU) toca posicionar-nos, en la línia d'Irlanda, Gran Bretanya i EUA o en la línia de Suècia o Finlàndia.

• IRPF: recaptació de 2.500 milions d'euros més, afectant només al 3,98% dels ciutadans.
• Augmentar d'un 43% a un 45% el tram de les rendes superiors a 60.000€.
• Afegir un nou tram al 50% per als que ingressen més de 120.000€.
• Recuperació de l'impost sobre el patrimoni, eliminat el 2008 afavorint els sectors més poderosos. recaptació de 2.120 milions d'euros.
• Recuperació del tram de l'impost de societats augmentant del 30% al 35% a les grans empreses (les que tenen una base impositiva superior a 30 milions que representen només un 0,12% del total), recaptació de 5.300 milions d'euros.
• Augmentar la tributació d'un 1% a un 5% a les SICAV (Societats d'Inversió de Capital Variable)
• Segons l'associació de tècnics tributaris del Ministeri d'Hisenda, Gestha, a través de mesures immediates es pot reduir en un 5% del PIB el tamany de l'economia submergida, recaptant 12.700 milions d'euros.
• Si s'eliminen els paradisos fiscals utilitzats per la banca, les grans empreses i les grans riqueses, es poden recaptar 6.155 milions més d'euros.

TOTAL: 35.235 millions d'euros. Més del doble que el que intenta aconseguir el govern de Zapatero amb les mesures de retallades. Tot això afectant poc més del 4% de la ciutadania i menys de l'1% de les empreses.

És interessant la reflexió que fa de la desigualtat a Espanya, recomano un altre cop, llegir l'article. Espanya és un dels estats amb més desigualtat, gràcies a la poca fiscalitat redistributiva, a diferència dels que alguns ens intenten convèncer, a Espanya paguem molt pocs impostos però sobretot, els rics i les grans empreses són les que menys paguen comparativament.

En fi, que hi ha alternatives d'esquerres. Que hi ha solucions factibles, responsables i totalment calculades, el que falta és valentia. Si l'esquerra no es mobilitza passarà allò que diu aquella cançó "passarán las crisis, pagarán los mismos".

Desembre

Frase del mes: "Catalunya ha d’observar el miracle econòmic irlandès amb molta atenció, perquè ensenya el camí de com un país pot trobar, en l’adaptació a la globalització, no només la seva supervivència, sinó fins i tot un grau de prosperitat i modernitat sorprenents..."

No és un secret. Encara que ho sembla últimament, els mitjans no han dit pràcticament res ni en campanya ni després, de la caiguda en desgracia d'Irlanda model econòmic i financer de Convergència i Unió. David Madí, Secretari Executiu de Comunicació i Estratègia de Convergència i cap de campanya de CiU en el seu llibre 'Democràcia a sang freda' escrivia el que consta en quantitat de documents públics de la coalició conservadora. El model és clar: impostos molt baixos a les grans empreses i a les grans riqueses fent una competència deslleial als països europeus per acollir més empreses al seu territori. El model de com sortir de la crisi també ha quedat clar: Irlanda ha pujat l'IVA (i no els impostos a empreses i grans riqueses, us sona?), ha acomiadat 25.000 treballadors públics i ha retallat la despesa pública. Com deia aquell, "no hace falta decir nada mas".

Cançó del mes: Cau la neu - El Petit de Cal Eril (Vol i dol)

Aquesta és una cançó del nou disc del petit, Vol i dol, que encara no ha sortit a la venda ni a l'Spotify però que podem sentir sencer al seu myspace. Tot un disc molt i molt recomanable, menys ingenu i senzill que el primer, mantenint el to però una mica més fosc i seriós, tant en lletres com en música. Aquí us deixo amb el videoclip d'aquesta segona cançó del disc, Cau la neu:

Recomanació del mes: Regals responsables

Venen festes, d'aquí poc ja s'encenen els llums de nadal (ja fa un any, de LEDs) i comença la bojeria consumista de les festes. Per això aquesta recomanació tant tonta. Crec que fer la reflexió abans d'entrar en aquesta etapa pot servir per evitar més despesa de la que és necessària (a nivell econòmic propi) però també un nadal més responsable ecològicament i socialment parlant. 

• Àpats i festes:
• evitar al màxim gots i plats d'un sol ús.
• Minimitzar la compra de productes sobre-embasats
• Una ampolla d'un litre millor que cinc ampolletes de 20cl o tres llaunes de 33cl.
• Comprem productes de temporada, produïts a prop.
• El cost ambiental del regal:
• La cultura, espectacles, oci són un bon regal.
• Valorem el cost ambiental i social de regalar electrònica.
• evitem al màxim embolicats o fem-los amb material reutilitzat (diaris, revistes...)

Són uns pocs exemples de coses a tenir en compte, com sempre, el millor residu és el que no es genera, si el generem, reciclem-lo.

Dia mundial contra el SIDA

Avui repeteixo la foto d'un article anterior, aquest cop no perquè vingui algú sinó per un dels motius pels quals no l'esperàvem. Avui és el dia mundial contra el sida i un any més llegim dades que esgarrifen de morts per culpa d'aquesta malaltia. Està provada l'efectivitat del preservatiu per prevenir contraure el sida, tot i així, el vaticà històricament ha anteposat la persecució del pecat a la eradicació o si més no, la no expansió de la malaltia als països més pobres. Aquest és el sentit que Benet XVI li dóna a l'evangelització.

Em sap molt greu que tenint el poder de convicció que té dediqui tots els seus esforços a perseguir pecats i no a lluitar contra injustícies, a defensar la família com a concepte rígid i intolerant dels nous models familiars, a comparar l'anticlericalisme espanyol actual al de la república (tots sabem la quantitat d'esglésies incendiades i monges violades que hi ha avui en dia) i a l'oposició frontal a l'educació sexual que és la principal arma que tenim per prevenir el sida a la nostra societat.

Avui, dia mundial contra el sida, cal refermar la posició que tenim en defensa de l'educació sexual als instituts públics i privats de Catalunya així com arreu del món.